Emancipació guiada
tutela
La Generalitat acompanya cap a la vida adulta més de 2.000 joves que han estat tutelats fins als 18 anys
Algunes famílies entenen que el suport és encara insuficient
La Laura Arenas i el seu marit són pares d'acollida de quatre germans des de fa onze anys. Quan van arribar a la família, tenien 2, 4, 5 i 6 anys. D'aquí a uns mesos, però, la més gran farà 18 anys, i aleshores acabarà la prestació d'acollida i començarà el seu procés d'emancipació. El Departament de Benestar i Família disposa d'una unitat específica per acompanyar els joves tutelats en aquest salt a l'edat adulta, però Arenas considera que és “massa d'hora” per fer aquest pas i ha demanat una pròrroga al departament, que li ha estat denegada.
La llei fixa la frontera de la majoria d'edat per posar fi a la tutela i no es fan excepcions. “Consideren que han de ser capaços de ser autònoms i independents, però potser obvien que això és encara més difícil si véns d'un abandó”, argumenta Arenas. Té por que els nens fracassin, “que tots els esforços no serveixin per a res”.
És només un cas particular, però il·lustra el neguit que senten moltes famílies d'acollida quan arriba el moment de deixar que els joves tutelats volin sols. L'últim estudi sobre la situació formativa de joves extutelats, coordinat per l'investigador de la Universitat de Girona, Ferran Casas, no convida gaire a l'optimisme, ja que mostra que només el 18% d'aquests joves es graduen sense repetir curs i que més del 50% són derivats cap a una formació no reglada. El mateix Casas alerta que “es dóna un suport insuficient en el tema de l'escolarització, que acaba hipotecant el futur d'aquests joves”.
Des del Departament de Benestar i Família, però, la lectura que es fa de l'evolució d'aquests joves és bastant més positiva. L'any 1995 es va crear l'àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat de la direcció general d'Atenció a la Infància, precisament per acompanyar i per assessorar els joves des del moment que deixen d'estar sota el paraigües protector de la Generalitat –alguns fins i tot abans– fins que s'incorporen a la vida adulta.
En aquests divuit anys, la unitat, que té un pressupost d'11 milions d'euros, ha atès més de 6.000 joves i actualment n'atén una mitjana de 2.000 cada any. Segons les dades facilitades des d'aquesta unitat, el 59% d'aquests joves aconsegueixen tots els objectius fixats, un 19% els assoleixen parcialment i un 22%, fracassen.
El psicòleg de l'àrea de Suport, Eduard Hernàndez, recorda que Catalunya disposa des de l'any 2010 de la llei de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència, que regula i reconeix per primer cop una sèrie de drets dels joves. “Encara que la tutela només pot arribar fins als 18 anys, perquè així ho marca la llei, hi ha una realitat social. L'emancipació s'allarga en el temps i nosaltres hem d'acompanyar els joves en tot aquest procés.”
El suport pot ser de diversos tipus, des de buscar-los un pis assistit –a Catalunya n'hi ha una seixantena– fins a orientar-los en
la seva formació i la seva
inserció laboral, passant per un suport psicològic o un assessorament jurídic. “Sempre hi ha una atenció individualitzada, els fem responsables del seu procés d'autonomia, ells són els protagonistes”, comenta l'educador Juanfran Jiménez, que subratlla que darrerament s'ha incorporat un programa de recerca dels orígens biològics
No hi ha una edat fixa per començar i acabar el procés. “Depèn de cada jove. Estan entre els 16 i els 21 anys i en alguns casos el
suport arriba fins als 24 anys”, aclareix Jiménez.
Una quarta part dels joves reben una prestació d'uns 600 euros mensuals. Són els joves que decideixen continuar els estudis després de la tutela.
També hi ha adolescents que després de la tutela decideixen tornar amb la seva família biològica. “En alguns casos, quan tornen, els caps de família són ells”, precisa Juanfran Jiménez. I pel que fa a la demanda d'Arenas, la resposta és clara. “Els joves poden continuar a casa de la família acollidora amb el nostre suport. Desapareix l'ajut per acolliment, però poden accedir a una de les nostres prestacions.”
És impossible sense algú que els faci costat
La tasca que fa l'àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat de la direcció general d'Atenció a la Infància seria impossible sense la col·laboració de diferents entitats. Una d'aquestes entitats és l'associació Punt de Referència, que és la que ha muntat l'exposició Mira'm, que es pot visitar fins al 31 de maig al Palau Macaya de l'Obra Social de La Caixa. Punt de Referència gestiona tres pisos assistits per a joves i dos programes d'integració social: el programa Acull, d'acolliment familiar d'un jove extutelat d'origen estranger, i el programa Referents, amb el qual es posa en contacte el jove amb una persona adulta voluntària que serà el seu referent per acompanyar-lo en les seves necessitats quotidianes.
La col·laboració d'aquestes entitats és el que permet, segons explica el psicòleg Eduard Hernàndez, oferir una atenció més personalitzada a aquests joves perquè cada associació atén un nombre reduït de joves. A l'exposició es poden conèixer les històries reals de 7 joves que han estat desemparats en un moment de la seva vida i que han pogut tirar endavant, en bona part, gràcies al suport d'una persona voluntària que els ha fet costat. És l'exemple de la Loubne i el Soufiane, i les seves mentores, la Irina i la Pilar.
