Deixar un cafè pagat

“Cobra'm dos cafès: el meu i en deixo un de pendent.” Amb aquest gest es teixeix una xarxa de solidaritat a diversos llocs del món que també està començant a Catalunya. El funcionament és senzill: consisteix a pagar anticipadament un cafè a una persona que no té recursos perquè se'l pugui prendre. Una pissarra o un cartell amb llegendes de l'estil “Pregunta pels nostres cafès pendents” identifiquen els establiments que participen en la campanya. És el cas de Wikiàpats, un restaurant de les Corts que s'ha afegit a la iniciativa fa unes setmanes, i que hi ha donat el seu toc particular, perquè no només permeten fer l'aportació solidària amb cafès, sinó també amb plats per emportar-se.

“Deixar un cafè pagat és una idea molt bonica, però qui té gana necessita alguna cosa més”, argumenta Roser Miret, propietària de Wikiàpats amb Carmen González. La seva pissarra és compartida entre els cafès i els plats. A una banda compten els cafès que ja han repartit i els que encara es poden anar a buscar i, a l'altra, el mateix amb els plats.

Miret va llegir, ja no recorda ben bé on, que era una iniciativa sorgida a Nàpols i que un noi de Barcelona havia creat Cafespendientes.es per animar els establiments catalans a fer-ho. Va pensar que no li costava res provar-ho. La història la va agafar en un moment de certa debilitat tant per vivències personals com pel que observa dia a dia al seu entorn, des de darrere de la barra al carrer Comtes de Bell-lloc. “T'arriba a l'ànima quan entra una dona gran i et pregunta si tenim algun plat a punt de caducar”, assegura. Tot i que les Corts no és un dels barris on hi ha molta gent desafavorida, ja s'hi detecten els anomenats nous pobres. “Veïns de presència perfecta, però empobrits”, els descriu ella. En definitiva, famílies que tenien una vida absolutament normal i que han quedat sense feina i sense ingressos.

Més K Pa, una cafeteria de la plaça de la Vila de Santa Perpètua de Mogoda, és un dels altres establiments col·laboradors. Només fa una setmana que han penjat la pissarra i en Juanjo Vidal, el propietari, dedica esforços a fer pedagogia i animar els clients. “És important que la gent agafi consciència que hi ha persones al seu costat que ho passen molt malament”, assenyala. De fet, fa més d'un any que a Més K Pa hi ha un client que deixa pagat un tallat per a una altra persona. En aquest cas, però, és a una persona concreta. Qui el paga és un client habitual que treballa a prop i hi va cada dia a esmorzar. Qui se'n beneficia és una persona gran que viu a la zona i que sobreviu amb una pensió de misèria. És una història que ha quedat entre ells tres. Vidal confia que en vagin sorgint més.

La confiança és la clau. I en això es basa el web Cafespendientes.es que ha creat un expert en màrqueting per donar un impuls a la iniciativa i perquè fent un clic tothom sàpiga si té algun establiment col·laborador a prop. “Senzill, fàcil, humà i proper” són els adjectius que utilitza per definir el projecte. Tant la propietària de Wikiàpats com el de Més K Pa coincideixen a dir que la dificultat és que les persones que passen per una situació de precarietat entrin a demanar un cafè o un plat pendents. “Totes les iniciatives requereixen paciència. Quan es popularitzi funcionarà segur”, assegura Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels, entitat que treballa amb persones sense sostre des del Raval. Valora molt positivament la campanya perquè “és una manera d'ajudar a no estigmatitzar qui ho necessita” i també perquè pot ser una excusa perquè la persona vulnerable tingui un espai de relació.