L'estrany cas dels dos cavalls fugitius de Corts

Costarà trobar a les hemeroteques gironines una època en què els cavalls perduts hagin estat tant notícia com ho estan sent darrerament. Primer va ser el cavall que va aparèixer fa pocs mesos als carrers de Sarrià de Ter; ara fa unes setmanes, vam haver de parlar de les dues eugues que en Mariscot de Camós va trobar als camps de casa seva. Totes dues històries van tenir final feliç, en poder-se localitzar els seus amos al cap de pocs dies. El tercer cas conegut, i més recent, és el de dos magnífics sementals que la gent de can Barrera –una casa de turisme rural de Corts– van perdre dissabte a Can Gelada de Riudellots de la Creu. Aquest, però, és un cas per resoldre.

L'amo dels cavalls, en Joan Masdevall, està desesperat. Ha avisat els Mossos i els forestals, ha contactat amb no sé quantes hípiques i criadors de la comarca, ha fet batudes amb moto, quads, cotxes tot terreny i a cavall. Dilluns a la tarda va llogar un helicòpter i tot. «I res, no hi ha manera de trobar-los», es lamentava l'home ahir al vespre. Dissabte al migdia, quan després d'una bona passejada ell i un seu company van deixar lligats en Jerez i l'Atil·la (el primer, un lusità de 14 anys; l'altre, un creuat d'espanyol i menorquí de cinc anys, tots dos d'un color negre imponent) a tocar del restaurant Can Gelada, poc s'imaginava en Joan els maldecaps que tindria els dies següents. Per les pistes que van trobar el mateix dissabte a la tarda, es veu que els dos animals es van desempallegar de les corretges del cap i van marxar en direcció a Palol, amb la sella i tot. A un, la sella se li devia tombar perquè van trobar els estreps trencats a terra. «No podria ser que els haguessin robat?», preguntem a l'amo. «És gairebé impossible. Pensa que els havíem tret el fre de la boca perquè descansessin millor, i sense això són ingovernables, haurien d'haver utilitzat un camió i ho haguéssim vist», conclou Masdevall.

Descartat que s'haguessin dirigit cap a l'autovia de Banyoles (els Mossos li van dir que haurien provocat algun incident o que els conductors els haurien vist de seguida), és del parer que van fer via cap a Palol. Un cop allà, podien haver creuat el poble («a l'hora de dinar no hi deuria haver ningú al carrer i ningú no els va veure») o potser van trencar en direcció a la Mota. En qualsevol cas –llevat que s'estiguessin quiets en un lloc, cosa poc probable– si tenim en compte la velocitat a què es poden desplaçar aquests animals, cada hora que passa poden ser més lluny de can Barrera. «Els exemplars negres són molt escassos a la comarca –reflexiona l'amo–. No arribo a entendre que ningú no els hagi vist, i que si els han vist, que no hagin avisat. Si et trobes un cavall amb sella i sense genet, no pensaràs que hi ha hagut un accident?» Per si això ajuda, en Masdevall ha promès una gratificació a qui li porti pistes dels fugitius.