Lava i cons volcànics en directe

El parc de Pedra Tosca de les Pre­ses és un extra­or­di­nari exem­ple de la mani­pu­lació humana del pai­satge. És un camp de lava arti­gat per poder-hi con­rear. Ara, és un parc on es poden veure cons­truc­ci­ons de paret seca i molts tipus de vege­tació. Qui vul­gui, a més, pot visi­tar la zona a cavall d'un ruc català. Una bona experiència.

Par­lant de la zona volcànica de la Gar­rotxa, algun lec­tor que no hi hagi estat mai es podria ima­gi­nar un pai­satge ver­mellós i terrós típic d'altres indrets del pla­neta on l'acti­vi­tat volcànica és més recent o el clima no ajuda al crei­xe­ment de vege­tació. A la Gar­rotxa, en canvi, els vol­cans estan coberts de verd. Només en alguns punts on abans de la decla­ració de la zona com a parc natu­ral hi havia extrac­ci­ons de greda es veu la terra recre­mada resul­tat del vul­ca­nisme. L'exem­ple més emblemàtic és el volcà Cros­cat, un dels més joves de la península amb 10.000 anys d'existència, on les extrac­ci­ons van ser tan potents que, quan es van atu­rar, el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent hi va poder habi­li­tar un museu en viu amb un volcà dis­se­cat.

Els vol­cans Santa Mar­ga­rida de Santa Pau, Mont­sa­copa d'Olot, la cin­glera basàltica de Cas­tell­fo­llit de la Roca, la de Sant Joan les Fonts... són alguns dels indrets més emblemàtics i cone­guts de la zona volcànica de la Gar­rotxa. Paga la pena, no obs­tant això, començar la visita en algun dels punts d'infor­mació del parc, perquè n'hi ha molts més de no tan cone­guts que són un ver­ta­der gaudi per als sen­tits. Així, es pot des­co­brir la Moi­xina, la Fageda d'en Jordà, el Bosc de Tosca de les Pre­ses, el Corb... La llista és molt llarga.