La loteria catalana es posa en marxa
Aquest Nadal es podrà jugar a dues grosses, l'estatal del 22 de desembre i la nova catalana del dia 31
El bitllet del nou sorteig costarà 5 euros i es podrà comprar a botigues i també fer-ne participacions
Es posen a la venda 15 milions, i un 70% seran per als premis
A principis del mes d'octubre ja se'n podran comprar números
Dues grosses. Aquest any els catalans podran jugar dos cops al popular sorteig de la grossa de Nadal: un, el 22 de desembre, coincidint amb el sorteig tradicional de la loteria espanyola, i l'altre, el que se sortejarà coincidint amb cap d'any, el 31 de desembre. Serà el primer gran sorteig de la nova loteria catalana i a principis d'octubre ja es podran començar a comprar els bitllets a més de 25.000 punts de venda, entre els quals els 2.200 establiments autoritzats que ja venen loteries catalanes (la 6/49, el Trio i la Loto Ràpid, entre d'altres).
La grossa de Cap d'Any de la loteria catalana treu a la venda 100.000 números (del 00000 al 99999). Hi haurà trenta sèries de cada número i el bitllet costarà 5 euros. Cada número sencer, per tant, té un preu de 150 euros. En total aquest sorteig posa a la venda 15 milions d'euros, dels quals, un cop deduïdes les despeses, un 70% es destinaran a premis i la resta, un 30%, tal com marca la llei de jocs i apostes, aniran a programes socials de la conselleria de Benestar Social i Família, en concret a benefici de la infància.
Com en la loteria espanyola, els números de la catalana també podran ser fraccionats i les entitats i els particulars en podran fer participacions. Això farà possible que algunes botigues puguin obsequiar els clients amb petites parts d'un número. Fins i tot, i tal com passa en la loteria espanyola, es podrà incorporar un donatiu o recàrrec que no sigui superior al 10% del valor del bitllet (0,50 euros). La loteria catalana tindrà les mateixes condicions fiscals que la de l'Estat; és a dir, un 21% d'impostos a partir de 2.500 euros de premi.
La majoria de botigues del país en volen vendre, així com paradistes dels mercats, supermercats, paradistes de mercats ambulants i firaires d'atraccions. Ho confirma el secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, que assegura que hi ha una allau de peticions. “Hi ha molta demanda i fins i tot firaires i venedors de mercats ambulants s'hi han mostrat molt interessats”, explica. Els bitllets d'aquesta loteria es podran personalitzar en el dors, on podran figurar les dades de l'entitat emissora. “Els comerciants estem compromesos amb el país, i aquesta loteria és un valor afegit per a nosaltres”, assegura.
Les associacions de comerciants i unions de botiguers de Catalunya ja han començat a sol·licitar els talonaris de la grossa de Cap d'Any de la loteria nacional catalana i d'aquí a pocs dies ja els tindran als establiments. Es calcula que a finals de setembre ja hi haurà totes les butlletes repartides. És de preveure que on es posaran primer a la venda serà als 2.200 establiments autoritzats de venda de loteries catalanes, que ja estan preparats i tenen la infraestructura a punt.
El primer premi del sorteig guanyarà 20.000 euros per euro jugat, la mateixa proporció que aplica la loteria espanyola en el sorteig del 22 de desembre. La diferència és que, com que els bitllets catalans costaran 5 euros –els espanyols, en canvi, en valen 20 en la seva fracció més petita i popular, el dècim–, per guanyar els 400.000 euros amb què es premia un dècim afortunat amb la grossa espanyola s'hauran de comprar cinc bitllets de la loteria catalana. Això sí, la quantitat d'euros guanyats en els premis serà gairebé idèntica a la de la grossa de Nadal estatal, 20.000 euros per cada euro jugat.
Amb el nou sorteig del 31 de desembre, juntament amb la grossa de Sant Jordi, la grossa de Sant Joan i la grossa de la Diada, la Generalitat pretén augmentar els ingressos en concepte de joc, que no han deixat de disminuir des que l'any 2007 va començar la crisi. Si aquell any les loteries del país ingressaven més de 64 milions d'euros –en diferents jocs com ara la Loto Ràpid, la 6/49, el Trio, la Super 10, la Loto Express i el Supertoc–, el 2012 la quantitat va baixar fins als 40. El descens té una repercussió directa en els programes de benestar.
La Generalitat ha posat en marxa aquest nou joc passiu a proposta dels comerciants. L'anunci, el mes d'agost passat, de la posada en marxa d'aquesta nova loteria va provocar les protestes polítiques de l'oposició, que va acusar el govern de no tenir idees per obtenir ingressos.
“Ja fa mesos que ens en demanen”
Des que es va saber que Catalunya tindria la seva pròpia grossa, a les administracions de loteria hi va gent que hi està interessada. “Ens ve molta gent, sobretot de la resta de l'Estat, preguntant si tenim loteria catalana, perquè tothom en vol. Aprofiten que vénen de visita a Barcelona i, si són aficionats a jugar, volen aprofitar el viatge, ja que fora de Catalunya no se'n podrà compar”, explica una dependenta de la famosa administració Valdés, a la Rambla de Barcelona, una de les que venen més de tot l'Estat. Però el cas és que, encara que ja estigués a la venda, la Valdés no en tindria, de loteria catalana, perquè és una administració que només ven loteries de l'Estat. És el mateix que li passa a la famosa administració La Bruixa d'Or de Sort, el propietari de la qual, Xavier Gabriel, en anunciar-se que es faria aquest nou sorteig, s'hi va definir en contra adduint que aquesta nova loteria serà poc atractiva.
No creuen el mateix els comerciants catalans, que estan molt interessats a tenir números per a la seva clientela i que estan convençuts que tots els números s'esgotaran. El fet que siguin més econòmics que els dècims de la grossa de Nadal espanyola o que els dècims de la loteria de Reis serà un atractiu més.
Segons informa Loteria de Catalunya, els punts de venda que comercialitzin el primer, segon i tercer premis, així com el número anterior i posterior de cadascun d'aquests tres números, rebran l'1% de l'import del premi corresponent. És a dir, l'establiment que comercialitzi el primer premi guanyarà 30.000 euros, el que vengui el segon en guanyarà 9.750 i, finalment, el que comercialitzi el tercer premi guanyarà 4.500 euros. Els premis, això sí, es pagaran als punts de venda que configuren el canal convencional. Es preveu que els catalans gastaran 400 milions d'euros en loteries aquest desembre.
