Educació

El rector de la UA denuncia una estratègia per afavorir les universitats privades

Palomar ha carregat durament contra la pujada de taxes, la manca de finançament i la “degradació de la universitat pública” durant l'acte d'inauguració del curs

Abans de començar l'acte un estudiant ha llegit un manifest en defensa de la universitat pública i de qualitat i contra la pujada de les taxes

El dis­curs del rec­tor de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant durant l'acte d'ober­tura del curs acadèmic no ha estat una mera for­ma­li­tat sinó que ha esde­vin­gut un autèntic decàleg de la situ­ació que pateix l'ense­nya­ment supe­rior públic al país, a través del qual, Palo­mar ha anat des­gra­nant els greu­ges que les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques d'ense­nya­ment supe­rior man­te­nen oberts amb l'admi­nis­tració del Par­tit Popu­lar.

Manuel Palo­mar ha estat con­tun­dent a l'hora de denun­ciar una aliança “pri­vada-gover­na­men­tal” per afa­vo­rir la pro­li­fe­ració d'uni­ver­si­tats pri­va­des —que aviat supera­ran a les públi­ques al País Valencià—. Segons Palo­mar, exis­teix una estratègia de “descrèdit de l'ense­nya­ment públic sota el supòsit no demos­trat de què allò pri­vat, per defi­nició, és més efi­ci­ent que allò públic” i que con­ti­nua amb el qüesti­o­na­ment de drets reco­ne­guts com “l'auto­no­mia uni­ver­sitària, el plu­ra­lisme ideològic, la lli­ber­tat de càtedra o la lli­ber­tat de pro­ducció científica”.

Per al rec­tor de la UA, les refor­mes que s'han dut a terme i les “deci­si­ons difícils” —en relació a les uni­ver­si­tats— tenen una coherència i “podrien ser­vir a un tri­ple propòsit: degra­dar la uni­ver­si­tat pública, enca­rir-la i obrir en con­seqüència un mer­cat alter­na­tiu per a l'edu­cació supe­rior pri­vada”.

Palo­mar ha rei­vin­di­cat el paper de la uni­ver­si­tat pública com a ele­ment cohe­si­o­na­dor de la soci­e­tat i ha recor­dat que és les uni­ver­si­tats públi­ques on estu­dien el 90 per cent dels uni­ver­si­ta­ris i també on es desen­vo­lupa el 99 per cent de la inves­ti­gació.

El màxim res­pon­sa­ble de la ins­ti­tució ala­can­tina i repre­sen­tant dels rec­tors de les uni­ver­si­tats públi­ques valen­ci­a­nes i també pre­si­dent de torn de la Xarxa Vives d'uni­ver­si­tats ha citat a Jorge Wagenswerg davant el direc­tor gene­ral d'uni­ver­si­tats, José Miguel Saval, per a denun­ciar la política del Con­sell vers l'ense­nya­ment públic amb aquesta frase con­tun­dent, “els països rics fan ciència per a ser rics, men­tre que els països pobres cre­uen que els països rics fan ciència perquè són rics”.

Palo­mar ha des­ta­cat que men­tre que als Estats Units i a altres països avançats d'Europa “la inversió en I+D+I s'ha incre­men­tat durant la crisi, ha Espa­nya, des del 2009 ha cai­gut en picat” i ha rela­ci­o­nat direc­ta­ment la inversió en aquest capítol amb la pro­duc­ti­vi­tat i els resul­tats en matèria d'inves­ti­gació.

Finançament

Abans que ho fes el rec­tor, la secretària gene­ral de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant, Aránzazu Cal­zada, ja havia denun­ciat els pro­ble­mes de finançament, amb un des­cens del nom­bre de crèdits matri­cu­lats, del que ha res­pon­sa­bi­lit­zat a la pujada de taxes i també pel des­cens de la sub­venció de la Gene­ra­li­tat en 18 mili­ons d'euros.

José Miguel Saval

Per la seua banda, el direc­tor gene­ral d'uni­ver­si­tats del País Valencià, ha dedi­cat la seua extensa inter­venció a jus­ti­fi­car les deci­si­ons del govern de Fabra, tot argu­men­tant que “les uni­ver­si­tats tenen ara les millors ins­tal·laci­ons de la seua història” i recor­dant que “abans de la tran­sició les uni­ver­si­tats eren quel­com fosc, eli­tista i mas­clista”.

Saval ha defen­sat la política de beques de la Gene­ra­li­tat “que és l'única auto­no­mia que jun­ta­ment amb Cata­lu­nya manté una con­vo­catòria pròpia” i gràcies a la qual, segons el direc­tor gene­ral d'uni­ver­si­tats, un de cada tres alum­nes estan exempts de pagar la matrícula uni­ver­sitària.

A més també ha des­ta­cat que el País Valencià és l'única auto­no­mia que manté una con­vo­catòria pròpia de beques per a inves­ti­gació i que ha xifrat en 23 mili­ons d'euros, per aca­bar anun­ci­ant nous decrets per a les uni­ver­si­tats en relació al pro­fes­so­rat, però “que abans d'expli­car en públic, vull comu­ni­car als res­pon­sa­bles de les uni­ver­si­tats per­so­nal­ment”, ha afir­mat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.