Quan la vela és llatina
Les trobades de vela llatina són el resultat acurat d'associacions d'arreu del país dedicades a la preservació del patrimoni marítim
La recuperació de patrimoni marítim és dinàmica i no es limita a portar peces als museus, sinó que, a més de recuperar-les, diferents associacions les fan navegar a través de trobades. Fins i tot fent travessies arriscades, com ho va ser, ara no fa gaire, la que van portar a terme membres de l'Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell. «Vam fer 120 milles navegant a vela, per arribar a Menorca», recorda ben orgullós i satisfet el president de l'associació calellenca, Pere de Prada.
Orígens de la vela llatina
I és que la vela llatina és una eina de navegar «que vam utilitzar en una de les èpoques més glorioses i pròsperes de la nostra història, quan Catalunya va arribar fins a Grècia competint en el comerç amb potències econòmiques i comercials molt importants, com eren Venècia o Gènova. Va ser una comunicació amb els ports de la Mediterrània. Després va venir la Renaixença i els viatges a Cuba. Però això ja és una altra història», explica Pere de Prada.
Ja des de molt abans del canvi d'era, la Mediterrània ha estat un nexe d'unió entre diverses civilitzacions que s'han enriquit d'aquesta relació. Una relació en què la utilització de la vela llatina és un exemple com a mitjà de propulsió de les embarcacions marítimes. La representació més antiga coneguda d'una vela llatina és en una làpida funerària que actualment és al Museu d'Atenes, datada aproximadament l'any 150 aC.
Trobades i associacions
A Catalunya, una de les trobades més antigues de vela llatina és la de Sant Feliu de Guíxols, la primera i única edició de la qual es va celebrar l'any 1989. I és en aquesta Costa Brava centenària on hi ha la flota més important d'aquest tipus d'embarcacions.
Les trobades que tenen lloc a diferents localitats costaneres han estat peça clau per a la recuperació de la vela llatina. Ara fa tot just un mes, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà) han celebrat la dissetena edició de la seva trobada. Així mateix, la Festa de la Sal de l'Escala (Alt Empordà) ha esdevingut una cita per als seguidors d'aquesta modalitat. També fan trobades importants a Cadaqués (que va instituir-se com a punt de trobada dels amants de la vela llatina i ja ha arribat a la 22a edició), Llançà i el Port de la Selva (Alt Empordà), Palamós (Baix Empordà), Vilassar de Mar (Maresme), Badalona i Barcelona (Barcelonès), Cambrils (Baix Camp) o Catarroja (Horta). Així mateix, les Balears són un altre centre important de recuperació de la vela llatina, amb trobades a Mallorca i Menorca, que estan impulsades per entitats reconegudes com són els Amics de la Mar, de Menorca, i el Club Nàutic Cala Gamba, de Mallorca. Les trobades són el resultat d'un acurat treball portat a terme per les associacions d'arreu del país dedicades a la preservació del patrimoni marítim. Són unes associacions que estan lluitant per mantenir viu no només el record, sinó també el present de la vela llatina, que durant molt de temps, tal com quedava palès a les primeres ratlles, va ser mestressa d'una Mediterrània cobejada per moltes nacions. Unes associacions que han crescut i han augmentat la seva activitat basada en la divulgació d'aquest patrimoni, ja que des de finals de 1980 vetllen per la recuperació de la vela llatina.
La recuperació de vaixells
En tot plegat, cal no oblidar la gran importància dels vaixells recuperats, que, tal com indicàvem en començar, no queden com a peces de museu, sinó que, pel fet de navegar, són embarcacions didàctiques que serveixen per educar petits i grans sobre la història de la navegació o recuperant la navegació tradicional, o promovent la vela llatina com a pràctica esportiva. Perquè, deixant de banda el vessant cultural, la recuperació de la vela llatina ha fet que fos reconeguda com a classe per les federacions de vela i que sorgissin competicions arreu.
El «Santa Espina», llaüt emblemàtic
Fa 81 anys que el mestre d'aixa Bonaventure Colomines va construir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) el Santa Espina (llavors amb el nom de Francis), un llaüt de sardinal de 10 metres d'eslora. Des que va ser restaurat l'any 1975, i ja com a Santa Espina, ha esdevingut una embarcació emblemàtica en el camp de l'art de navegar amb vela llatina.
El «Rafael», una barca de mitjana
Construïda l'any 1915 a Palma (Mallorca Occidental) per pescar amb vela, el 1925 s'hi va instal·lar un motor. En l'actualitat forma part de la pedagogia pràctica del Museu de la Pesca de Palamós per poder viure el món de la navegació tradicional d'una manera directa i activa.
El «Sant Ramon», dels més antics
Fet amb fusta, seguint el sistema tradicional de construcció en enramada, el Sant Ramon és un llaüt quillat construït l'any 1904. La seva quilla és feta en dues peces de roure. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans dels que naveguen pel Mediterrani. Pertany a l'Ajuntament de Vilassar de Mar i ofereix activitats didàctiques i navegació.
El motor del llaüt «Sant Isidre»
Fa 14,60 metres d'eslora i es va construir a Portocolom (Mallorca Oriental) l'any 1925 per a la pesca de bou en parella. El Sant Isidre va néixer amb un motor d'escassa potència, per entrar i sortir del port en substitució de les veles. Des del 1995 és un vaixell fortament vinculat a la badia de Roses, on té la base habitual.