L'Ebre es prepara

El comitè tècnic de segui­ment de la crisi sísmica a la costa de l'Ebre va posar ahir fil a l'agu­lla i va fer la pri­mera reunió a Tor­tosa, una tro­bada que va pre­si­dir el con­se­ller Homs i que faci­lita la fluïdesa d'infor­mació entre muni­ci­pis afec­tats, govern i cos­sos de segu­re­tat. Tot i que ahir els sis­mes es van repe­tir –se'n van regis­trar dos al matí (de 3,7 i de 3,3 graus a l'escala de Rich­ter), un a la tarda (2,9) i un quart a la nit (3,1)–, no van cau­sar des­per­fec­tes.

“Som davant d'un feno­men excep­ci­o­nal i és neces­sari reu­nir-nos per coor­di­nar conei­xe­ments”, va mani­fes­tar el con­se­ller de la Pre­sidència. Però el prin­ci­pal obs­ta­cle amb què topa aquest comitè tècnic és pre­ci­sa­ment la falta d'infor­mació. I és per això que el govern ha recla­mat infor­mació tant al Minis­teri d'Indústria com a la con­ces­sionària del magat­zem de gas sub­marí, l'empresa Escal UGS. “Posa­rem tota la nos­tra infor­mació a dis­po­sició de la fis­ca­lia de medi ambi­ent perquè obri diligències”, va dir Homs.

A més, la Gene­ra­li­tat no des­carta pre­sen­tar un con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra l'empresa. “Els pro­ces­sos admi­nis­tra­tius són més lents i ara ens interessa obte­nir la infor­mació amb rapi­desa; per això dema­nem la inter­venció de la fis­ca­lia”, va asse­nya­lar el con­se­ller, que va dei­xar clar que l'objec­tiu no és només exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats, sinó “acon­se­guir una infor­mació que no tenim”. En aquest sen­tit, va recla­mar al PP i al PSOE que no poli­tit­zin la crisi.

Tant els alcal­des de l'Ebre com el govern sos­te­nen que Escal UGS ha de donar mol­tes expli­ca­ci­ons sobre els estu­dis pre­vis que ha fet de l'impacte que podia oca­si­o­nar la seva acti­vi­tat sobre l'escorça ter­res­tre. “Ens hau­ran d'expli­car per què en altres llocs que hi ha magat­zems sub­ma­rins això no ha pas­sat”, va expli­car Homs.

Tot i l'excep­ci­o­na­li­tat de la situ­ació i l'acti­vació de l'alerta del pla Sis­mi­cat, el govern va trans­me­tre un mis­satge de tran­quil·litat als veïns de les Ter­res de l'Ebre. “Hem de pro­cu­rar no gene­rar alar­misme; els ter­ratrèmols no necessària­ment han d'anar a més”, va asse­nya­lar el con­se­ller de la Pre­sidència. Així, segons els estu­dis de l'Ins­ti­tut Geològic de Cata­lu­nya, no hi ha motius per pen­sar que els sis­mes aug­men­ta­ran la inten­si­tat.

El gabi­net d'experts geòlegs que asses­so­ren el minis­tre d'Indústria, Ener­gia i Turisme, José Manuel Soria, són del mateix parer. Pre­ve­uen durant uns quants dies un esce­nari amb més ter­ratrèmols, que ani­rien per­dent força i peri­o­di­ci­tat pro­gres­si­va­ment, però no gosen des­car­tar un movi­ment més vio­lent que els regis­trats fins al moment.

Geòlegs con­sul­tats per aquest diari lamen­ta­ven ahir les difi­cul­tats per ubi­car exac­ta­ment els epi­cen­tres d'aquest “eixam de ter­ratrèmols”, que podria no estar seguint la direcció de la falla d'Amposta, ja que amb els sismòmetres que actu­al­ment hi ha a la zona no es poden tenir regis­tres gaire exac­tes. “Per estu­diar bé el feno­men, cal­dria una xarxa sísmica densa, pro­pera i equi­li­brada, és a dir, amb apa­rells a banda i banda de la falla. Nor­mal­ment, quan hi ha fenòmens com aquest, se solen ins­tal·lar apa­rells d'altres llocs per regis­trar bé tots els movi­ments, però aquí el mar ho com­plica i ho enca­reix”, explica la pale­o­sismòloga Eulàlia Masana. Soria va anun­ciar que ampli­a­ria aquesta xarxa, però serà amb un únic apa­rell situat a les illes Colum­bre­tes.

Així, pot ser que la falla activa no fos la d'Amposta, on hi ha el magat­zem de gas, “sinó alguna falla veïna o satèl·lit que podria ni estar car­to­gra­fiat”. “L'ener­gia alli­be­rada en un sisme depèn de la mida de la rup­tura i, per tant, de la mida de la falla. Per això és impor­tant ubi­car-los”, diu la pro­fes­sora de geo­dinàmica.

En relació amb els ter­ratrèmols, els científics fa temps que inten­ten saber quan, on i amb quina força tin­dran lloc. Però només hi ha res­pos­tes apro­xi­ma­des als dos dar­rers inter­ro­gants. Exis­tei­xen dos sis­te­mes per pre­dir on hi haurà un sisme i per cal­cu­lar quina potència màxima pot arri­bar a alli­be­rar. El pri­mer és estu­diar els regis­tres ins­tru­men­tals (d'un cen­te­nar d'anys) i històrics (d'un miler) sobre l'acti­vi­tat sísmica d'una deter­mi­nada zona. El segon, molt més modern, és ana­lit­zar-la a fons geològica­ment. Segons el pri­mer sis­tema, que és el que deter­mina també quin grau de segu­re­tat han de tenir les cons­truc­ci­ons de l'entorn, les falles de les cade­nes cos­ta­ne­res cata­la­nes tenen un baix risc. El segon sis­tema, menys uti­lit­zat, indica un risc molt més ele­vat (fins i tot més enllà dels 5 graus), ja que falles simi­lars i pro­pe­res, com ara la del Camp de Tar­ra­gona, tenen evidències de sac­se­ja­des pode­ro­ses. Per això, i perquè el quan encara no té res­posta, l'Ebre es pre­para.