Paco Comba, un dels últims espardenyers del País Valencià

El Museu de l'Espar­de­nya de Banye­res de Mari­ola aco­llia en dies ante­ri­ors una jor­nada de por­tes ober­tes en la que s'ha donat a conèixer al públic interes­sat tot el rela­ci­o­nat amb les anti­gues espar­de­nyes. Una feina arte­sa­nal al 100% que compta en l'actu­a­li­tat amb poques per­so­nes dedi­ca­des a aquest menes­ter.

Entre les acti­vi­tats pro­gra­ma­des exis­tia la pos­si­bi­li­tat d'assis­tir, in situ, a una demos­tració de con­fecció d'espar­de­nyes per poder donar a conèixer quina era la seua tècnica de fabri­cació. Després d'una labo­ri­osa recerca, final­ment es va con­tac­tar amb la per­sona de Paco Comba, tal vegada, un dels últims espar­de­nyers exis­tents al País Valencià.

Espar­de­nyer de Beni­fairó de la Vall­digna i pro­ta­go­nista de la demos­tració, Comba comen­tava que, «pro­ba­ble­ment, jo siga un dels últims espar­de­nyers que encara es dedica a aquesta labor. Pro­vinc d'un poble de vora 1.500 habi­tants i tant sols jo i el meu fill ens dedi­quem de forma quasi habi­tual a esta feina arte­sa­nal quan a Beni­fairó, anys enrere, la pràctica tota­li­tat del poble vivia de l'espar­de­nya».

En el procés d'ela­bo­ració d'un parell d'espar­de­nyes «puc tar­dar 2 o 2 hores i mitja si em dedi­que ple­na­ment a la feina en la que es poden dis­tin­gir els pas­sos com fer la sola, fer el mot­lle i cosir-la, fer la talo­nera, la cara, el cava­llet i les pas­sa­des».

Comba ha comen­tat que la visita al Museu de l'Espar­de­nya de Banye­res ha sigut molt grata per a ell. «Tenia curi­o­si­tat per conèixer què podia tro­bar en un museu dedi­cat a aquesta acti­vi­tat i he reco­ne­gut peces i eines de tre­ball que són iguals o molt pare­gu­des a les que jo uti­litze habi­tu­al­ment a excepció de la taula de tre­ball, ja que la meua és més alta».

Men­tre pro­nun­cia aques­tes parau­les, el pro­ta­go­nista passa l'agu­lla d'un cos­tat a l'altre de la sola de l'espar­de­nya esti­rant el fil amb força sobre el genoll dret amb la fina­li­tat de donar-li més con­sistència i afer­rant-se al que, pro­ba­ble­ment, passe a ser un ofici més per al record mar­cat pel deve­nir dels temps.