Quan les dones trenaven forcs d'alls

En alguns municipis del Pla de l'Estany el conreu i la comercialització d'alls va ser una activitat important a finals del segle XIX i durant la primera meitat del XX. Entre aquests pobles, Cornellà del Terri ha estat el que n'ha conservat la fama –també s'hi guanyen la vida actualment algunes empreses exportadores–, un fet que des de fa gairebé dues dècades es plasma en la celebració de la Fira de l'All. Una de les activitats que s'hi programen sempre és la demostració de com s'enforquen els alls, aprofitant que encara hi ha gent que s'hi havia dedicat quan era més jove. Es tracta –ara ja hauríem de dir “es tractava”– d'una feina que consisteix a relligar unes quantes cabeces en unes trenes fetes de balca o de les cues dels mateixos alls. Aquestes trenes, que es podien arribar a omplir amb un centenar d'alls, són els forcs, amb els quals era més fàcil conservar i transportar les cabeces. Normalment eren dones, les que es cuidaven d'aquesta tasca manual, per a la qual calia molta habilitat. Les enforcadores més llestes podien arribar a fer una quinzena de forcs al dia, asseguren. Després es posaven en unes capses de forma allargada i els alls començaven el seu viatge fins als llocs més insospitats del món.

L'acte més emotiu de la XVIII Fira de l'All de Cornellà del Terri, celebrada el cap de setmana, va ser el lliurament del premi de la fira (l'All d'Honor, que s'instaurava) a les dones que durant aquests anys han fet demostracions de com s'enforca. Una d'elles, Anita Camps, va recollir el guardó en nom de totes i va dedicar unes paraules de record a les que havien pogut viure aquest moment.