AUGUST OMS

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ TERRA DELS AVIS

«Tard o d'hora la gent reconeixerà que el rec d'Elna és una necessitat»

Des de l'any 2005 una associació d'Elna intenta reunir les eines tradicionals que s'utilitzaven al camp. El seu president ens parla d'aquest projecte i d'un llibre que acaben de publicar sobre el regadiu en aquest poble

l'aigua
Avui tota l'aigua del terme d'Elna se'n va dins del rec, que ho porta tot al mar
el regadiu
L'aigua del Tec la calia captar i la calia distribuir ja que el terreny era planer
les eines
Hem anat recollint tot el que pot ser considerat com a part de la memòria del treball del camp

L'associació Terra dels Avis, que des de fa uns mesos disposa de nous locals prop de l'ajuntament, espera aviat poder exposar una part d'aquestes eines, que de moment tenen recopilades i guardades en diferents llocs. No es tractaria d'un museu, però sí d'un lloc d'exposició molt ben situat al poble. Les eines que recullen no són solament eines utilitzades per pagesos d'Elna, sinó a la plana en general, ja que el que es vol mostrar no és forçosament l'originalitat d'Elna, sinó el material que ara fa més d'un segle s'utilitzava per a l'agricultura entre altres llocs a Elna, però que comparteixen amb Torelles, per exemple. A més Terra dels Avis acaba de publicar un llibre bilingüe en català i francès que tracta del rec d'Elna i la gestió de l'aigua. Aquest llibre es pot trobar a Perpinyà a la Llibreria Catalana i a la Llibreria Coste Torcatis. L'entrevista va tenir lloc a Elna, en un dels llocs on tenen algunes de les eines i després d'ensenyar-nos una part dels objectes l'August Oms, el president de l'associació, ens va ampliar alguns detalls sota l'atenta mirada de Caramel, el seu gos.

– Per començar, ens podeu presentar l'associació que presidiu, Terra dels Avis?

– «Aquesta associació va ser creada en un primer moment per protegir els escuts del sindicat agrícola, així com diferents eines, a poc a poc hem anat recollint tot el que pot ser considerat com a part de la memòria del treball del camp a la gran època de l'hortalissa a Elna, quan hi havia molts horts; en aquell moment Elna era un poble prosper gràcies al treball de la terra, que era ben arrelat. Vam decidir de recuperar tot això per a les generacions futures, estem parlant d'un segle endarrere, i no només a Elna, sinó també a tota la plana, als voltants del poble.»

– Avui en dia ens podeu descriure en quin estat se troba el món de l'agricultura a Elna?

– «Es podria dir que l'agricultura s'està morint, està desapareixent per culpa de la concurrència mundial, ja que actualment arriben productes de tot arreu. La nostra força, en aquell temps, era el sol i l'aigua, el nostre clima i la nostra gestió de l'aigua, i això particularment a Elna, és per això que hem decidit de fer aquest llibre sobre el rec. Era l'origen de la riquesa d'una població i d'una contrada.»

– Justament aquest llibre sobre el rec d'Elna, que tracta de la gestió de l'aigua, per què l'heu fet, per demostrar que la bona gestió permet evitar les penúries?

– «Sí, sobretot en aquell temps perquè ara igualment es fan pous molt profunds, es parla de portar l'aigua del Roine, però abans només hi havia l'aigua que venia del Tec. Aquesta aigua la calia captar i la calia distribuir, ja que el terreny era planer i s'havia, doncs, d'acompanyar l'aigua, és per això que la gent va haver d'organitzar el reg. Sobre el rec hi havia set ullals, que després de l'aiguat del quaranta van ser sis, perquè un va ser destruït durant l'aiguat justament. Hi havia, doncs, agulles, més petites que les de l'Ebre, que distribuïen l'aigua a través de tot el terme. A cada agulla hi havia un responsable. Quan hi havia poca aigua que baixava pel Tec també hi havia poca aigua al rec, en aquests casos s'havia, doncs, de reglamentar. Es va instituir de donar l'aigua a hores, cada regant o pagès tenia tantes hores per poder regar. Era ben organitzat, és a dir que podien regar cada vuit dies i sempre es trobava la manera de poder esperar, un temporal per exemple, o encara aigua perduda que permetia de regar un poc.»

– I aquestes regles tothom les respectava, ningú intentava fer trampa?

– «Sí, per força tothom ho respectava. Havia creat força animositats, perquè no tothom tenia la mateixa mentalitat. No tothom volia ser solidari, n'hi havia que fins i tot es van trucar per l'aigua, perquè era vital, sense aigua podíem pas fer res, és el que feia la nostra riquesa. Però a la llarga també ho van respectar perquè van reconèixer que no hi havia cap altra solució que aquesta, de fet representava que la gent s'havien de respectar els uns als altres.»

– En el llibre podem descobrir que hi ha tota una arquitectura lligada amb aquest rec?

– «Sí, perquè justament aquest rec va ser ben fet. L'aigua provenia del Tec i s'havia de portar fins al rec. Així, doncs, a cada contrada es feia un ull (d'aquestes agulles se'n deia així perquè era més petit que un rec), es dividien en tres o quatre parts amb tapes, que anomenàvem diamants, i que es podien obrir o tancar i d'aquesta manera deixava de circular l'aigua a una de les bandes. Era tot una organització, un muntatge ben pensat. Hi havia rodals on l'agulla era llarga i s'havia de respectar la divisió per poder aprofitar el poc d'aigua que hi havia a vegades. De fet, quan n'hi havia molta, d'aigua, a la primavera i a la tardor anava bé i no hi havia reglamentació, però en ple estiu, quan baixava poca aigua pel Tec, era de bon prendre l'aigua.»

– Avui en dia en quin estat se troba el rec d'Elna?

– «He de dir que estava un poc abandonat perquè es va deixar de treballar les terres i la gent va deixar de pagar les taxes, ja que hi havia un pressupost i els agricultors pagaven en funció del nombre d'hectàrees que havien de regar. A partir del moment que la gent treballaven pas més la terra també deixaven de pagar, llavors vaig anar a veure el batlle i després d'algunes negociacions vam aconseguir que el municipi es fes càrrec del rec. D'aquesta manera, eren els empleats municipals que el cuidaven, també ja tenien el material i podien fer coses que nosaltres amb tan pocs sous no podríem pas fer, és pas possible. Ara, doncs, el rec d'Elna és una mica conservat, però en cap cas com abans, perquè abans era respectat perquè era l'hort de la regió i, doncs, els responsables el feien respectar amb un reglament molt rigorós. Se n'havia de respectar la fondària, l'amplada, a més de cada banda del rec es necessitava un metre que en formava part, servia de passatge i també per tirar-hi la farda quan es netejava el rec, aquest espai s'anomenava el jet, i les agulles tiren cinquanta centímetres per cada banda que s'havien de deixar lliures. És per totes aquestes raons que el rec era respectat i fins i tot admirat en aquell moment, la gent era encantada de veure de quina manera l'aigua era distribuïda i que moltes terres se'n podien aprofitar, així com la població.»

– Avui la gent se continua servint de l'aigua que corre pel rec per cultivar o molt poc?

– «No, perquè la Resclosa, que és el barratge sobre el Tec, és un poc negligida. A més, des de fa un quant temps ja hi ha una sèrie de barratges que alimenten agulles que abans no existien, quan es va crear el rec d'Elna. Vull recordar que a l'inici el rec d'Elna era l'únic que agafava l'aigua del Tec. I a més, com que som els darrers abans del mar, tots els altres són abans de nosaltres i ens prenen l'aigua. Llavors, entre el fet que hi arriba poca aigua i que la gent té avui altres maneres d'aconseguir aigua, s'ha de dir que l'aigua del rec serveix avui en dia sobretot a escórrer. Tota l'aigua del terme d'Elna se'n va dins del rec, que ho porta tot al mar a través de dues branques. Aquestes dues branques s'havien fet també per a la comoditat de poder regar. Ara la feina que s'hauria de fer seria de cuidar, de netejar el rec perquè és necessari, ja que tard o d'hora la gent reconeixerà que aquest rec és una necessitat. La gent hi va, el mira, veu si hi ha aigua o no, se'n serveixen, hi ha una gran fauna que viu al llarg d'aquest rec. Representa la vida d'una regió, el rec d'Elna.»

– Ara que és acabat el llibre, què us ha semblat quan l'heu mirat després d'haver-hi treballat per fer-lo?

– «Trobi que és ben fet. Cal dir que ens vam envoltar de gent competent i que tenen valor. En Joan Becat, de la Universitat de Perpinyà entre altres, els autors també evidentment, i voldria donar les gràcies a Joan-Lluís Mas, que va controlar que tot el que es va posar al llibre fos veritat, que tot fos real i que no hi hagués cap errada. És ben fet i tota la gent que l'ha vist ha trobat també que era prou ben fet i interessant.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.