Societat

La Cívica es reivindica en el seu 25 aniversari

L'entitat per la normalització del valencià a Alacant va commemorar les noces d'argent amb un emotiu sopar a Mutxamel

El primer president recorda la situació “bel·ligerant” contra la llengua que es vivia al carrer amb manifestacions contràries a la LUEV

Mut­xa­mel va ser esce­nari diven­dres del sopar d'ani­ver­sari de l'Asso­ci­ació Cívica per a la Nor­ma­lit­zació del Valencià a Ala­cant. Una tro­bada que va ser­vir per a recor­dar els orígens, la faena feta i espe­ci­al­ment la vigència del seu tre­ball diari per la nor­ma­lit­zació de la llen­gua a l'Ala­cantí. Unes 80 per­so­nes van assis­tir a la tro­bada en la qual van estar molt pre­sents tots els pre­si­dents que ha tin­gut l'enti­tat al llarg dels anys i la faena que s'ha fet, tant en les esco­les i ins­ti­tuts com de cara a la soci­e­tat.

L'actual pre­si­denta de La Cívica, Mari Carme Llorca, va rei­vin­di­car el valor dels pre­cur­sors de l'enti­tat “ara fa 25 anys en un con­text molt com­pli­cat i en què van anar família a família perquè matri­cu­la­ren els fills en valencià”.

Una tasca que amb els anys ha donat els seus fruits, però que es troba amb “uns gover­nants que des­pres­ti­gien la nos­tra llen­gua sota fal­ses ban­de­res de la qua­li­tat de l'ense­nya­ment”, segons Llorca. La pre­si­denta va subrat­llar que “l'ense­nya­ment en valencià és sinònim de qua­li­tat, d'inno­vació pedagògica i de progrés”, per aca­bar afe­gint: “Segui­rem tre­ba­llant perquè els nos­tres gover­nants enten­guen que el nos­tre poble té una llen­gua i una cul­tura pròpies i que s'han de res­pec­tar, dina­mit­zar i valo­rar.”

Al sopar van assis­tir els regi­dors de Cul­tura de Mut­xa­mel i Sant Joan així com el vice­rec­tor de Política Lingüística de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant, Car­les Cortés, el pre­si­dent d'Escola Valen­ci­ana i repre­sen­tants de Com­promís, el PSPV i Esquerra Unida, entre altres orga­nit­za­ci­ons.

La cele­bració va estar ame­nit­zada per la música de Natxo Gironés, que va musi­car dife­rents poe­mes de Vicent Andrés Estellés i va tin­dre el seu punt àlgid amb la pro­jecció d'un vídeo en la qual dife­rents per­so­nes lli­ga­des a la tra­jectòria de l'enti­tat expli­ca­ven la història de la Cívica.

Els ini­cis

Al sopar va assis­tir també Gosal­vez, el pri­mer pre­si­dent de La Cívica,que va recor­dar a El Punt Avui els ini­cis de l'enti­tat en un con­text “molt bel·lige­rant a Ala­cant, on, mal­grat haver-se apro­vat la Llei d'Ús i Ense­nya­ment, hi havia mol­tes asso­ci­a­ci­ons abso­lu­ta­ment contràries que con­vo­ca­ven mani­fes­ta­ci­ons en con­tra de la nor­ma­lit­zació del valencià”.

Gosal­vez també va recor­dar com “amb eixa situ­ació i veient que ningú no reac­ci­o­nava vàrem ser unes cinc o sis per­so­nes que ens ajun­ta­rem per a dir que a Ala­cant hi havia gent que par­lava valencià i que estem en ciu­tat valen­ci­ana”.

La Cívica, tal com va expli­car el seu pri­mer pre­si­dent, “va nàixer dins del des­patx d'Acció Cul­tu­ral, al car­rer Girona, on la seua dele­gada a Ala­cant, Verònica Que­ralt, ens va pres­tar tot el seu suport”. Una ini­ci­a­tiva que va tin­dre la seua pri­mera con­vo­catòria mas­siva al saló d'actes de l'ins­ti­tut Jorge Juan, una assem­blea cons­ti­tu­ent en la qual es van ajun­tar unes hitanta per­so­nes pre­o­cu­pa­des per la nor­ma­lit­zació del valencià a Ala­cant.

“Calia fer alguna cosa perquè l'ambi­ent con­trari s'este­nia i neces­si­ta­ven traure el cap i dir-hi la nos­tra, eixa va ser la gran vir­tut que tinguérem els que fundàrem La Cívica”, afir­mava Gosal­vez, que després de 25 anys es mos­trava “molt satis­fet de veure com una cosa que has parit jun­ta­ment amb altres per­so­nes no s'ha mort i que con­ti­nua viva i fent una faena molt impor­tant i necessària a Ala­cant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.