Que maco és veure els altres treballar

La 15a edició del concurs de paletes enguany s'havia traslladat a la plaça Poeta Marquina, però aquest acte de les Fires de Girona té el seu públic fidel que ahir ja estava el cas de la nova ubicació: “Jo vinc a les nou, quan comencen; al cap d'una hora, vaig a esmorzar i després, torno fins que acaben”, explica en Joan, un constructor jubilat, que no es perd mai cap edició i que observa –des de la part reservada al públic– com treballen les setze parelles, que disposen de quatre hores per realitzar la “llar de foc seccionada” (mitja llar de foc), que els han encarregat en un plànol. En Joan també ha demanat un plànol i se l'emportarà a casa per estudiar-lo amb els seus fills, que segueixen en el negoci de la construcció.

Entre el públic també hi ha paletes en actiu que són espectadors habituals d'aquests concursos. Comenten les jugades i coneixen alguns dels treballadors que hi concursen, però diuen que no els agradaria participar-hi perquè els faria “molta vergonya”. També hi ha espectadors que no tenen cap lligam amb el món de la construcció però disfruten amb l'espectacle. Com aquest jubilat, que explica amb un somriure que li agrada venir aquí perquè “és molt maco veure com treballen els altres”. Els concursants han vingut d'arreu de Catalunya i, enguany, per primer cop també ha vingut una parella de Madrid (que, a més, s'ha endut el primer premi). Lluís Micaló, vicepresident de la Unió d'Empresaris de la Construcció (UEC), entitat organitzadora, explica que els concursants solen ser treballadors que participen en els diferents concursos que es fan arreu del país. “Estem contents perquè la mitjana d'edat dels concursants és relativament baixa; abans, els joves eren reticents a participar-hi”, diu Micaló. Pels organitzadors, el concurs segueix sent una mostra de la tradició constructora gironina i observen que la crisi del sector no ha afectat el nombre d'inscrits.