infraestructures i serveis
Europa confirma la prioritat del corredor mediterrani
Finançarà el 40% de les obres i els estats i socis privats pagaran la resta
També dóna preferència al corredor atlàntic i deixa per després del 2030 l'hipotètic túnel pel Pirineu aragonès
El Parlament Europeu confirmava ahir a Estrasburg com a prioritaris per a la xarxa transeuropea de transport (TEN-T) els corredors mediterrani i atlàntic –sobretot ferroviaris– i descartava la construcció, com a mínim abans del 2030, d'un nou pas transfronterer amb França per sota del Pirineu aragonès. Tal com estava previst, els eurodiputats han aprovat definitivament la proposta de la Comissió (CE) de construir com a “xarxa bàsica” fins al 2030 nou corredors transfronterers entre els quals hi ha el d'Algesires a Perpinyà i el de Lisboa a Bordeus.
La UE finançarà les obres en un 40% i el 60% restant l'hauran d'assumir els estats membres amb socis privats. Aquesta gran xarxa continental de transport inclou també els corredors de Marsella (França) a Dublín (Irlanda), de Gènova (Itàlia) a Amsterdam (Holanda), de Brussel·les (Bèlgica) a Tallin (Estònia), d'Hèlsinki (Finlàndia) a Palerm (Itàlia), d'Hamburg (Alemanya) a Xipre, d'Estrasburg (França) a Constança (Romania) i de Gdansk (Polònia) a Ravenna (Itàlia). S'hi dedicarà més del 80% del pressupost que la UE destinarà al transport fins al 2020 a través del programa Connectant Europa, també aprovat pels eurodiputats, i que tindrà un fons de 29.300 milions per al període 2014-2020. D'aquests, 26.000 s'invertiran en els nou corredors, però també en la implementació arreu del sistema de gestió de l'espai aeri únic europeu (Sesar) així com del sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (Etms). La resta de diners del programa es destinaran a xarxes energètiques i de telecomunicacions.
El corredor mediterrani unirà Algesires amb Budapest (Hongria) a través de l'Europa meridional. A França, un ramal connecta amb la ciutat de Marsella i el traçat principal continua cap a Lió, Torí (Itàlia), Milà, Verona, Venècia, Trieste, Ljubljana (Eslovènia), Zagreb (Croàcia) i Budapest.
Els aeroports prioritaris dels dos corredors seran Alacant, Barcelona, Bilbao, Las Palmas, Madrid, Màlaga, Palma, Sevilla, Tenerife Sud i València, i els ports inclosos en aquesta “xarxa bàsica” són Huelva, Tenerife, la Corunya, Algesires, Barcelona, Bilbao, Cartagena, Gijón, Las Palmas, Palma, Tarragona i València, als quals s'afegeix també el
de Sevilla com a port fluvial.
La cambra europea deixa fora de la xarxa bàsica el corredor del Pirineu aragonès que defensava el govern espanyol, una infraestructura de la qual la UE només està disposada a finançar el 50% dels estudis de viabilitat, però, en qualsevol cas, cap obra fins a la segona fase, del 2030 al 2050.