Experts en sostenibilitat
Més d'un miler d'estudiants s'han format en ciències ambientals en dues dècades d'estudis a la UdG
L'ambientòleg és un professional amb formació interdisciplinària i que ha hagut de tendir a l'autoocupació
Uns tres-cents alumnes de la Universitat de Girona (UdG) cursen estudis del grau de ciències ambientals. Quan acabin, seran experts en sostenibilitat i coneixedors, entre d'altres, de les fórmules d'estalvi energètic. Però què és un ambientòleg? “Un ambientòleg és un professional en ciències mediambientals, però amb una formació interdisciplinària i coneixements, entre d'altres, d'economia i biologia, i dret ambiental”, precisa la degana de la Facultat de Ciències de la UdG, Victòria Salvadó.
La UdG va començar els estudis d'ambientals el curs 1993/94. Va ser gairebé pionera a Catalunya. El camí l'havia començat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el curs 1992/93. Salvadó recorda que inicialment els estudis formaven part d'un graduat superior en ciències ambientals i que no va ser fins al 1996 que els titulats van passar a rebre la llicenciatura en ciències ambientals –que és un grau de quatre anys des del 2010–. La UdG, encapçalada per la rectora en funcions, Anna M. Geli, el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA), ha preparat avui una jornada de debats i celebració per commemorar els vint anys d'estudis de ciències ambientals a Girona.
‘La creació col·lectiva'
Durant l'acte d'avui s'oferirà el vídeo La creació col·lectiva d'uns estudis, que ha realitzat Transformafilms i que han produït l'ACCA i el COAMB. El documental recull la reivindicació dels estudiants de ciències ambientals de fa dues dècades, incloent-hi els de la UdG, perquè el govern i l'Estat concedissin l'oficialitat als estudis. S'hi entrevista el gironí Sergi Nuss, alumne de la primera fornada d'ambientals de la UdG. És un dels 1.058 titulats d'aquests estudis a Girona des del 1993.
La llicenciatura de ciències ambientals havia tingut una de les notes més altes d'accés a la universitat. En l'esmentat vídeo es recorda que a la UAB hi havia 90 places el 1992 i que s'hi van presentar 500 persones, un 40% de les quals ja tenien vinculació amb grups ecologistes. Des de Girona, l'aleshores rector Josep M. Nadal també va donar suport a la reivindicació dels alumnes, assenyala la degana de ciències, Victòria Salvadó. Cada any, en el segon semestre, estudiants de primer curs d'ambientals de la UdG fan “activitats integrades” als aiguamolls de l'Empordà, el Baix Ter o l'estany de Banyoles. “Hi van a mirar flora, fauna... ”, exposa Salvadó, catedràtica de química analítica.
En el vocabulari comú
La sensibilitat pel medi ambient i la sostenibilitat no tenien tant de predicament. “La sensibilitat [pel medi ambient] era molt incipient. Ara ja forma part del vocabulari comú, de l'economia productiva.” Salvadó afirma que els ambientòlegs van començar a treballar en el sector públic, i en institucions com ara l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), establert al Parc Científic, però recentment han hagut de tendir a l'autoocupació o fan de consultors. “Ajuden a controlar la despesa i a donar pautes d'estalvi energètic.”
Un dels antics estudiants d'ambientals de la UdG és Joan Munich, d'Arenys de Munt (Maresme). “Dèiem que érem metges de capçalera. Tenim una formació generalista en economia, dret, geologia, física, química... i després treballem amb especialistes com ara tècnics municipals”. Munich ha endegat el projecte Pensa en vi, amb el qual vol aprofundir en el coneixement del territori. Pretén muntar un celler. Diu que altres sortides han estat la gestió de residus o l'ordenació del territori.