Les colles de diables reclamen més flexibilitat en la nova normativa del foc
Les entitats catalanes van aprovar ahir per unanimitat una dotzena d'al·legacions a l'esborrany de llei
L'esborrany obliga els diables a seguir les mateixes normes que espectacles on es cremen centenars de quilos de pólvora en un sol dia. «Una colla de diables pot cremar entre un i tres quilos en un any, però ens han arrossegat al mateix sac i ens imposen coses impossibles de complir», va explicar ahir el president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Pep Enric Martí.
Aquesta agrupació i tres federacions de diables més van convocar ahir a Valls els representants de més de 450 entitats de Catalunya per exposar-los les dotze al·legacions que han consensuat amb el Departament de Cultura de la Generalitat. Els prop de 150 assistents van aprovar per unanimitat la proposta, que ara s'haurà de formalitzar abans del 15 d'agost. El govern estatal tan sols respondrà amb l'aprovació definitiva de la normativa per reial decret, prevista per al mes d'octubre.
Més burocràcia
Les al·legacions reclamen sobretot que es flexibilitzin els condicionants que se'ls aplicarien a l'hora de fer una actuació, i que, segons l'esborrany, han d'assumir en no poder fer servir el material pirotècnic regulat amb la marca CE, que els obligaria a mantenir 15 metres de distància amb el públic.
Alguns dels aspectes respecte als quals les colles demanen una correcció inclouen l'autorització de les actuacions, que volen que continuï depenent de l'Ajuntament. «L'esborrany complica moltíssim la burocràcia ja que has de demanar a l'Estat múltiples permisos», diu Martí. De fet, les entitats catalanes volen que, ja que no fan servir material de tipus professional (el de tipus 4), se'ls apliquin els paràmetres ja previstos per a castells de focs amb menys de 50 quilos de material pirotècnic, que es poden transportar en vehicles privats, no han de ser manipulats per professionals i no requereixen cap permís estatal. Un altre dels aspectes més polèmics de l'esborrany, el fet que el públic assistent hagi de signar una autorització, és un altre dels punts criticats en el document d'al·legacions. Així, l'escrit ho considera «impossible de complir» (es calcula que cada any a Catalunya s'haurien de signar dos milions d'autoritzacions) i demanen que l'Ajuntament simplement hagi d'informar de les normes de seguretat. A banda, les colles de diables s'oposen al fet que la normativa els consideri com a «espectacles» i volen que la llei els anomeni «manifestacions festives». La Generalitat també presentarà una seixantena d'al·legacions a la proposta del govern estatal, fent un esment especial del conflicte de competències que representa. Les federacions de diables, per la seva banda, van lamentar que el ministeri hagi esperat fins a última hora per encetar el procés d'adaptació.
Problemes geogràfics
L'adaptació de l'Estat espanyol a la directiva europea (que ha d'entrar en vigor el 4 de gener que ve) provocarà també maldecaps de caràcter geogràfic a diables i bèsties de foc. Així, les colles catalanes, valencianes i balears hauran d'esperar a ser considerades pel Ministeri de Cultura «patrimoni immaterial nacional» abans de poder actuar fora del seu territori. A més, queda absolutament prohibit que les entitats actuïn a altres països europeus. Més complicat encara ho tenen les colles de la Catalunya del Nord, que queden aïllades de la resta dels Països Catalans ja que depenen de la normativa francesa. «Aquesta és una altra batalla en què haurem de lluitar», va dir Martí.
