Diumenge de catedrals

Llo­renç del Penedès va ser ahir l'epi­cen­tre cas­te­ller, l'endemà d'haver vis­cut la sin­gu­lar actu­ació dels afi­ci­o­nats cas­te­llers del poble, ja que dis­sabte a la nit hi van des­car­re­gar un bon reper­tori de cas­tells de sis. En una diada que va esqui­var l'amenaça de pluja, el cinc de vuit va ser el cas­tell pro­ta­go­nista.

La Colla Joves va ser l'encar­re­gada d'obrir plaça, i ho va fer pre­ci­sa­ment amb la cate­dral, que cada dia fa més olor de cinc de nou. Helena Lla­gos­tera, la cap de colla, va mani­fes­tar que és el gran objec­tiu de la colla per Sant Fèlix. Com els dar­rers que han plan­tat, el cinc de vuit va des­car­re­gar-se amb una como­di­tat impròpia del gran cas­tell que és.

La segona aposta va ser el dos de vuit amb folre. Era el ter­cer de la tem­po­rada, i, com el cinc, van cla­var-lo. Amb un qua­tre de vuit pen­sant en el de nou que han d'estre­nar ben aviat, els de la camisa ver­me­lla van haver de tre­ba­llar una mica més. L'espi­neta va arri­bar al final de la diada, amb un pilar de sis que, com al Fira­gost, no va poder superar la sor­tida de l'enxa­neta. «Hi ha alguna cosa que no fun­ci­ona en aquest pilar, i mira­rem de tro­bar-la», expli­cava Lla­gos­tera.

La Jove de Tar­ra­gona també va fer un molt bon paper a Llo­renç, pocs dies després d'haver tor­nat del viatge a Luxem­burg. Després d'un tres de vuit per­fecte, van com­ple­tar un cinc de vuit molt parat, que només en la des­car­re­gada es va esti­rar una mica al pis de terços. Apu­jar un pis aquest tres de vuit i ajun­tar-lo amb el cinc és l'objec­tiu imme­diat de Jordi Crespo, el cap de colla, ja que des que van recu­pe­rar-los l'any pas­sat, no han pogut des­car­re­gar-los tots dos en la mateixa diada. Com en el cas dels vallencs, el qua­tre de vuit de la ter­cera ronda va ser la cons­trucció més moguda.

Els Nens del Ven­drell, que a Llo­renç hi actuen com a casa, van deses­ti­mar final­ment el seu pri­mer qua­tre de vuit de l'any. Amb algun cas­te­ller de vacan­ces i sense la pre­missa que havia posat el cap de colla (col·locar els dosos en l'assaig), els Nens van dei­xar-lo per més enda­vant. Tot i així, van ense­nyar la soli­desa de la seva torre de set, tot just la segona de l'any. Després d'un cinc de set ja molt con­so­li­dat, va ser el qua­tre de set amb l'agu­lla el cas­tell que els va por­tar més mal­de­caps. Amb una cas­so­leta molt lenta, el van haver de des­mun­tar perquè s'havia anat defor­mant. A la segona, l'anècdota del dia: l'enxa­neta del pilar va bai­xar pel cos­tat equi­vo­cat i va entrar al pilar de cara, i es va girar damunt del quart del pilar, en una veri­ta­ble mos­tra d'equi­li­bri. Un cop superat aquest con­tra­temps, van des­car­re­gar-lo i van aca­bar amb un vano de cinc.