Ara per ara, i fins que no s'hagi provat suficientment, el pilot ha de tenir el drone dins del seu camp visual. És per això que aquests multicòpters –de quatre, sis o vuit aspes– van equipats amb llums. No obstant això, els aparells es poden arribar a telecomandar a uns tres quilòmetres o més de distància i es treballa amb la idea que, a llarg termini, es puguin autopilotar. “El vol no és complicat, perquè compto amb l'ajuda del GPS, d'un baròmetre i d'una brúixola, que van incorporats, però has de tenir la configuració prèvia perquè no falli res. És més important la prèvia que el vol en si mateix”, explica Marcel Robuster, pilot del drone. L'operador de càmera es manté tota l'estona al costat del pilot per captar i gravar les imatges i va donant instruccions al pilot. Aquests aparells es poden enlairar i aterrar tots sols mitjançant la propulsió elèctrica, així com mantenir la posició i l'altura automàticament. Tenen un sistema que, en cas de pèrdua de senyal, retornen al punt de partida. “Pot treballar amb vent, però no amb ratxes. No ho pot fer ni amb pluja ni amb temperatures extremes”, afegeix.