Societat

Un munt de milions en joc

Des d'avui fins al 6 de gener hi haurà quatre sortejos extraordinaris de Nadal. Neixen noves loteries com la Grossa però el joc d'atzar es ressent de la crisi econòmica

És la primera vegada que una comunitat autònoma exerceix les seves competències en joc passiu
Molts estudis demostren que la rapidesa entre aposta i aposta del joc en línia és un fenomen altament addictiu
Catalunya té, des del 2010, quatre casinos, la meitat dels que hi ha a les Illes Canàries
Dels 71 bingos de Catalunya del 2003, l'any passat només en quedaven 48
Des de la seva creació, el 1992, la loteria catalana destina els seus beneficis íntegrament a projectes socials

Fer-se ric sense doble­gar l'esquena és una idea que als cata­lans ens sedu­eix prou. Si més no, així ho indi­quen els diners que gas­tem en jocs d'atzar i sor­te­jos de lote­ria durant l'any i, espe­ci­al­ment, per les fes­tes de Nadal. Aquest any, com que l'oferta s'ha doblat –amb les nove­tats de la Grossa (31 de desem­bre) i del sor­teig de l'ONCE (1 de gener)– els cata­lans tenim l'opció de par­ti­ci­par, entre aquest diu­menge i el 6 de gener en qua­tre rifes extra­or­dinàries. Entre totes aques­tes, supera­rem els 600 mili­ons d'euros inver­tits, bona part dels quals (més de 500 mili­ons) esta­ran des­ti­nats només al sor­teig d'avui. Dos mesos enrere, el 23 d'octu­bre (última dada actu­a­lit­zada per Loterías y Apu­es­tas del Estado en el moment de tan­car aquesta edició) els cata­lans ja hi portàvem jugats 463.073.340 euros.

Per a la rifa de Nadal d'avui, a finals d'octu­bre cada català s'havia gas­tat de mit­jana 61,42 euros. Si ho com­pa­rem amb l'any pas­sat, aquest 2013, tot i la crisi, ens hem esti­rat una mica més. El 2012 vam aca­bar desem­but­xa­cant 52,15 euros de mit­jana per cap, la qual cosa va fer que la suma final de diners inver­tits en aquest sor­teig pugés a 393.224.620 euros. Amb aquesta xifra, Cata­lu­nya (on hi ha la segona admi­nis­tració de l'Estat espa­nyol que més ven, la Bruixa d'Or) l'any pas­sat va ser la regió de l'Estat que més euros va abo­car al sor­teig de Nadal després de Madrid. Per per­sona, però, els qui més van jugar-hi van ser els habi­tants de Cas­te­lla-Lleó (91,1 euros) i els de la Rioja (90,6).

La fe que els cata­lans any rere any dipo­si­tem en la lote­ria extra­or­dinària de Nadal espa­nyola, en part ve ava­lada per les vega­des que la sort ens ha som­ri­gut. Des dels orígens del sor­teig del Gordo, el 1812, en 201 anys el pri­mer premi ha cai­gut a 18 pobla­ci­ons de Cata­lu­nya. Les més agra­ci­a­des –Bar­ce­lona (39 vega­des), Vic (4), Sort (3) i Lleida i Saba­dell (2 cada una)– con­tras­ten amb la mala sort de les de les demar­ca­ci­ons de Girona –Ripoll (1) i la Jon­quera (1)– i de Tar­ra­gona, on no ha tocat mai. Pel que fa al sor­teig de Reis, des que va començar a fer-se, el 1941, Cata­lu­nya s'ha endut el pri­mer premi 26 vega­des.

En ter­mes d'inversió, però, amb la lote­ria de Nadal els cata­lans ens hi piquem els dits. Fent un repàs a l'heme­ro­teca, obser­vem que en els últims deu anys, només en dues oca­si­ons hem recu­pe­rat el 100% o més dels diners inver­tits: el 2005 (vam gas­tar-hi 429 mili­ons i en vam recu­pe­rar 783) i el 2010 (vam jugar 437 mili­ons i en van retor­nar 485). Els dos anys amb més pèrdues van ser el 2006 (només vam recu­pe­rar un 4%) i el 2011 (el 5%). Amb el sor­teig d'avui, on es repar­ti­ran 2.240 mili­ons d'euros en pre­mis (70% de l'emissió), amb 160 sèries de 100.000 bit­llets cada una, veu­rem què passa.

Vagi com vagi, però, el cas és que el sor­teig de Nadal d'enguany té dues nove­tats sig­ni­fi­ca­ti­ves. Una és l'apli­cació, per pri­mera vegada, del gra­va­men del 20% que tenen, des de l'1 de gener pas­sat, tots els pre­mis supe­ri­ors a 2.500 euros de qual­se­vol sor­teig auto­rit­zat que es faci a l'Estat espa­nyol. L'altra nove­tat és que, si bé fins ara Loterías y Apu­es­tas del Estado (LAE) tenia l'exclu­siva de la lote­ria nada­lenca (amb el Gordo i el Niño), aquest any li han sor­tit dos com­pe­ti­dors: la Grossa a Cata­lu­nya i el sor­teig extra­or­di­nari de l'ONCE (9 mili­ons de cupons a la venda, més d'1 milió de cupons pre­mi­ats i una grossa de 400.000 euros).

Amb aquest últim sor­teig l'ONCE recu­pera una antiga tra­dició –els anys vui­tanta, fins al 1986, ja havia tin­gut rifa extra­or­dinària de Nadal– i es fa rea­li­tat una petició llar­ga­ment dema­nada. “Van treure el nos­tre sor­teig perquè, d'alguna manera, fem com­petència a la lote­ria esta­tal, però nosal­tres som un ope­ra­dor molt petit, només repre­sen­tem el 6% del mer­cat del joc”, explica Xavier Grau, dele­gat de l'ONCE a Cata­lu­nya. Segons ell, l'orga­nit­zació d'aquest sor­teig (de moment auto­rit­zat només per a aquest any) “serà un baló d'oxi­gen que ens anirà molt bé”. Amb tot, Grau, que acla­reix que sem­pre havien dema­nat poder-ho fer l'1 de gener, és cons­ci­ent de la pro­xi­mi­tat amb la Grossa: “És evi­dent que hi haurà dos sor­te­jos molt pro­pers, però tant de bo els vagi de mera­ve­lla a la Gene­ra­li­tat i tant de bo ens vagi molt bé a nosal­tres”. A banda dels pre­mis (63% de l'emissió) i d'una petita part a logística, la resta de diners es des­ti­na­ran a pro­jec­tes soci­als. Tot i que no han faci­li­tat dades de ven­des a Cata­lu­nya, “les sen­sa­ci­ons són bones”, diu Grau.

Per la seva banda, la Grossa de Cap d'Any és una ini­ci­a­tiva fins ara del tot inèdita, tant a Cata­lu­nya com a l'Estat espa­nyol. “És la pri­mera vegada que una comu­ni­tat autònoma exer­ceix les seves com­petències en joc pas­siu”, remarca Elsa Artadi, direc­tora gene­ral de Tri­buts i Joc de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Tot i que segons ella, “des de l'inici el vam plan­te­jar com un sor­teig modest, perquè aquest és un any de prova”, la Grossa vol mirar cara a cara el Gordo, si més no pel que fa al retorn per euro jugat (20.000 euros en el cas del pri­mer premi). Amb vista als pròxims anys la volun­tat és fer créixer el sor­teig “i com­pe­tir veri­ta­ble­ment amb altres pro­duc­tes d'abast esta­tal”, comenta Artadi a Presència. De moment, però, no vol apro­fun­dir més en els can­vis ni con­cre­tar: “Al gener, una vegada hagi pas­sat el dia del sor­teig, serà el moment de fer balanç.” Un dels aspec­tes a millo­rar segur, però, serà l'ampli­ació del nom­bre de sèries per número, ara limi­ta­des a 60.

L'oferta de tot l'any

Tot i haver-hi qua­tre sor­te­jos extra­or­di­na­ris acu­mu­lats en un període de quinze dies, la lote­ria habi­tual es manté imper­tor­ba­ble. L'oferta clàssica que hi ha durant l'any no pateix vari­a­ci­ons, de manera que en aques­tes dates a més a més es pot con­ti­nuar jugant als nou jocs ges­ti­o­nats per la LAE (Lote­ria Naci­o­nal, Pri­mi­tiva, Bono­loto, Euro­mi­llo­nes, Gordo, Qui­ni­ela, Qui­ni­gol, Loto­turf i Quíntu­ple Plus) i als altres nou de l'Enti­tat Autònoma de Jocs i Apos­tes (EAJA) de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya: Loto Ràpid, Loto 6/49, Jòquer, Combi 3, Trio, Super 10, Loto Express, Super­toc i Bin­jocs, aquest últim amb un pes específic sobre el total de ven­des del 70%, tot i no ser el que aporta majors ingres­sos a la lote­ria. “Si bé pot sem­blar que comer­ci­a­lit­zem un nom­bre exces­siu de jocs, heu de pen­sar que cadas­cun d'ells va des­ti­nat a un públic dife­rent. N'hi ha alguns que única­ment es comer­ci­a­lit­zen en bin­gos i salons de joc, com són el Super­toc i el Bin­jocs”, matisa la direc­tora de Tri­buts i Joc de Cata­lu­nya.

Entre tots els pro­duc­tes dels dos ope­ra­dors públics (LAE i EAJA) l'any pas­sat els cata­lans vam gas­tar-nos-hi 1.536 mili­ons d'euros (vegeu el qua­dre adjunt de la pàgina següent), dels quals només uns 200 cor­res­po­nien a jocs cata­lans. De fet, Cata­lu­nya va ser la segona zona de l'Estat espa­nyol, després de Madrid, on la LAE va tenir més ven­des. La gran diferència, però, és que des de la seva cre­ació, el 1992, la lote­ria de Cata­lu­nya des­tina els seus bene­fi­cis ínte­gra­ment a pro­jec­tes de caràcter social (fins a l'actu­a­li­tat, més de 220 mili­ons d'euros). En canvi, les trans­ferències de la LAE són força més vari­a­des.

El mer­cat del joc a l'Estat espa­nyol el 2012 va repre­sen­tar un 0,8% del PIB en ter­mes d'ingres­sos dels ope­ra­dors de jocs. No obs­tant això, el total de diners jugats (25.988 mili­ons d'euros) va ser un 1,1% infe­rior al 2011. Segons els dife­rents ope­ra­dors de joc, un 36% de les quan­ti­tats juga­des cor­res­po­nien a Loterías y Apu­es­tas del Estado, un 6% a l'ONCE, un 33% a màqui­nes B, un 7% a bin­gos, un 6% a casi­nos, un 1% a sales d'apos­tes i un 11% a joc en línia. Del 2008 ençà, però, coin­ci­dint amb la crisi econòmica, tots els ope­ra­dors de jocs han expe­ri­men­tat un des­cens d'ingres­sos nets. Aquesta dava­llada l'han notat de manera més evi­dent els jocs de gestió pri­vada pre­sen­ci­als: els bin­gos (-12%), els casi­nos (-9,6%) i les màqui­nes escu­ra­but­xa­ques (-9%). Els jocs cata­lans tam­poc no han que­dat al marge de les con­seqüències del moment actual, de manera que si fins al 2007 la tendència de l'EAJA va ser de crei­xe­ment (aquell any es van apor­tar uns bene­fi­cis de 17 mili­ons d'euros al Depar­ta­ment de Benes­tar i Família), a par­tir del 2008 la xifra va començar a dis­mi­nuir, sobre­tot els últims anys. “La com­petència va començar a ser més dinàmica i van aparèixer nous pro­duc­tes al mer­cat”, argu­menta la direc­tora de Tri­buts i Joc de la Gene­ra­li­tat.

ELS GES­TORS PRI­VATS

A Cata­lu­nya, els jocs d'atzar de gestió pri­vada (amb auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva prèvia) es desen­vo­lu­pen en tres tipus de locals: casi­nos, bin­gos i salons de joc. La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya té com­petència per fixar el nom­bre màxim d'esta­bli­ments de cada cate­go­ria i ho ha limi­tat a 4 casi­nos, 75 bin­gos i 125 salons de joc (o salons B). Arran d'una sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya que anul·lava la nega­tiva de reno­var l'auto­rit­zació a un saló, però, el 2012 a Cata­lu­nya hi havia 126 salons B (amb màqui­nes escu­ra­but­xa­ques) que per zones es repar­tien així: 90 a Bar­ce­lona, 14 a Girona, 13 a Tar­ra­gona, 6 a Lleida, 3 a la Cata­lu­nya Cen­tral i cap a les Ter­res de l'Ebre. En la cate­go­ria exclu­siva de màqui­nes B, la quan­ti­tat jugada a Cata­lu­nya l'any pas­sat va ser de 1.003 mili­ons d'euros (la mei­tat que a Madrid, amb 2.083 mili­ons), la qual cosa va repre­sen­tar uns ingres­sos de 413 mili­ons, xifra idèntica a la de 2003.

Pel que fa als casi­nos, Cata­lu­nya en manté 4 des de l'any 2010 –la mei­tat dels que hi ha a les Illes Canàries–, tot i que la regió on més n'han obert en els últims anys és el País Valencià: el 2011 en tenia 3 i al cap d'un any, 6. L'oferta de casi­nos ha anat acom­pa­nyada d'un crei­xent aug­ment de visi­tants. Del 2003 ençà, l'any pas­sat va ser l'exer­cici que els casi­nos de Cata­lu­nya van tenir més afluència de visi­tants: 982.168, a força distància del País Valencià, amb 690.512 per­so­nes.

Final­ment, quant a les sales de bingo que hi ha al Prin­ci­pat (on a més del joc de bingo també s'hi poden ins­tal·lar màqui­nes recre­a­ti­ves del tipus B i els jocs de la lote­ria cata­lana Bin­jocs i Super­Toc), les xifres demos­tren un clar retrocés en l'oferta d'aquest tipus d'esta­bli­ments. Dels 71 que hi havia el 2003, l'any pas­sat només en que­da­ven 48. El tan­ca­ment de diver­ses sales òbvi­a­ment s'ha notat també en els ingres­sos nets, que s'han reduït a la mei­tat: si ara fa deu anys eren de 202 mili­ons d'euros, l'any pas­sat es van que­dar en 99 mili­ons (xifra lleu­ge­ra­ment infe­rior als 110 mili­ons que van ingres­sar l'any 2011). Traduït en nom­bre de car­trons, l'any pas­sat se'n van ven­dre per valor de 276 mili­ons d'euros men­tre que el 2003, van ser 581 mili­ons, segons dades de la Memòria Anual 2012 de la Direcció Gene­ral d'Orde­nació del Joc espa­nyola.

Tota la infor­mació sobre el joc digi­tal, les addic­ci­ons al joc, els bin­gos, casi­nos o La Grossa a l'edició en paper de la revista Presència.

2.240
milions d'euros en premis, en el sorteig d'avui.
18
poblacions catalanes agraciades amb el Gordo, des de 1812.
20%
menys cobraran els principals guanyadors dels sortejos d'enguany


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia