Societat

30 de desembre del 1938

La guerra recluta les indústries

El govern va controlar la produccióde les empreses i també
va impulsar la creació
de 15 de noves
L'esforç bèl·lic de Catalunya va toparamb els recels del govern de la República, que volia el control total

Capítol 10


El con­flicte, als pocs dies de ser decla­rat, s'intuïa llarg, i per això calia fabri­car armes: pis­to­les, gra­na­des, però també arti­lle­ria pesada. Però com s'havia d'enge­gar una indústria sobre la qual se sabia molt poc?

Aquesta ini­ci­a­tiva la por­ta­rien el govern, el Comitè de Milícies Anti­fei­xis­tes de Cata­lu­nya i els sin­di­cats obrers, sobre­tot l'anar­quista Con­fe­de­ració Naci­o­nal del Tre­ball (CNT). De fet, aquest sin­di­cat ja s'havia avançat a les auto­ri­tats, en ocu­par i ges­ti­o­nar indústries, comerços i ser­veis públics des del pri­mer moment del con­flicte. “Però tot era des­ar­ti­cu­lat, ine­fi­ci­ent, estèril”, explica l'his­to­ri­a­dor Pelai Pagès.

S'hi va posar ordre. El 7 d'agost, Lluís Com­panys, pre­si­dent del govern, i Josep Tar­ra­de­llas, con­se­ller d'Eco­no­mia i Ser­veis Públics, van crear la Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG), de la qual depen­drien totes les fàbri­ques, tallers, labo­ra­to­ris i cen­tres de mobi­lit­zació indus­trial que podien fabri­car arma­ment.

La feina de la comissió va ser doble: coor­di­nar la feina de les empre­ses que ja exis­tien i que es podien recon­ver­tir per a l'esforç bèl·lic i alhora pro­jec­tar i cons­truir 15 indústries noves. I a més, a través d'un decret de l'11 d'agost, es va pro­hi­bir la fabri­cació arte­sa­nal d'armes.

Les auto­ri­tats no van con­fis­car sec­tors indus­tri­als sen­cers ni van expro­piar empre­ses a la babalà, sinó que van obte­nir el con­trol de la pro­ducció i l'ope­ració es va fer d'una en una. Això va per­me­tre que algu­nes grans indústries, a més de fer armes, con­ti­nu­es­sin amb les seves línies de pro­ducció civils.

La CIG es va orga­nit­zar en tres sec­ci­ons: la side­ro­me­tal·lúrgica, la química i la d'avi­ació. “Més enllà d'aquesta sec­to­rit­zació –explica l'inves­ti­ga­dor Fran­cisco Javier de Mada­ri­aga a la tesi Les indústries de guerra de Cata­lu­nya durant la Guerra Civil–, no hi hau­ria més dis­tinció que entre les indústries de pro­pi­e­tat pri­vada en ori­gen, la immensa majo­ria, i les ins­tal·laci­ons rea­dap­ta­des o eri­gi­des de nova cons­trucció, finançades per la Gene­ra­li­tat.”

La comissió va pren­dre el con­trol de grans empre­ses, com ara la His­pano Suïssa, La Maqui­nista Ter­res­tre y Marítima, Mate­rial para Fer­ro­car­ri­les y Cons­truc­ci­o­nes, Fran­cisco Lacam­bra, G. De Andreis Metal­graf Española, Pire­lli, Rivi­ere, Meta­les y Pla­te­ria Rivera i Eli­zalde, però també d'una xarxa de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses igual­ment repar­ti­des per tot Cata­lu­nya.

En el sec­tor químic la situ­ació era dife­rent, tal com explica De Mada­ri­aga: no hi havia un autèntic tei­xit indus­trial, sinó només algu­nes empre­ses que fabri­ca­ven adobs, pro­duc­tes far­macèutics i colo­rants tèxtils. Les grans indústries que van pas­sar sota el con­trol de la comissió van ser la Cros, la Fabri­cación Naci­o­nal de Colo­ran­tes y Explo­si­vos, la Soci­e­dad Elec­troquímica de Flix i la Unión Española de Explo­si­vos.

Com que amb això no n'hi havia prou, la comissió va pro­jec­tar i cons­truir 15 indústries pròpies, algu­nes de les quals eren el resul­tat d'alguna recon­versió. A Bada­lona, s'hi va recon­ver­tir l'antiga Unión Española de Explo­si­vos, que produïa un ingre­di­ent espe­cial amb plom per a la gaso­lina dels avi­ons. A Bar­ce­lona hi havia una fac­to­ria encar­re­gada d'explo­sius, al car­rer Par­ce­risa; una altra que feia la càrrega de les gra­na­des, al car­rer Llull; una de pin­ta­lla­vis que feia bales, amb gran èxit, al car­rer Dènia de Sant Ger­vasi; una altra que fabri­cava tri­lita al car­rer Niño de Sant Andreu, i una més que manu­fac­tu­rava armes lleu­ge­res i que era ins­tal·lada a les Esco­les Sale­si­a­nes de Sarrià.

A la Canya (la Gar­rotxa), s'havia recon­ver­tit una pape­rera perquè fabriqués cel·lulosa. A Que­ralbs (Ripollès) es va trans­for­mar una fabrica de colo­rants en una pro­duc­tora de gas tòxic. Una fàbrica de taps de suro de Palau-sacosta es va dedi­car a fer car­tut­xos. A Olot, un grup de petits tallers es van ocu­par de fer armes lleu­ge­res, com ara sub­fu­sells, a més de car­tut­xos i gra­na­des. Una fac­to­ria Orís (Osona) també produïa gas tòxic. A la Tor­rasa de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat es feien ben­ga­les d'il·lumi­nació i bom­bes. Ca l'Aranyó i Mines, a Car­dona i Súria (Bages) feien clo­rat de potassi i de brom. Un com­plex de fàbri­ques de Santa Coloma de Gra­me­net (reba­te­jada com a Gra­me­net del Besós) feia explo­sius. Final­ment, a Gualba (Vallès Ori­en­tal) s'havia de pro­duir pólvora i ful­mi­nants.

Ara bé: algu­nes d'aques­tes fàbri­ques, com les de la Canya, i les de Que­ralbs, Orís, Car­dona i Súria i Gualba, no van començar a fun­ci­o­nar imme­di­a­ta­ment, sinó pas­sats uns mesos. Fins i tot, sem­bla que les de la Canya i Orís no ho van fer mai.

Quan­tes per­so­nes hi van tre­ba­llar? No hi ha un càlcul coin­ci­dent. Sovint s'ha dit que 80.000, comp­tant l'ocu­pació directa i auxi­liar. De Mada­ri­aga redu­eix la xifra a 60.000.

L'esforç orga­nit­za­tiu dels cata­lans va topar amb els recels del govern de la República. A Madrid, li dis­gus­tava aquesta ini­ci­a­tiva, més pròpia d'un estat inde­pen­dent que no d'una regió autònoma. Que a més tenia depar­ta­ment de Guerra.

A prin­cipi del 1937, el govern de la República va començar a actuar a Cata­lu­nya com si la CIG i la Gene­ra­li­tat no exis­tis­sin. Després dels Fets de Maig, el procés d'absorció encara es va tor­nar més des­ca­rat.

En pri­mer lloc, es va crear una sub­se­cre­ta­ria d'Arma­ment que va con­tro­lar totes les indústries bèl·liques tret de les eri­gi­des per la Gene­ra­li­tat. Però també serien inter­vin­gu­des l'agost del 1938. I després, el 23 de setem­bre del 1937, el govern de la República espa­nyola va crear la seva pròpia Comissió d'Indústries de Guerra de Cata­lu­nya.

Tot ple­gat, una tra­moia per reta­llar la sobi­ra­nia sobre­vin­guda. La República no estava interes­sada a fabri­car armes, sinó a adqui­rir-les a l'exte­rior. I lla­vors la pro­ducció va caure quan més necessària era.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia