Societat

7 de gener del 1939

Un bon gust revolucionari

El Comissariatva mirar de mantenir la moral del combatent i la població republicana i de difondre el conflicte a l'exterior
Cartellisme,literatura, cinema, premsa i ràdio són algunes àrees on
es va desplegar aquest òrgan de propaganda

Capítol 17


L'espar­de­nya que intenta aixa­far el fei­xisme; la figura d'El Més Petit de Tots com a icona de la resistència repu­bli­cana; els car­tells de con­sells con­tra els atacs aeris, de crida a anar al front, de soli­da­ri­tat a la rere­guarda, d'“Aidez l'Espagne” de Miró; les pel·lícules de Laya Films... Són algu­nes de les imat­ges ico­nogràfiques, esde­vin­gu­des tot un símbol de la defensa repu­bli­cana con­tra el cop d'estat fran­quista. Són ico­nes que van sor­tir del Comis­sa­riat de la Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat, l'òrgan creat l'any 1936 que va tenir al cap­da­vant l'ímpetu i “el bon gust” de Jaume Mira­vit­lles.

L'intel·lec­tual francès André Mal­raux, que es va ins­tal·lar a Bar­ce­lona con­vi­dat pel Comis­sa­riat per tre­ba­llar en la seva pel·lícula L'Espoir, havia pre­sen­tat Mira­vit­lles a l'escrip­tor nord-ame­ricà com “le sou­rire de la Cata­logne”, pel seu “tarannà ale­gre, opti­mista i con­ver­sa­dor”, segons explica Ramon Bata­lla al lli­bre col·lec­tiu La revo­lució del bon gust. Un lli­bre que, edi­tat el 2006, volia res­ca­tar el lle­gat del Comis­sa­riat i de Mira­vit­lles.

El Comis­sa­riat de la Pro­pa­ganda va ser un orga­nisme creat per decret gover­na­men­tal el 3 d'octu­bre de 1936.​El decret el va sig­nar el con­se­ller pri­mer, Josep Tar­ra­de­llas, que va situar com a direc­tor i prin­ci­pal ideòleg “un home popu­lar, un dels per­so­nat­ges de la Bar­ce­lona i de la Cata­lu­nya del moment”, explica Rafael Pas­cuet

a La revo­lució del bon gust.

El Comis­sa­riat de la Pro­pa­ganda va ser una ini­ci­a­tiva ins­ti­tu­ci­o­nal que no té parió en l'Europa democràtica del moment. Crida l'atenció que mol­tes de les seves acci­ons publi­citàries i de comu­ni­cació –en car­te­llisme, lite­ra­tura, cinema, art, ràdio, premsa...– es van dis­tin­gir per una empremta pio­nera. Com en una època tem­pes­tu­osa es podia ser revo­lu­ci­o­nari, amb una punta de “bon gust”? Mira­vit­lles és qui s'inventa aquest con­cepte, que defensa així en un arti­cle a la revista Nova Ibèria, una de les cre­a­des per l'orga­nisme que diri­gia: “A casa nos­tra, vivim una experiència històrica inèdita, una revo­lució social (...) impul­sada no pas per la fam ni per la crisi, sinó per la defensa de l'espe­rit i de la dig­ni­tat.” I afe­gia: “Una Revo­lució que un escrip­tor famós ha qua­li­fi­cat de la Revo­lució del bon gust, perquè s'ha fet sota el signe de l'espe­rit.”

Pel que sem­bla, aquest bon gust no va que­dar només en un con­cepte ideològic. Segons Car­les Font­serè, dibui­xant i car­te­llista que va col·labo­rar estre­ta­ment amb el Comis­sa­riat, Mira­vit­lles era “un home molt cor­dial, obert, generós i molt dotat per a les rela­ci­ons huma­nes”, uns trets que es res­pi­ra­ven en aquest òrgan de pro­pa­ganda.

El Comis­sa­riat va ocu­par l'edi­fici del número 442 bis de l'avin­guda Dia­go­nal –ales­ho­res del 14 d'abril–, a tocar del pas­seig de Gràcia, que era pro­pi­e­tat d'Eusebi Güell i Jover, ves­comte de Güell. Hi van arri­bar a tre­ba­llar unes 300 per­so­nes. A la planta baixa hi havia Mal­raux, i al prin­ci­pal, el nucli dur de l'orga­nisme, com eren Víctor Artís (cap de Ser­veis Tècnics) i Pere Català i Pic (cap d'edi­ci­ons i autor del famós car­tell d'Aixa­fem el fei­xisme). El des­patx de Mira­vit­lles es va con­ver­tir en un lloc de pas obli­gat per als escrip­tors i peri­o­dis­tes que visi­ta­ven Cata­lu­nya, com ara els fotògrafs Capa i Gerda, o els peri­o­dis­tes Ilia Ehrem­burg i Orwell.

L'objec­tiu d'aquest ens era “con­tri­buir a aixe­car i man­te­nir la moral dels com­ba­tents i de la població de rere­guarda”, a més d'“expli­car al món que Cata­lu­nya i l'Espa­nya repu­bli­cana llui­ta­ven en defensa de la pau i la lli­ber­tat legítima­ment con­que­rida”, resu­meix la peri­o­dista Llúcia Oliva, en un tre­ball sobre el Comis­sa­riat per a la Soci­e­tat Cata­lana de Comu­ni­cació. “El Comis­sa­riat va acon­se­guir esqui­var les ter­ri­bles llui­tes polítiques de l'època”. Per fer-ho, es va orga­nit­zar en diver­sos depar­ta­ments, que for­ma­ven les seves línies d'acció.

Així, hi havia una secció d'Edi­ci­ons, que va tirar enda­vant una pro­ducció edi­to­rial d'alta qua­li­tat (les revis­tes Nova Ibèria i Visi­ons de Guerra i Rere­guarda, fulls volants, auques, publi­ca­ci­ons infan­tils, musi­cals i reli­gi­o­ses...) tre­ba­llant de bra­cet amb els depar­ta­ments artístic i fotogràfic. Dins les sec­ci­ons d'Edi­ci­ons, de Premsa i Ràdio, hi havia un potent equip de cor­rec­tors i tra­duc­tors (entre aquests, Mercè Rodo­reda) i un seguit de redac­tors-tra­duc­tors assig­nats a mit­jans inter­na­ci­o­nals. A més, eme­tia cada dia un but­lletí, el Comu­ni­cat de Premsa, en català, francès, anglès, ale­many, espe­ranto i suec, i se n'envi­ava un amb avió per als cata­lans d'Amèrica. Una altra ini­ci­a­tiva, la Bibli­o­teca del Com­ba­tent Català, va ser­vir per pro­veir de lli­bres els sol­dats del front català.

Un dels depar­ta­ments més bri­llants, tant per la qua­li­tat com per la dis­tri­bució, va ser l'artístic, que incloïa dibui­xants i car­te­llis­tes i les acci­ons diri­gi­des als infants. Les parets de Cata­lu­nya ana­ven ple­nes d'aquests car­tells, que, a més, arri­ba­ven a l'estran­ger. També cal des­ta­car la invenció d'El Més Petit de Tots (un infant ves­tit amb gra­nota de milicià, alçant el puny i amb una ban­dera cata­lana), una figura cre­ada per Miquel Pare­des que després es con­ver­ti­ria en un lli­bre, dibui­xat i escrit per Lola Anglada. Es van ven­dre milers d'exem­plars d'aquesta esta­tu­eta.

El depar­ta­ment fotogràfic dis­po­sava de repor­ters i un labo­ra­tori per reve­lar i fer còpies, que es dis­tribuïen arreu del món. El de cinema va crear Laia Films, que, a par­tir del gener de 1937, va fer noti­ci­a­ris set­ma­nals que dura­rien fins al final de la guerra: es van fer més de 200 noti­ci­a­ris, dels quals s'envi­ava un resum a Europa i Amèrica en anglès i francès. Explica Oliva que Mira­vit­lles se sen­tia espe­ci­al­ment orgullós de la difusió al món de la pro­pa­ganda cine­ma­togràfica de la Gene­ra­li­tat. Una altra àrea d'acció va ser la d'Expo­si­ci­ons i Mani­fes­ta­ci­ons Exte­ri­ors, que va ofe­rir mos­tres a l'Estat i a l'estran­ger, com una d'art romànic a París.

Segons asse­nyala Font­serè, el Comis­sa­riat tenia un gran pres­tigi, i això va fer que bona part de la intel·lec­tu­a­li­tat s'hi aboqués. Per això, indica Oliva, “el mèrit de Mira­vit­lles va ser reco­llir totes aque­lles acti­vi­tats i pre­sen­tar-les de forma moderna i intel·ligent”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia