Societat

Vaga dels mestres balears contra el pla de trilingüisme

Els docents de les Illes comencen el trimestre amb una aturada per protestar per l'expedient a un director d'institut

Els professors celebren l'“èxit” de la jornada i preparen més mobilitzacions

Els mestres balears van iniciar ahir el segon trimestre del curs escolar com van començar el primer: amb una vaga contra el tractament integrat de llengües (TIL), el pla de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá, que fulmina l'ensenyament en català. Aquest cop, l'aturada no va ser indefinida, sinó d'un dia, i dirigida molt especialment a expressar el malestar dels docents per l'expedient disciplinari contra el director de l'IES Marratxí, Jaume March, per “conculcar el dret a l'educació” dels alumnes durant els dies en què els professors van fer vaga indefinida.

El govern balear va xifrar el seguiment de la jornada de vaga d'ahir en un 11%, un 14,3% en l'ensenyament públic i un 2% en l'escola concertada. El director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans, Bartolomé Isern, va explicar que la jornada es va desenvolupar amb tota normalitat i sense incidents. Els convocants, en canvi, van calcular el seguiment de la vaga en un 40%, més del 45% en l'educació pública i un 10% en la privada i concertada.

“El fet que hagin secundat l'aturada el 40% dels mestres, després d'haver fet tants dies de vaga anteriorment, és molt positiu”, va explicar Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI i de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

Des que els mestres balears van suspendre de manera “temporal” la vaga indefinida que van començar a principi de curs i que es va allargar tres setmanes, el govern de Bauzá i els docents han mantingut una tensió soterrada. Les negociacions mantingudes per les dues parts per mirar de trobar una solució al conflicte van quedar suspeses i el TIL va entrar en vigor oficialment sense que els centres l'hagin aplicat, si més no, no del tot. Algunes escoles i instituts addueixen que la llei no els permet aplicar un pla de llengües que no ha estat aprovat pel Consell Escolar, i altres argumenten que el model és, senzillament, inaplicable perquè no hi ha prou professors capacitats per impartir un terç de les assignatures en anglès.

El malestar dels mestres ha pujat de to després que la Conselleria d'Educació obrís un expedient disciplinari al director de Marratxí i, justament a l'exterior del seu institut es va reunir ahir prop d'un miler de persones amb la samarreta verda del lema Crida per una educació pública de qualitat. El director està preparant la seva defensa i afirma que l'expedient no té cap base jurídica.

L'Assemblea de Docents i totes les entitats contràries al TIL tenen previst reunir-se dilluns vinent per coordinar un “calendari estratègic” de mobilitzacions per als mesos vinents.

LES XIFRES

11
per cent
és el seguiment, segons les dades del govern de José Ramón Bauzá, de la vaga d'ahir a les escoles i instituts de les Illes Balears.
40
per cent
dels mestres de primària i professors de secundària van secundar l'aturada, segons les dades del sindicat d'educació STEI.

Manifestacions a totes les illes

La nova jornada de vaga contra el pla de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá va tornar a treure els seus detractors al carrer. Prop d'un miler de persones, segons els sindicats, es van reunir a l'exterior de la seu de la Conselleria d'Educació balear per donar suport a l'aturada. Els manifestants van cridar consignes contra el tractament integrat de llengües (TIL) i van demanar la dimissió de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps. També van reclamar ser rebuts pels responsables del departament, que no els van atendre perquè “tenien feina”. Davant aquesta negativa, els sindicats i l'Assemblea de Docents van decidir, per quarta vegada, registrar una instància en què reclamen “diàleg” al govern. A Eivissa, Maó i Formentera també hi va haver concentracions al davant de la Delegació d'Educació i del govern.

Per als propers dies, amb l'entrada en vigor el 20 de
gener de la llei de símbols, que prohibeix les quatre barres, es preveuen més mobilitzacions. Alguns ajuntaments, com ara el d'Inca, han declarat les quatre barres símbol del municipi per evitar que es retirin senyeres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.