Un de cada cinc avortaments s'atenen amb fàrmacs al CAP
El 22% de les interrupcions de l'embaràs practicades l'any 2012 es van dur a terme sense que la dona passés per la sala d'operacions
Salut va apostar per un model que seria il·legal amb la reforma del govern espanyol
Una de cada cinc interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) que es van practicar a Catalunya l'any 2012 –l'últim de què es disposa de dades– es van dur a terme sense fer passar les dones per la sala d'operacions. En el 22% de les 21.956 IVE practicades a Catalunya es van utilitzar mètodes farmacològics, en la majoria dels casos (4.160) prescrits i subministrats als centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva (els anomenats ASSIR) integrats a la xarxa d'atenció primària de la sanitat pública. L'avortament farmacològic, que només es practica fins a la setmana setena de gestació i a petició de la dona, es va començar a oferir a Catalunya l'any 2011 en un programa pilot pioner a l'Estat espanyol que imitava l'experiència d'altres països europeus on ja hi havia una àmplia experiència en l'ús d'aquest mètode.
De fet, quan el Departament de Salut –llavors encapçalat per la socialista Marina Geli– va posar en marxa el protocol d'avortament farmacològic s'acabava d'aprovar l'actual legislació de terminis en matèria d'avortament i l'objectiu era implantar-lo a tot el territori per tal d'arribar a cobrir la meitat de les IVE amb aquest procediment.
Dos anys després, la reforma legal de l'actual govern espanyol fa perillar aquest programa, ja que l'esborrany aprovat pel Consell de Ministres elimina la possibilitat de la lliure decisió de la dona d'avortar abans de les catorze setmanes d'embaràs. Si, finalment, el Congrés de Diputats aprova un text que vagi en la mateixa línia, l'avortament farmacològic, tal com s'està oferint a Catalunya i pel qual va apostar el Departament de Salut, deixarà de tenir cobertura legal.
Opció inviable
A la conselleria de Salut declinen fer valoracions sobre aquesta qüestió fins que no es conegui el text definitiu de la reforma que el govern espanyol presentarà al Congrés per sotmetre a votació. No obstant això, professionals de la salut sexual i reproductiva lamenten que l'accés a l'avortament farmacològic es converteixi en una opció inviable amb la reforma legal del PP.
“Tot i que no s'ha pogut implantar a tot el territori, l'avortament farmacològic ha permès a moltes dones disposar d'una opció més a l'hora d'interrompre un embaràs no desitjat”, afirma la coordinadora de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Balears, Sílvia Aldavert. “Hi ha dones que prefereixen no passar per una sala d'operacions i fer el procés a casa”, hi afegeix.
Les dones que opten per l'avortament amb fàrmacs han de complir uns requisits clínics determinats, ja que el tractament té algunes contraindicacions. A més, tal com estableix el protocol, prèviament reben informació dels ginecòlegs i les llevadores dels ASSIR sobre les dues opcions que tenen al seu abast per interrompre la gestació: la quirúrgica, que requereix derivació a centres privats concertats, i la farmacològica, que es du a terme als mateixos ASSIR de la xarxa pública.
Prescripció mèdica
L'avortament farmacològic es basa en la combinació de dos fàrmacs –el misoprostol i la mifepristona– que s'administren en dues dosis, sempre amb prescripció del ginecòleg. Aquesta medicació provoca un sagnat i obliga la dona a fer repòs a casa durant uns dies i a fer visites posteriors de seguiment. Els estudis internacionals existents sobre aquest mètode –estudis que l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut del Departament va recollir en el document Interrupció voluntària farmacològica de l'embaràs– mostren que és eficaç i segur fins a les set setmanes de gestació, sempre que es prescrigui correctament. A més a més, l'informe de l'agència subratlla que l'avortament farmacològic és un procediment fins a nou vegades més econòmic que el quirúrgic. Aquesta dada també és rellevant, si es té en compte que, des de juliol del 2011, l'avortament és una prestació finançada per la sanitat pública.
Sense cobertura legal
Pel que fa a la resta d'IVE practicades durant l'any 2012, totes es van dur a terme amb tècniques quirúrgiques. De les 21.956 interrupcions, el 86,8% es van fer a petició de la dona i el 3,2% per anomalies fetals, dues causes que l'avantprojecte de reforma legal del PP preveu suprimir. És a dir, que el 90% dels avortaments practicats l'any 2012 es convertirien en il·legals.
D'altra banda, el 71% de les IVE es van fer en fases inicials, abans de la novena setmana d'embaràs. La mitjana d'edat de les dones que van avortar va ser de 28,7 anys.
Front comú per a una llei pròpia
El Parlament va aprovar al setembre una resolució que instava el govern a avançar en la redacció d'una llei pròpia sobre salut sexual i reproductiva que, segons la diputada d'ERC Alba Vergés hauria d'incloure també el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs en unes condicions semblants a les de l'actual legislació estatal de terminis. “Estem treballant per fer un front comú d'oposició contra la reforma que pretén tirar endavant el govern espanyol”, explica la diputada republicana. L'objectiu és començar a treballar per obtenir el màxim grau de consens possible entre els grups parlamentaris, tot i que “serà molt difícil que el PPC hi vulgui entrar”, afirma Vergés.
La clau serà com s'aborda una llei pròpia que mantingui el dret de la dona a decidir sobre si tira endavant o no un embaràs i, que, alhora, no sigui immediatament tombada a Madrid. La diputada del grup ICV-EUiA Marta Ribas afirma que cal estudiar fins on pot arribar el Parlament, però, al mateix temps, al seu grup defensen que a Catalunya no s'apliqui la reforma, en cas que sigui aprovada, i que el govern garanteixi el seu suport a dones i metges.
