La primera gran crida d'Escòcia
Tot i que el Regne Unit, igual que França, signava l'agost de 1936 un tractat de no-intervenció, es calcula que uns 2.400 voluntaris van allistar-se a les Brigades Internacionalistes per lluitar pel bàndol republicà. D'ells, en proporció a la població, que tot just suposa un 10% del global britànic, els més implicats serien els escocesos, també reconeguts des de temps ancestrals per la seva valentia al front. Hi van aportar oficialment uns 550 homes. Gairebé un terç no va tornar mai. “Va ser una campanya col·lectiva, un moviment de base com probablement no s'havia vist mai abans”, explica l'historiador Daniel Gray, en el seu llibre Homage to Caledonia. “Va ser un capítol totalment gloriós, sovint tràgic, de la història no escrita d'Escòcia”, conclou. Reeditat el 2013, el llibre va ser publicat per primer cop el 2008, uns mesos després que morís a Edimburg Steve Fullarton, l'últim d'aquests brigadistes sovint anònims. A tots ells pretén ser un homenatge, com ho és també, per exemple, el disc recopilatori amb cançons que els escocesos cantaven al front, editat l'estiu del 2012 amb motiu dels 75 anys d'algunes de les batalles més cruentes, com la de la vall del Jarama. La mobilització per la II Guerra Mundial i el seu dolorós record sovint ho tapa tot al país, però Escòcia també manté una orgullosa memòria històrica sobre la seva implicació a Espanya a favor de la democràcia. Uns llaços que, per raons de país ben conegudes, segueixen avui ben vius.