L'estany de Banyoles, restaurat

Qua­tre anys després d'haver-lo ini­ciat, a final de desem­bre es va donar per tan­cat el Pro­jecte Estany, l'ambiciós pro­grama cofi­nançat per la Unió Euro­pea que tenia com a objec­tiu recu­pe­rar la fauna i la flora que tenia l'estany de Banyo­les abans que, al llarg del segle XX, s'anes­sin intro­duint espècies de fauna exòtiques. El pri­mer balanç que en fa el Con­sorci de l'Estany –l'ens que ges­ti­ona l'espai natu­ral pro­te­git i pro­mo­tor de la ini­ci­a­tiva– és clara­ment posi­tiu i s'espera que la feina feta a la zona lacus­tre de Banyo­les ser­veixi de model per a altres llocs d'Europa que es tro­ben en una situ­ació sem­blant.

Pel que fa a xifres, el balanç es resu­meix, d'una banda, en l'eli­mi­nació de més de 100.000 pei­xos i d'unes 580 tor­tu­gues exòtics. I d'altra banda, en la rein­tro­ducció d'uns 20.000 exem­plars de pei­xos i 130 tor­tu­gues autòctons, així com l'alli­be­ra­ment de cen­te­nars de nàiades (mus­clos d'aigua dolça) cri­ats en cap­ti­vi­tat, per pri­mer cop al con­ti­nent. Tot i que el pro­grama s'ha aca­bat, es man­tindrà de manera inde­fi­nida un con­trol sobre aques­tes pobla­ci­ons. La xifra de diners inver­tits també és nota­ble: una mica més d'un milió d'euros, dels quals la mei­tat els ha posat la UE mit­jançant el pro­grama Life. L'altra mei­tat l'ha posada la Gene­ra­li­tat (a través del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura i l'Agència Cata­lana de l'Aigua), la Dipu­tació i Aigües de Banyo­les, la con­ces­sionària de la dis­tri­bució de l'aigua pota­ble a la ciu­tat. Sota la coor­di­nació del biòleg Miquel Cam­pos (màxim res­pon­sa­ble tècnic del Con­sorci de l'Estany) hi han tre­ba­llat 31 espe­ci­a­lis­tes en dife­rents camps i 25 beca­ris. Una expressió que ha fet for­tuna per des­criure la situ­ació abans de la inter­venció diu: “A efec­tes de fauna i flora, l'estany de Banyo­les és un llac ame­ricà.” Es creu que la trans­for­mació va arri­bar a prin­cipi del segle pas­sat, amb les cam­pa­nyes d'intro­ducció d'espècies fora­nes pro­mo­gu­des pel natu­ra­lista Fran­cesc Dar­der. Més enda­vant, la pràctica la pro­mo­ci­o­na­rien les soci­e­tats de pes­ca­dors i orga­nis­mes ofi­ci­als. Per últim, també hi han tin­gut força a veure els alli­be­ra­ments de mas­co­tes, bàsica­ment tor­tu­gues i pei­xos. Tres anys enrere, les prin­ci­pals espècies de pei­xos de l'estany eren la perca, la perca ame­ri­cana, el peix sol, la luci­perca i la carpa. En aquest últim cas, va ser força dis­cu­tida la con­dició d'“exòtica” però final­ment es va incloure en la llista dels pei­xos a eli­mi­nar. Pel que fa a tor­tu­gues, la domi­na­dora era la de Flo­rida, també cone­guda com la d'ore­lles ver­me­lles. Men­tre que per a les tor­tu­gues es va recórrer a les tram­pes, per reti­rar els pei­xos forans es van usar dife­rents tècni­ques de pesca, inclosa l'elèctrica: es produïen unes descàrre­gues a l'aigua per dei­xar esta­bor­nits els pei­xos, que segui­da­ment es reti­ra­ven.

Un cop nete­jat el llac s'hi van intro­duir el barb de mun­ta­nya i la bagra. Paral·lela­ment es van criar nàiades en un labo­ra­tori, que s'estan dei­xant anar periòdica­ment, i s'hi ha introduït tor­tu­gues d'estany, cri­a­des al cen­tre de repro­ducció de l'Albera.