Fabra inaugura enmig d'una cridòria una escola de Torrent de l'Horta
La consellera d'educació posa el centre públic Les Terretes com a exemple del model d'escola pública que vol l'administració valenciana
El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha inaugurat al migdia de hui dimecres, 15 de gener de 2004, el centre públic d'infantil i primària, Les Terretes de la ciutat de Torrent de l'Horta, immers en una autèntica cridòria que l'ha perseguit durant tot l'acte.
La construcció d'aquest centre ha suposat l'eliminació de l'escoleta número 10 d'aquesta localitat, fabricada en exclusivitat a base de contenidors. Es troba dins d'una parcel·la de 12.695 metres quadrats i una superfície construïda de 5.475 metres que donarà aixopluc a 810 alumnes l'any vinent, ja que en l'actualitat hi ha escolaritzats els 484 procedents de l'escoleta número 10, centre que ha tardat a disposar d'edifici d'obra més de vint anys.
L'edifici disposa de tres línies autoritzades per a 9 unitats d'infantil i 18 de primària, així com instal·lacions de menjador i gimnàs. Els programes lingüístics que s'hi desenvolupen són el bilingüe i el plurilingüe.
El claustre i l'alumnat ha continuat amb l'horari previst, malgrat que el seguici que acompanyava el president i la consellera d'Educació ha irromput en algunes aules.
Una forta cridòria
Des de vora mitja hora abans de l'acte d'inauguració, consistent en un recorregut per algunes aules del nou centre i uns parlaments al gimnàs, nombroses persones concentrades a les portes de les instal·lacions, han escridassat la consellera María José Catalá —a penes arribar-hi—, qualificant-la de “mentidera” i “aprofitanta” i no han parat ni un minut de demanar la dimissió del president Fabra des que aquest ha posat el peu en terra.
La major part dels concentrats procedien de l'AMPA Ciutat de Cremona d'Alaquàs, que també porten anys i panys instal·lats en un centre totalment construït a base de barracons.
L'oposició no ha entrat
Els representants dels partits que configuren l'oposició política municipal (PSPV-PSOE i Compromís per Torrent) no han volgut compartir l'acte d'inauguració i han restat a les portes de la nova escoleta en senyal de protesta i perquè consideren que el president Fabra “no compleix les promeses, ni salda els molts deutes contrets amb l'Ajuntament”.
Les 37 persones de Barat
Pere RossellSi alguna cosa s'ha de destacar del centre que han inaugurat hui el president Fabra, la consellera Catalá i l'alcaldessa Folgado és que es tracta d'un edifici molt ben construït, ben orientat i ben dotat per a la tasca que s'hi ha de desenvolupar. L'únic però que hi trobe és que és massa gran per a un alumnat que té les cames curtes i l'edat tendra.
Quant a l'acte d'inauguració, s'ha de dir que ha sigut possible gràcies a les 37 persones aglutinades al voltant de Cristina Barat i Baviera, la directora que ha aconseguit que la totalitat del claustre del professorat invertira els dies de vacances de Nadal, fent el treball de trasllat des dels contenidors fins a l'edifici que el passat dia 7 de gener obria portes.
Si alguna cosa s'ha de dir de l'acte d'inauguració és que el president, la consellera i l'alcaldessa s'han aprofitat una vegada més de la imatge del tendre alumnat que treballava en les aules visitades, malgrat les recomanacions fetes per les organitzacions europees i mundials d'evitar utilitzar aquests actes, amb tendència partidista o política. Però també s'ha constatat que el president Fabra no ha disparat ni una en valencià, malgrat que l'alumnat protagonista s'ensenya en la llengua dels nostres pares.
Torrent de l'Horta disposa de “la universitat” d'infantil i primària més gran de les construïdes darrerament, cosa que subratlla l'esforç que Cristina Barat i l'equip docent haurà de fer a partir d'ara, perquè aquesta infraestructura no esdevinga més un problema que no una solució. De fora estant, s'ha de felicitar el professorat d'aquesta escola torrentina, que ha fet mostra del que sol ser una escola pública valenciana i en valencià.
La consellera Català, bé que s'ha afanyat a dir que aquest és el model que la Generalitat valenciana vol per a l'escola pública d'aquest país, però no s'adona que amb retallades pressupostàries, amb augments de la ràtio i amb supressió d'aules, li resultarà molt difícil posar d'exemple la seua política, si és que té aspiracions de gestionar cap ministeri.