Habitatges per destruir

L'endemà de Reis, el 7 de gener a mig matí, el veí del número 31 de l'avinguda Atlàntida de Sant Pere de Torelló (Osona) ultimava la seva forçada mudança de domicili. Acabava d'arreplegar quatre pertinences mentre esperava que, d'un moment a l'altre, la companyia del llum anés a tallar-li el subministrament elèctric. La seva i quatre cases unifamiliars més (números 31-39) havien de ser enderrocades abans del 31 de gener en compliment d'una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que les considerava il·legals. Sense més demora, doncs, al cap de tretze dies justos, el 20 de gener una excavadora iniciava la demolició dels habitatges posant punt final a un litigi que havia començat el 26 de març del 2001, quan l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló va concedir una llicència d'obres a Promocions Levicavi XXI SL per construir cinc cases a l'avinguda Atlàntida. El desembre d'aquell mateix any, Ramon Cubí, un veí que viu a tocar, va presentar un primer recurs contenciós.

De res va servir que l'Ajuntament de seguida decidís suspendre les obres –“en aquest poble fins llavors mai se n'havien suspès”, recorda l'alcalde, Jordi Fàbrega–, que el 2002 un dictamen de la Generalitat de Catalunya considerés que no hi havia indicis que s'hagués infringit el planejament vigent, que el 2006 l'Ajuntament proposés enderrocar una de les cinc cases –tenint en compte una sentència del TSJC del 2005 que en ratificava una d'anterior confirmant que en aquell solar de 435 m² s'hi podien construir només quatre cases, i no cinc–, que el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), en vigor des del 2008, intentés legalitzar els cinc habitatges i l'Ajuntament concedís una nova llicència d'obres –decisió inicialment acceptada pel jutjat, el qual va canviar l'execució de la sentència per una indemnització al demandant–. Res. Al final, les cinc cases, venudes el 2003 (any que el jutjat va determinar-ne per primera vegada el seu enderroc), han anat a terra i ara només queda un terreny buit, propietat de l'Ajuntament.

Durant aquestes últimes setmanes, Fàbrega, que fins i tot va arribar a posar a disposició el seu càrrec “si això servia perquè la situació es tranquil·litzés i es busqués una altra solució a l'enderroc”, ha estat negociant amb els veïns afectats una indemnització pel valor patrimonial que han perdut. “Des del primer dia hem tingut clara la voluntat de solucionar la problemàtica social que se'n deriva, que és el més fumut. Quan arribes a aquest punt, l'enderroc és el de menys”, comentava l'alcalde fa uns dies. Segons ell, durant dos anys l'Ajuntament ha estat buscant la manera de finançar aquestes indemnitzacions (el valor total de les quals no ha explicitat), repercutint-ho en les companyies d'assegurances i en altres administracions implicades: de la Diputació de Barcelona ja s'han aconseguit uns ajuts i també s'està negociant amb la Generalitat, la qual havia avalat la llicència donada. Per tant, “el poble de Sant Pere segurament no haurà de posar ni un euro per cobrir aquesta indemnització”, diu Fàbrega.

Per la seva banda, Lluís Pons, advocat del veí demandant, recorda que el seu client va fer “tot el possible perquè no s'arribessin a construir aquells habitatges, fins i tot al seu balcó va penjar un rètol dient que havien posat un plet; per tant, hi havia mitjans per conèixer que hi havia aquella situació litigiosa”. Pons deixa clar que no s'ha comès un delicte sinó una infracció d'una normativa de dret públic però que les sentències s'han de complir i que tots som iguals davant la llei. “Sempre ens queixem que l'administració de justícia no funciona, i quan funciona no volem que funcioni”, conclou l'advocat.