“Sense immersió seríem un gueto”

Dos quarts de cinc de la tarda, porta de l'escola Mercè Rodoreda, al districte barceloní de Nou Barris: desenes de pares i mares esperen que surtin els nens. N'hi ha de llatinoamericans, africans, dones amb mocador, autòctons... I cap (o gairebé cap) parla català. Cinc minuts abans, interior de l'escola: alumnes de totes les edats i colors, a l'aula, a punt d'acabar la jornada escolar. Parlen en català (tret de les classes de castellà i anglès) i ho fan amb fluïdesa i naturalitat.

Mateixa hora, despatx de direcció: “Això que un tribunal imposi el percentatge d'hores de castellà a l'escola és absurd”, lamenta Àngels Cadena, directora de l'escola Mercè Rodoreda, amb referència a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta cinc centres a fer un 25% de les hores lectives d'assignatures no-lingüístiques en castellà. “La resolució –diu Cadena– ignora les bondats demostrades de la immersió en català i no respecta l'autonomia dels centres.” I, a més, remarca, demostra el total desconeixement del funcionament dels centres.

“Sense que ningú ens ho hagi de dir, a l'escola ja fem atenció individualitzada als alumnes en castellà quan ho considerem necessari. És una simple qüestió de sentit comú”, raona Cadena. Com ho és també la política de comunicació del centre amb els pares. “Com que hi ha pares que encara no entenen el català, tant l'escola com l'AMPA fem els comunicats llargs en català i castellà, i els curts, només en català”, explica Carles Benito, membre de la junta de l'AMPA. La col·laboració dels pares en matèria de llengües és total, afegeix: “Hi ha pares que fan de traductors als qui parlen el seu mateix idioma quan no entenen alguna cosa.”

A l'escola Mercè Rodoreda, hereva de l'escola Benjamí –un dels centres del CEPEPC, pioners en la immersió en català als anys setanta–, mai han tingut cap conflicte ni entre alumnes ni entre pares per la presència preeminent del català a l'escola, afirmen Benito i Cadena. Més aviat al contrari. “Cada cop hi ha més famílies nouvingudes que ens diuen que volen aprendre català per ajudar els seus fills amb els deures i per ells mateixos tenir més oportunitats en el món laboral i social”, revela la directora, que critica que amb les retallades s'hagin hagut de tancar aules d'acollida. “Nosaltres només en tenim una i és insuficient.” Cadena, però, no es queda de braços plegats i ja ha demanat al Consorci per la Normalització Lingüística que s'obri l'escola per fer-hi classes de català per a tot el barri.

El coneixement del català a Nou Barris ha crescut molt els últims anys, però l'ús social és encara molt baix i qualsevol pas enrere aniria contra la igualtat d'oportunitats dels nens i nenes, alerten Cadena i Benito. “Si no hi hagués hagut immersió en català, molts barris serien guetos”, sentencia Cadena. Benito, que ha après el
català a l'escola, assenteix.