Escac a la cohesió social
La resolució del TSJC que imposa un 25% de castellà a l'escola alarma els barris amb menys presència del català
La immersió garanteix l'adquisició de dues llengües
Contra el que proclamen els anomenats defensors del bilingüisme, on més inquietud han causat les últimes resolucions judicials que demanen introduir el castellà com a llengua vehicular a l'escola és, precisament, als barris amb més població de llengua materna castellana o d'altres idiomes diferents del català. L'alarma es va disparar ja amb la primera sentència del Tribunal Suprem el 2010 que posava en qüestió el model d'escola en català. L'amenaça a la cohesió social i als sectors de població més desafavorits van ser i tornen a ser ara els arguments més esgrimits contra l'ofensiva judicial.
“El model d'immersió lingüística és l'únic que garanteix que tothom aprengui el català”, assegura Joaquim Torres, sociolingüista membre del consell consultiu de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). “En alguns llocs del país –explica– els que no tenen el català com a llengua inicial no tenen ocasions de parlar-lo fins que no arriben a un entorn que ho propicia.” L'última resolució del TSJC, que insta cinc centres educatius a fer un 25% de les hores lectives de matèries no lingüístiques en castellà, és, per Torres, “una pèrdua” per als escolars de barris amb escassa presència del català.
Els últims informes sobre el model lingüístic de l'escola catalana assenyalen en la mateixa direcció. L'estudi Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L'evidència empírica, coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i presentat el 2012, advertia que qualsevol pas enrere en el sistema d'educació en català dificultaria la integració de la població de llengua inicial no catalana en la societat.
L'estudi exposava, a més, altres avantatges que la immersió lingüística i l'adquisició simultània de diverses llengües aporta en l'aprenentatge dels alumnes, com ara més sensibilitat a la diversitat cultural i una facilitat més gran per aprendre una tercera llengua. En el cas de l'anglès, per exemple, és evident que un estudiant de llengua materna castellana tindrà molta més facilitat per pronunciar alguns sons (com la essa sorda, per exemple) que en el seu idioma matern no existeix, si els ha après bé abans en català.
“El Consell d'Europa i la Comissió Europea” –entre altres instàncies– “han avalat el model lingüístic de l'escola catalana”, recorda Torres. També n'han avalat l'eficàcia els resultats de les avaluacions externes, com la que va fer el Ministeri d'Educació el 2011, en què els alumnes catalans de segon d'ESO van obtenir uns resultats en llengua castellana superiors a la mitjana de l'Estat.
A hores d'ara, i més enllà de les 151 famílies que els últims mesos haurien sol·licitat l'ensenyament en castellà per als seus fills, els mestres expliquen que han detectat un interès creixent dels pares de nens immigrants per aprendre català, bàsicament per raons laborals. “Cada cop hi ha més immigrants que fan l'esforç de parlar en català en les entrevistes de feina”, explica Rosa Santander, directora de zona de l'empresa de selecció de personal Manpower, que assegura que en els últims anys s'han disparat les demandes de coneixement de català en les ofertes de feina. “Amb tanta gent que hi ha a l'atur, el fet de saber català, encara que no sigui imprescindible per a aquell lloc de treball, és un plus”, avisa Santander.
Els nouvinguts ho saben i molts, pragmàtics com són, es llancen a aprendre la llengua de la societat que els acull.
Mobilització davant del TSJC aquesta tarda
L'última resolució judicial a favor de la incorporació del castellà com a llengua vehicular a l'escola, juntament amb el català, va deixar glaçada la comunitat educativa. L'alt tribunal no només dictava una nova interlocutòria que qüestionava el model d'immersió en català vigent des de fa més de tres dècades, sinó que s'adreçava directament als directors de cinc centres i dictava el percentatge d'hores lectives que cal fer en castellà.
La indignació va esclatar immediatament: a través de les xarxes socials, de comunicats de tota mena d'entitats i de declaracions dels partits polítics. La plataforma Som Escola, que aplega entitats relacionades amb el món de l'educació en defensa del català a l'escola, ha convocat una concentració de rebuig a la resolució del TSJC per a aquesta tarda, a dos quarts de set, davant de la seu de l'alt tribunal, a Barcelona. Amb la llei Wert a punt d'entrar en vigor el curs vinent, tot fa pensar que no serà l'última manifestació.
