Queixalades d'insecte

El mosquit tigre s'escampa pel territori tot i que es multipliquen les mesures, sense coordinació, per combatre'l

Les actu­a­ci­ons con­tra la plaga del mos­quit tigre, que ja s'ha fet pre­sent a prop d'un cen­te­nar de muni­ci­pis cata­lans, es mul­ti­pli­quen. Molts d'aquests muni­ci­pis apli­quen amb més o menys efec­ti­vi­tat les reco­ma­na­ci­ons del depar­ta­ment de Medi Ambi­ent. Alguns con­sis­to­ris apro­fi­ten les noves tec­no­lo­gies per enllaçar amb la Gene­ra­li­tat des dels seus webs; d'altres ree­di­ten amb l'escut de l'Ajun­ta­ment els tríptics amb la infor­mació con­creta de l'insecte; i d'altres s'atre­vei­xen amb acci­ons específiques que van des de les xer­ra­des a asso­ci­a­ci­ons i casals d'avis al repar­ti­ment de mate­rial que pot aju­dar a resol­dre el pro­blema. Mont­gat ha repar­tit acces­so­ris sani­ta­ris per uti­lit­zar com a plat dels tes­tos, un lloc espe­ci­al­ment apre­ciat pel mos­quit. En cas de neces­si­tat, les inno­va­ci­ons sem­pre són ben­vin­gu­des. Tot i això, les acci­ons més gene­ra­lit­za­des reque­rei­xen abo­car lar­vi­ci­des en els embor­nals o fumi­gar les zones on s'ha detec­tat l'insecte, com ara espais humits i llocs amb presència de pneumàtics vells.

L'estiu sens dubte ha fet revi­far la bèstia i les con­sul­tes als CAP es mul­ti­pli­quen, espe­ci­al­ment si els afec­tats són per­so­nes més sen­si­bles al verí del mos­quit, i en el cas dels infants. Des del Depar­ta­ment de Salut cons­ta­ten que no hi ha un segui­ment específic de les pica­des i que els met­ges les trac­ten igual que altres afec­ci­ons menors. En qual­se­vol cas, la gent que les ha pati­des no les con­si­dera menors. «Són molt dolo­ro­ses, la zona de la picada s'infla molt i pas­sen força dies abans no et passa l'efecte», comenta un afec­tat.

Atac diürn

Segons recull el Ser­vei de Con­trol de Mos­quits que tre­ba­lla espe­ci­al­ment amb els muni­ci­pis del Baix Llo­bre­gat, el mos­quit tigre ataca de dia, al con­trari que els seus parents més cone­guts entre nosal­tres. «Els mos­quits no són fàcils de veure, són de vol molt àgil, mida petita i es mouen a prop de terra. Com que els agrada la vege­tació baixa, als jar­dins no s'estan als espais oberts sinó a zones embar­dis­sa­des, fos­ques i humi­des. És per això que sovint, els ciu­ta­dans es tro­ben plens de pica­des sense haver vist res d'espe­cial», recu­llen en el seu web. Una altra de les curi­o­si­tats de l'ani­mal és que les res­pon­sa­bles de la recerca de sang humana per poder ali­men­tar les lar­ves són els mos­quits feme­lla. Els mos­quits mas­cle no piquen i els agrada el nèctar de les flors. «En set dies, una miqueta de la nos­tra sang s'haurà con­ver­tit en uns 80 nous mos­quits. N'hi haurà la mei­tat de feme­lles, i si totes tor­nen a picar, al cap d'una set­mana més, tin­drem 3.200 nous mos­quits tigres a casa nos­tra», espe­cu­len i aler­ten els res­pon­sa­bles del ser­vei.

L'ajuda del ciu­tadà

Les admi­nis­tra­ci­ons han vist des del pri­mer moment que en aquest cas, pot­ser més que en els altres, la col·labo­ració ciu­ta­dana és impres­cin­di­ble per acon­se­guir resul­tats en la lluita con­tra el mos­quit tigre. L'edu­cació cívica, l'acció social i la peda­go­gia col·lec­tiva per com­ba­tre-la són eines efec­ti­ves, com l'experiència que s'ha fet a les esco­les de Salt. Aquesta col·labo­ració, però, en deter­mi­na­des pobla­ci­ons s'ha redac­tat de manera d'orde­nança muni­ci­pal que inclou san­ci­ons per tots aquells que tot i ser cons­ci­ents que han de man­te­nir a rat­lla el mos­quit tigre, per negligència no hi actuen. Llocs com Arenys de Mar, Cer­da­nyola del Vallès o Lliçà de Munt ja han apro­vat un regla­ment que pre­veu san­ci­ons de fins a 600 euros.

En qual­se­vol cas, els experts aven­tu­ren que la plaga del mos­quit tigre no s'era­di­carà fàcil­ment i que evi­tar-ne l'expansió és pràcti­ca­ment impos­si­ble. L'única espe­rança és que la cons­ci­en­ci­ació de les con­seqüències que el mos­quit tigre té en les per­so­nes acabi mini­mit­zant el seu efecte perquè tot­hom hi posi de la seva part per posar fi a la plaga d'aquest insecte.

CARACTERÍSTIQUES

Mides
Entre els 2 mm i els 10 mm
Cos
Ratllat amb franges blanques
Hàbitat
Els ous i les larves viuen en petits dolls d'aigua estancada
Activitat
Diürna. Les femelles són més molestes perquè piquen moltes vegades
Àmbit d'actuació
No volen més enllà dels 400 metres del lloc de cria

ELS MUNICIPIS AFECTATS

2004
Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès
2005
Sant Quirze del Vallès, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barberà del Vallès, Barcelona, El Papiol, Altafulla
2006
Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sitges, Polinyà, Castellbisbal, Sta. Perpètua de la Mogoda, Vilanova i la Geltrú, Caldes d'Estrac, Gavà, Castelldefels, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat
2007
Gelida, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cubelles, Arenys de Mar, El Masnou, Canet de Mar, Montgat, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau Solità i Plegamans, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Esparreguera, Sant Andreu de la Barca, Viladecans, El Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, La Palma de Cervelló, Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Abrera, Santa Coloma de Cervelló
2008
Torredembarra, Tiana, Vilassar de Dalt, Lliçà d'Amunt, Calella, St. Cebrià de Vallalta, Canyelles, Tordera, Tarragona, Maials, El Vendrell, Teià, St. Pere de Ribes, Calafell, Granollers, Argentona, Cardedeu, Premià de Dalt, St. Vicenç de Castellet, St. Vicenç de Montalt, Martorelles, St. Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, St. Esteve Sesrrovires, Vacarisses, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Maçanet de la Selva, Blanes, St. Andreu de Llavaneres, Premià de Mar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.