Societat

La redempció de penes pel treball i l'explotació

Els guanyadors de la Guerra Civil van derogar, el 22 de novembre del 1936, totes les novetats que la República havia introduït en matèria penitenciaria als penals espanyols, i es va restablir el reglament aprovat el 14 de novembre del 1930. Victoria Kent, directora general de presons l'any 1931, havia fixat reformes molt avançades per a l'època, amb un grau més alt d'humanisme i professionalització dels funcionaris dels penals. Va ser Kent qui va suprimir el cos de capellans a les presons, però amb Franco van tornar-hi. Per alguns, els capellans es van convertir en amos i senyors de les presons franquistes. “En els nostres organismes penitenciaris ha presidit: la serietat d'un banc, la disciplina d'un quarter i la caritat d'un convent”, deien com a lema els governants de l'època.

Per resoldre la gran magnitud de reclusos i la dificultat del seu manteniment, el govern va instaurar el dret (i deure) al treball dels presoners de guerra i presos polítics. Amb el decret del 28 de maig del1937, naixia la redempció de penes, que suposava dos dies de compliment de condemna per cada dia treballat. Els reclusos espanyols ja treballaven, com el 1843 fent el ferrocarril. La novetat va ser que es van fixar normes més restrictives. Els penats a mort i els reincidents no podien treballar, i els comunistes no ho van poder fer fins al 1952. Als penals, el treball sempre s'ha usat com una via de penediment o d'expirar les culpes. En aquella època, era per engrandir la Pátria. Amb el treball, els reclusos escurçaven la condemna i obtenien uns ingressos. Al final, el treball penitenciari va ser una explotació que va servir per a l'enriquiment de les arques de l'Estat, de grans companyies, petits empresaris afectes a la dictadura i per a les ordres religioses. El 1942 hi havia un taller d'imatges religioses a la presó de Girona i un de joguines a la Model de Barcelona. A Tarragona i Lleida, els reclusos van fer pisos i casernes per a militars.

L'educació també servia per reduir dies a la presó, com rebre instrucció religiosa, o es guanyava dos mesos si es deixava de ser analfabet. “L'educació i la moral que imposava el catolicisme va impregnar fins a la medul·la el sistema penitenciari franquista”, s'afirma. Redención era el nom de la revista que s'editava a les presons, amb la difusió de batejos i comunions i cartes d'agraïment al Caudillo. La censura i la propaganda emergien del cor del sistema penitenciari. Els capellans per guanyar-se un reclús li feien favors a ell o a la seva família. Per alguns, la reconversió dels vençuts va ser la segona guerra i la més perversa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.