La cronista imprescindible de l'horror

La tra­jectòria literària i periodística de Mont­ser­rat Roig –estron­cada per una mort pre­ma­tura– és prou àmplia per eclip­sar la mag­ni­tud de una de les con­tri­bu­ci­ons més des­ta­ca­des de la lite­ra­tura i el peri­o­disme cata­lans a la memòria de l'Holo­caust, l'epi­sodi més fosc de la història de la huma­ni­tat. Els cata­lans als camps nazis és una obra monu­men­tal de més de vuit-cen­tes pàgines que posa llum a uns fets ama­gats i vol­gu­da­ment igno­rats: els milers de cata­lans i espa­nyols que van ser depor­tats i exter­mi­nats als camps nazis, amb la con­nivència explícita del govern espa­nyol.

Mont­ser­rat Roig es va pro­po­sar entre­vis­tar els super­vi­vents dels Països Cata­lans, i va cal­cu­lar que amb tres mesos podria enlles­tir la feina. Va tri­gar tres anys. La presència de cata­lans als camps nazis era pràcti­ca­ment des­co­ne­guda a casa nos­tra. “Som igno­rants, amb consciència o sense consciència”, escriu­ria Roig, amb la con­vicció que: “Si no retornàvem la paraula als qui l'havien de tenir quan els per­to­cava, nosal­tres no la tindríem mai en la seva tota­li­tat.”

Va ser la publi­cació de les Car­tes des del camp de con­cen­tració, de Pere Vives, un altre super­vi­vent, amb pròleg d'Agustí Bar­tra, el que va obrir els ulls a Mont­ser­rat Roig. Poc després, l'any 1970, durant la pre­sen­tació a Bar­ce­lona de la tra­ducció al cas­tellà del lli­bre Los SS tie­nen la pala­bra, de Vin­cenzo Pap­pa­let­tera, un italià mem­bre de la resistència, va conèixer “un home miop, de ros­tre ample i som­riure trist”. Es trac­tava de Joa­quim Amat-Pini­e­lla, que havia assis­tit a la pre­sen­tació amb Joan Pagès, també depor­tat a Maut­hau­sen. Roig va dir-li que volia par­lar amb ell i el man­resà va donar-li hora per a l'endemà mateix. S'ini­ci­ava així una intensa amis­tat que dura­ria dos anys, fins a la mort de l'autor de K.L. Reich.

El tes­ti­moni d'Amat-Pini­e­lla va ser l'impuls defi­ni­tiu que va dur Mont­ser­rat Roig a entre­vis­tar dese­nes de super­vi­vents exi­li­ats arreu d'Europa, per bas­tir una obra enorme, impres­cin­di­ble. Durant tres anys, va convèncer els més reti­cents a recor­dar els hor­rors del pas­sat, però alhora va res­pec­tar la volun­tat dels pocs que van pre­fe­rir no fer-ho. La qua­li­tat periodística i literària de les 828 pàgines d'Els cata­lans als camps nazis fan d'aquest lli­bre una obra que hau­ria de ser de lec­tura obli­gada per a tots aquells que vul­guin enten­dre que, si no conei­xem els epi­so­dis més negres de la nos­tra història, estem con­dem­nats a repe­tir-los.