Una prostituta internacional de refinada espècie
Sexe destinat a la procreació, llum apagada en el tàlem domèstic i penitència als confessionaris, que el plaer, tot i santificat, no deixa de ser vici; persistents campanyes de moralitat pública, i guerra sense quarter al llibertinatge amb el diable sempre ensenyant la forca; nens i nenes separats des de l'escola, i joves en risc permanent de fornicació... Tot d'una, enmig d'un paisatge de prohibicions i de pecats ideats en el prolífic magí dels bisbes, el 1947 va arribar Gilda, espectacular, deshinhibida i provocadora femme fatale disposada a jugar amb el cor dels homes, segons prometia un dels anuncis promocionals de la famosa pel·lícula de Charles Vidor. Donant-li vida, cos, veu i moviment de malucs, una de les més belles dives del Hollywood daurat: Rita Hayworth, nascuda com a Margarita Carmen Cansino, filla de ballarí espanyol, versàtil i competent actriu convertida en símbol eròtic de la dècada dels quaranta. I amb ella va arribar, és clar, un monumental escàndol que va contribuir a sacsejar el país presoner de les normes de decència cristiana i a despertar la saludable fantasia del públic. Gilda i el seu estimat/odiat Johnny Farrell (Glenn Ford), bufetades d'allò més estimulants; Gilda i les cançons Amado mío i Put the blame on Mame; Gilda i el seu captivador ball, la seva melena de foc, el fum exhalat des d'un fons insondable i turmentat, els seus vestits i escots i especialment, molt especialment, el seu guant, aquell llarg guant negre que es va traient a poc a poc i en el que els espectadors imaginaven l'inici d'un striptease integral que no havia passat la censura. La pel·lícula va ser furiosament anatematitzada des dels púlpits, es van recollir firmes de condemna, es van convocar hordes per destruir cartells i un grup de catòlics universitaris i espanyols definia la intèrpret com a prostituta internacional de la més refinada espècie. No van poder impedir, però, que el consum del producte perdurés. En la pantalla, sí, però també en la gastronomia: un parell d'olives, un bitxo picant i un trosset d'anxova fan un dels pinxos més celebrats, el que porta el nom de Gilda.
