El tren que haurà de convèncer

A l'Alt Maresme ens agrada pujar a Girona, però ens agrada fer-ho amb cotxe, perquè l'opció del tren fa massa anys que va que­dar des­car­tada per ino­pe­ra­tiva. Quan un mitjà de trans­port t'obliga a pre­veure l'arri­bada a la des­ti­nació amb un marge de dues hores i et fa fer trans­bords intem­pes­tius està con­dem­nat al fracàs. Davant d'un pano­rama tan deso­lat, no fa estrany pen­sar que ahir hau­ria d'haver estat un dia espe­cial. O això pen­sava jo men­tre espe­rava el com­boi de la nova línia que uneix el Maresme i Girona. Era el viatge inau­gu­ral i, mal­grat no espe­rar ni els gegants ni la banda de música que dónes solem­ni­tat al fet, reco­nec que sí que creia que hi hau­ria certa expec­tació entre els usu­a­ris habi­tu­als. Doncs d'aquests, ni un. De fet, deu minuts abans de l'hora d'arri­bada com­par­tia les anda­nes amb una pare­lla de Mos­sos que feien la ronda i un gat que pre­nia el sol. Dece­be­dor, sí, però rea­lista. La dona que em ven el bit­llet em con­firma que no hi ha hagut temps per can­viar els hàbits. “La gent agafa el tren que li va bé per l'hora”, sen­ten­cia. M'assec en un banc i espero. Arriba més gent i m'hi atanso. Són dues noies que van a Girona, a la facul­tat. No en saben res, de la nova línia. Els n'informo. Una ter­cera per­sona que és al cos­tat m'ho fa repe­tir. Ho faig con­vençuda que m'he con­ver­tit en infor­ma­dora de Renfe. Em salva de la situ­ació un regi­dor de Cale­lla que ha estat con­vi­dat a unir-se al com­boi que trans­for­marà Bla­nes, de forma simbòlica, en terra d'abraçada ins­ti­tu­ci­o­nal d'auto­ri­tats del Maresme i de Girona. La fem petar i em comenta que és un gran avenç poder dis­po­sar final­ment d'aquesta línia. Li faig que sí amb el cap i penso que pot­ser en aquest cas la justícia històrica ha arri­bat un pèl tard i que caldrà temps i paciència per can­viar els cos­tums. Quan final­ment arriba el tren m'uneixo al pri­mer vagó, curull d'alcal­des, alcal­des­ses, regi­dors i regi­do­res con­vençuts que aquest és un dia per mar­car en el calen­dari. Tot són llo­an­ces, feli­ci­ta­ci­ons i excla­ma­ci­ons sobre la cai­guda de bar­re­res i la uni­fi­cació del ter­ri­tori. Més enllà, però, compto molts seients buits. Massa i tot.