Societat

La crisi modifica el perfil del treballador immigrat

L'atur ha canviat la tipologia dels empleats estrangers, que ja no són tan joves

S'hi han incorporat força dones

La franja d'edat dominant ha passat a ser la de majors de 35 anys i no la de 16 a 34 anys

La crisi ha modificat el perfil del treballador immigrat a tot l'Estat. Si fa només cinc anys predominaven en el mercat de treball els joves entre 16 i 34 anys, homes, ara són més grans, d'entre 35 a 50. I, encara que més percentualment que amb xifres totals, s'hi han incorporat força dones. La gran majoria d'immigrats han passat a treballar en els serveis, mentre que fa cinc anys se centraven en la construcció, segons les dades de l'anuari de la immigració del 2013.

Els fluxos migratoris del 2013 a l'Estat indiquen un estancament en l'arribada de treballadors estrangers, i també una gran marxa cap a l'Amèrica Llatina. “L'estancament en el nombre d'immigrats podria ser pèrdua de població”, avisa Joaquín Arango, catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense i coordinador de l'estudi, “perquè força gent marxa sense comunicar-ho oficialment”.

La meitat dels estrangers que estan a l'atur s'hi han quedat en els últims dos anys. Són sobretot persones de menys de 35 anys. Com a compensació, “guanya pes el col·lectiu de treballadors de més de 35 anys, que ha resistit més bé la conjuntura econòmica”, assegura el catedràtic d'economia aplicada de l'Autònoma, Josep Oliver. A banda de ser més grans, els treballadors estrangers també estan més ben qualificats. “Com en la resta de la població, la crisi s'ha acarnissat amb els immigrants sense qualificació”, remarca l'estudi, de manera que els que tenen estudis han resistit més bé. L'anàlisi adverteix, però, que malgrat la seva titulació universitària, força estrangers treballen en feines de menys qualificació.

L'anuari de la immigració del 2013 reflecteix també que la marxa més significativa d'estrangers és cap a l'Amèrica Llatina, mentre que en la resta de procedències no es registra un descens d'arribades. De vegades, com en el cas dels romanesos, el que es registra és un augment malgrat l'absència de feina.

LA DATA

2008
Any rècord
de rebuda d'estrangers. L'Estat era el tercer del món, al darrere dels EUA i l'Aràbia Saudita.
El nombre de treballadors estrangers baixa, però menys del que calia esperar per la crisi
Josep Oliver
catedràtic econ. aplicada uab
L'Estat no ha deixat de rebre immigrants, tot i l'estabilització dels fluxos
Joaquín Arango
sociòleg univ. complutense

Romanesos a la Segarra i indis a la Garrotxa

Àrea de Guissona dóna feina a desenes de romanesos, tant a l'escorxador com en les tasques d'envasat. Lideren les nacionalitats a la Segarra. A la Garrotxa, en canvi, hi ha majoria d'indis.

Els pakistanesos, comunitat líder al Barcelonès

Al Barcelonès, la comarca amb més població, la comunitat més nombrosa és la pakistanesa, amb el seu “cap de pont” del Raval barceloní, on viuen un terç dels pakistanesos de la ciutat.

Marroquins a les comarques i xinesos a la ciutat

Dues de les comunitats més esteses, marroquins i xinesos, presenten comportaments oposats. Els primers es reparteixen homogèniament i els segons es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Portuguesos a l'Alt Urgell per Andorra

La comunitat portuguesa és la més nombrosa a l'Alt Urgell. L'explicació és que força portuguesos treballen en les àrees comercials d'Andorra, però resideixen a l'Estat perquè resulta més barat.

El Consell de Treball Econòmic i Social vol acollida gratuïta

El Consell de Treball Econòmic i Social recomana la gratuïtat del servei d'acollida als immigrants. Un dictamen insta el govern a mantenir la gratuïtat més enllà del primer any d'empadronament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.