Enèsim clam d'alerta sobre la pobresa infantil

A la magnitud social que representa el problema de la pobresa infantil, s'hi ha d'afegir un nou element –inquietant– de reflexió, com és la dubtosa incidència que estan tenint les polítiques d'alguns executius europeus per lligar en curt aquesta problemàtica. I, de tots els països analitzats, l'Estat espanyol és un dels que en surt més malparat. Així ho constata un informe de Save the Children fet públic ahir, i on es fa un repàs a consciència de l'abast de la situació. Les conclusions són demolidores. L'Estat espanyol és el segon país del continent, només superat per Grècia, on els ajuts socials per combatre l'exclusió social en menors han estat menys efectius, ja que només han assolit reduir-la en un 6,9%.

A parer de l'ONG, la crisi econòmica que escanya les institucions espanyoles no pot ser un pretext per justificar aquest percentatge tan modest. Com a paradigma exposen el cas d'Irlanda, que ha experimentat una recessió similar i que, per contra, ha aconseguit que la pobresa infantil es redueixi en un 32%. Aquest exemple, juntament amb el d'altres països com ara Àustria, que també progressen adequadament, és il·lustratiu d'un model de transferències socials que pretén atacar, d'arrel, les causes que determinen la pobresa infantil. D'aquesta manera, aquests estats prioritzen les polítiques, o prestacions, d'accés a l'habitatge, per trobar feina i accedir a un salari mínim; els permisos parentals, o diverses modalitats de deduccions fiscals.

El mateix treball estima que, actualment, hi ha més de 2,8 milions d'infants a l'Estat espanyol –un 33,8%– que estan en risc d'exclusió. “La situació és urgent, inacceptable, i reclamen que es prenguin mesures d'urgència”, es va exclamar ahir el director general de Save the Children, Andrés Conde. Per completar el quadre estadístic, s'estima que a l'Estat els menors tenen un 7% més de probabilitats de ser pobres que els adults, una de les mitjanes més altes de tota la Unió Europea.