Per fires, ben mudats

El nen a la dreta d'aquesta imatge de prin­ci­pis dels anys cin­quanta és Agustí Pla­nas, que anys més tard va ser l'encar­re­gat del popu­lar local figue­renc Dyna­mic. A la foto apa­reix amb el seu germà i el seu pare, tots ben mudats, com ha de ser per fires. “Les fires bones van durar fins cap a mit­jan setanta”, diu Pla­nas. Per “fires bones” es refe­reix a l'època en què per fires es repre­sen­ta­ven espec­ta­cles de pri­mer nivell, “coses extra­or­dinàries”, diu Pla­nas: espec­ta­cles de zar­zu­ela, les millors obres de tea­tre o de cinema i un tor­neig de fut­bol amb els millors equips (hi recorda la presència de Kubala). D'aque­lles fires en recorda la par­ti­ci­pació de les enti­tats figue­ren­ques i el pro­ta­go­nisme del comerç local. “La gent venia a com­prar per fires, era el moment de les com­pres gros­ses; en canvi, últi­ma­ment sem­bla que per Fires és millor tan­car perquè no es pot fer res”, diu Pla­nas”. Recorda els estands comer­ci­als al vol­tant de la plaça del Gra, que com­pe­tien entre ells per mirar qui faria el més bonic; i al mig el recinte de la comissió de fes­tes, pels balls i, més tard, con­certs.