Passió pels flamencs

Quan es va fer aquesta foto amb la gui­tarra a la mà, Jordi Sar­ga­tal tenia cinc anys, eren dies de fires a Figue­res, i hi havia un ambi­ent fes­tiu a la ciu­tat. Al car­rer de Pera­lada i prop de casa seva hi havia el pati de Can Mino­bis (un botiga de gani­vets just davant de casa dels seus pares); aquell pati a l'estiu, i aquells dies de fires, es con­ver­tia en “El Patio”, i hi feien espec­ta­cles de “fla­menco” amb els gita­nos del Gar­ri­gal. Un dia, men­tre la família es pre­pa­rava per anar a fires, en Jordi es va dis­fres­sar per a l'ocasió. Pot­ser ales­ho­res ja intuïa que al llarg de la seva vida tin­dria una relació intensa amb els fla­mencs. Com s'ha vist, però, no va fer car­rera en el món de la gui­tarra fla­menca! Amb els fla­mencs vola­dors ja ha estat una altra cosa. Just aquests dies de fires ha demos­trat que con­ti­nua apas­si­o­nat amb els fla­mencs, amb una visita que ha fet, amb una colla de giro­nins, a la Camarga, al parc de Sca­man­dre i a Les Sain­tes Maries de la Mer, al parc orni­tològic de Pont de Gau, on cada any crien cen­te­nars de milers de fla­mencs.