L'IDECO de l'Horta Sud fa una mirada amable als mestres de la República
Centenars de persones es van aplegar al tradicional sopar en que es van lliurar els premis Quico Moret i Carme Valero
Es presentà el llibre de Wilson Ferrús “Mestres de la República a l'Horta Sud”
Nombroses persones, membres, amics i simpatitzants de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO) es van aplegar anit en el sopar tradicional que aquesta associació cultural promou per tal de lliurar els guardons anuals.
En aquesta ocasió, es destacava la tasca realitzada per Coinser i es reconeixia, amb el premi Quico Moret, l'embrió d'aquest col·lectiu en el cooperativisme modern d'aquesta comarca.
El recentment instaurat Premi Carme Valero, va recaure sobre els mestre i poeta Antoni Ferrer, reconegut pel seu compromís per la normalització i la promoció de la cultura dels valencians als pobles de l'Horta on ha desenvolupat el seu magisteri des de qualsevol de les seus vessants.
En el mateix acte va estar presentat el darrer treball de recerca històrica, bastit per Wilson Ferrús i que ha estat editat per Perifèric Edicions “Mestres de la República a l'Horta Sud”
Un llibre de respecte
El professor Ferrús, ha sabut narrar com el Magisteri Primari de temps de la República, hagué d'enfrontar-se a partir dels anys quaranta, a un procés de depuració humiliant que els va fer perdre la seua dignitat com a persones i com a professionals i els va obligar a sobreviure autonegant-se i autoanul·lant-se respecte de tot allò pel que havien lluitat i tot el que havien cregut entre 1931 i 1939.
El llibre recull totes les peripècies i desxifra els textos d'alguns dels consells de guerra que van sotmetre aquests lluitadors i lluitadores, alguns dels quals van haver de patir privació de llibertat en presons o camps de concentració i, el pitjor de tot, hi hagué qui perdé la vida davant un escamot d'afusellament.
Aquesta publicació, premiada per l'IDECO i que ara es presenta, procura narrar les il·lusions trencades i les vides partides d'aquests protagonistes oblidats i silenciats de manera persistent.
Un institut aparcat sota envelats
Pere RossellSi alguna cosa va tenir de negativa la vetllada en que l'IDECO de l'Horta Sud va reunir els incondicionals de la cultura d'aquesta comarca, no va ser altra que el lloc que va triar per fer un sopar de més de quatre hores de durada i amb unes condicions ambientals que obligaven a romandre en jaqueta o jersei degut a la temperatura ambient.
Un acte més llarg que una òpera de Wagner (tot i incloent la llanta) no pot restar en mans de les minories que fumen —com es va voler explicar en “petit comité”—. L'Ideco de l'Horta Sud té categoria suficient com per fer els actes sota sostre i no en un menjador resultant d'un antic aparcament que han adaptat per a celebracions on es puguen dipositar cendrers sobre les taules.
L'Ideco de l'Horta Sud, ha de recuperar-se i ho ha de fer no sols pels continguts —que els manté i amb força— sinó també per les formes i pels continents. Superada l'etapa dels bars i de les cafeteries, s'ha de tornar al temps dels retaurants, no sols perquè el decorat humà ho aconsella, sinó perquè també ho recomana la tasca que desenvolupa i el nivell de representació que aquest institut cultural té.
Si es permet una recomanació, si l'acte ha de durar tant, el lloc ha d'estar acord amb les necessitats i, si bé s'han de tenir en compte les minories fumadores, no poden aquestes, fer prevaldre els seus drets, per sobre els de la majoria.
Gràcies que l'ambient general era de companyonia i germanor, com sempre ha caracteritzat aquesta associació que començà de la mà de la colla de persones que va saber aglutinar en el seu moment Josep Ferrís March i que ara continua comptant amb el suport dels seus associats i de la mitja dotzena d'ajuntaments que resten sensibles a la necessitat de fer comarca i que continuen pintant en vermell.
Llarga vida a l'Ideco de l'Horta Sud, una institució cultural i social que aquesta comarca necessita i es mereix.