“Tots ens diuen: tornarem un dia sense flors”

Per a nosal­tres suposa el doble de feina. Si nor­mal­ment fem vuit visi­tes diàries, pel Temps de Flors en fem vint, tot i ampli­ant el per­so­nal, però ho espe­rem amb ganes. És la nos­tra set­mana gran. Jo com a guia puc tre­ba­llar molt una set­mana per dife­rents motius, però que tots els mem­bres de l'Asso­ci­ació de Guies de Girona tre­ba­llem molt, alhora, només passa aquesta set­mana.

Com­ple­ta­ment. Inten­tem adap­tar-nos al màxim a la visió flo­ral. Molts dels turis­tes vénen perquè saben que hi ha les flors, però se'n fan una idea ine­xacta fins que no ho veuen. És molt difícil d'expli­car què és el Temps de Flors a algú que no ho ha vist mai. Per tant, hem de reduir molt el con­tin­gut històric per expli­car en què con­sis­teix la cele­bració i com s'orga­nitza.

És indis­pen­sa­ble can­viar l'iti­ne­rari perquè aquests dies es poden visi­tar molts llocs que nor­mal­ment no estan oberts al públic. Avui, per exem­ple, jo puc ense­nyar la casa on vivia l'últim diri­gent de l'aljama jueva, però no es tracta del que jo expli­qui, sinó de donar les pis­tes bàsiques perquè ho vegin i, sobre­tot, ho gau­dei­xin.

Jo crec que no. El Temps de Flors s'ha fet abso­lu­ta­ment únic. Hi ha altres fes­tes de flors, però no que com­bi­nin patri­moni amb art flo­ral. Tenim indrets sin­gu­lars, com per exem­ple els soter­ra­nis de la cate­dral. Són espais molt interes­sants, que té molt poca gent, i a més, enga­la­nats amb flors, són encara més espec­ta­cu­lars.

Hi ha molts grups d'estran­gers que vénen a Girona pel Temps de Flors o que s'ho tro­ben per casu­a­li­tat, i tots aca­ben dient el mateix: tor­na­rem un dia que no hi hagi flors. Així, final­ment s'ha anat esta­blint una relació cíclica entre Girona i el Temps de Flors; la gent ve a Girona pel Temps de Flors i acaba tor­nant a Girona. Per mi és un luxe ense­nyar això, la gent cau abso­lu­ta­ment ren­dida.