Girona també omple la xarxa

Temps de flors és temps de pas­se­jar per Girona i de gau­dir amb cada racó. I ahir al matí, un dimarts i que a més plo­vi­ne­java a esto­nes, era el moment ideal per per­dre's per la ciu­tat. Per cami­nar a poc a poc. Això sí, calia el parai­gua a la mà, per si de cas. I algun des­pis­tat que se'n va obli­dar va haver de fer una parada per com­prar-ne un, tot i que al final segur que el va usar ben poquet.

El cas és que era un bon dia per atu­rar-se a obser­var, però la veri­tat és que cada vegada mirem menys. Més aviat cap­tu­rem ins­tants a través de la càmera de fotos, i sobre­tot, de les pan­ta­lles dels telèfons mòbils i les tau­le­tes. N'hi ha arreu! I en casos com l'expo­sició de flors, quan Girona està més maca, encara més. Con­ti­nuem badant amb les pro­pos­tes de cada un dels racons giro­nins, i tant! Però ara molts ho fem pen­sant amb quin enqua­dra­ment serà el millor, en els retocs que hi farem, quin fil­tre hi que­darà millor o quina seria la mirada més ori­gi­nal per immor­ta­lit­zar la com­po­sició flo­ral. I sense voler pot­ser pro­vo­quem alguna cua, ens posem al mig de tot­hom men­tre ens fem un sel­fie.

I la culpa és d'Ins­ta­gram. Bé, de les xar­xes soci­als en gene­ral, però sobre­tot d'aquesta en con­cret. Perquè vegin-ne un exem­ple, ahir a la tarda ja hi havia més de set mil foto­gra­fies pen­ja­des amb l'eti­queta #ins­ta­flors. I això només comp­tant el hash­tag creat per l'Ajun­ta­ment de Girona amb motiu del quart con­curs d'Ins­ta­gram Ciu­tat de Girona. Ima­gi­nin els milers d'imat­ges que s'han pujat a les xar­xes aquests dies. Les flors ja no només omplen Girona, sinó que també han envaït inter­net. De fet, aquesta és una manera per­fecta de pro­mo­ci­o­nar la ciu­tat arreu del país i també a l'estran­ger. És publi­ci­tat que surt gratuïta i són els matei­xos veïns i visi­tants qui trien els espais que volen com­par­tir. Més par­ti­ci­pa­tiu impos­si­ble. Així que allò de “culpa” posem-ho entre come­tes.

Si fem cas de les imat­ges publi­ca­des ahir a les xar­xes soci­als, les esca­les de la cate­dral són un dels punts pre­fe­rits. Però els inter­nau­tes també es fixen en petits detalls: una papa­llona de paper, una cadira envol­tada de flors liles, unes capses ple­nes de plan­tes, una ploma.

Jo em quedo amb el mun­tatge del pont de les Pei­xa­te­ries Velles, que per­met veure les cases de l'Onyar i la cate­dral amb una altra llum gràcies als panells semi­trans­pa­rents ver­mells, verds, grocs, blaus, taron­ges. Em recorda tant a quan jugàvem de petits a veure el món de colors amb un tros de paper de cel·lofana. Segur que el veuen al meu compte d'Ins­ta­gram!