Segon dia d'avalots a Sants per l'enderroc de Can Vies

“Si Can Vies va a terra, el barri en peu de guerra”, es clama en les protestes contra el desallotjament del centre social autogestionat. I no, no és cap metàfora. Ahir, com dilluns, la manifestació convocada al barri de Sants pels defensors de l'ocupació de Can Vies, ja mig enderrocat, va derivar en avalots, corredisses i enfrontaments entre els manifestants i els Mossos d'Esquadra, que van tornar a efectuar càrregues per moments indiscriminades. Els carrers de Sants tornaven a ser, 24 hores després del primer cop, un camp de batalla sembrat de contenidors en flames i barricades. Aquest cop, amb cassolada dels veïns als balcons, a més.

La manifestació havia de ser inicialment una concentració per fer un escarni al regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, davant de la parròquia de Sant Medir, on estava previst celebrar un consell de barri que el districte va optar per ajornar. Els aldarulls, que van obligar a anul·lar temporalment les estacions de metro d'Hostafrancs i –més estona– Plaça de Sants, es van desencadenar a partir del moment que un grup de manifestants van intentar calar foc a una màquina excavadora que s'està fent servir per enderrocar els dos blocs que integraven la casa ocupada, les parets d'un dels quals, el més proper al calaix de les vies de Sants, ahir ja havien caigut completament. I la màquina, efectivament, va acabar cremada en un segon intent, que va ser celebrat efusivament per alguns dels esvalotadors.

El cost en danys humans i materials dels aldarulls caldrà afegir-lo a la factura dels de dilluns, saldats amb dos detinguts, 10 identificats, una dotzena de ferits –segons el col·lectiu okupa– i de 23.000 a 25.000 euros en danys en el mobiliari urbà, segons els càlculs de l'Ajuntament. Això, sense comptar els danys a privats, com ara la unitat mòbil de TV3 cremada pels esvalotadors o els vidres trencats de comerços o entitats bancàries. Incloses també les trencadisses a les entrades del setmanari Directa i de la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible –que comparteixen edifici però amb accessos independents–, i que nombrosos testimonis, entre els quals diversos periodistes i el diputat de la CUP David Fernàndez atribueixen als Mossos. La versió policial és que els agents no sabien a qui corresponia el local, que havien acudit allà a dispersar persones “que podien haver participat en aldarulls previs” i que van ser el mateixos que es van refugiar als locals els que van trencar els vidres.

En tot cas, aquesta controvèrsia i la dels cops que agents dels antiavalots van propinar a periodistes –amb i sense armilla identificativa– que cobrien els aldarulls se sumen a les recurrents crítiques a la policia catalana, que precisament ahir culminaven amb la dimissió del seu director general, Manel Prat.

L'alcalde Xavier Trias, que a mig matí va assegurar que no havia vist cap de les fotografies ni vídeos penjats a internet en què fonamenten els crítics els seus retrets, no va voler qüestionar cap punt de l'actuació policial, i es va limitar a insistir que “quan actuen les forces de seguretat és per alguna cosa” i que l'ús de la violència per part dels manifestants “és inadmissible”.

Trias va oferir-se a “seguir negociant” amb els col·lectius “no violents” que feien servir el recinte desallotjat per trobar-los un nou espai, i va justificar la urgència de l'enderroc, que es va iniciar el mateix dilluns tan bon punt es va completar el desallotjament de l'immoble, amb l'argument del mal estat de “l'estructura física” i el fet que el terreny, afectat per les obres del calaix de les vies de Sants, està qualificat de zona verda. Ja ho estava, però, quan fa unes setmanes el consistori va oferir als ocupants del centre la possibilitat de fer-hi reformes i que un cop completades, poguessin tornar-se a instal·lar en un règim similar al de Can Batlló fins que, també com en el cas de l'antic complex gestionat pels veïns, les obres previstes a la zona fessin peremptori l'enderroc. “Era una possibilitat més, però la van rebutjar”, va reblar l'alcalde Trias.

Però si abans del desallotjament no es va poder arribar a un acord, més complicat encara resulta després. I menys vist el pa que s'hi dóna.