No fugir d'estudi

La població catalana que el 2011 no sabia llegir o escriure no arribava a l'1,5%, un percentatge ínfim que s'amplifica quan es tradueix en nombres absoluts: 106.217 persones. Tot i que l'analfabetisme es va eradicant, no és una qüestió en la qual es pugui fugir d'estudi. Per sobre d'aquesta mitjana catalana trobàvem, entre els municipis amb una taxa més elevada, Santa Coloma de Gramenet (2,6%), Mataró (2,4%), Cornellà de Llobregat (2,2%), Viladecans (2%) i Vic (2%). D'altra banda, segons les últimes dades de l'Idescat sobre el nivell d'instrucció de la població de Catalunya de 16 anys i més (vegeu quadre), fa tres anys, els municipis amb més proporció de gent sense estudis eren Santa Coloma de Gramenet (11,9%), Cornellà (10,8%), l'Hospitalet de Llobregat (10,1%), el Prat de Llobregat (9,6%) i Badalona (9,2%), tots per sobre del 8,3% de la mitjana catalana.

Per Diego Arroyo, regidor d'Educació de Santa Coloma de Gramenet, hi ha un factor determinant que els situa en el primer lloc de la llista: la població immigrada de l'Estat espanyol que ara té entre 70 i 90 anys, i els nouvinguts arribats durant la dècada 2000-2010. Aquests últims, procedents de 112 països “però majoritàriament de zones rurals, amb uns nivells d'escolarització baixos i, sobretot, moguts per necessitats laborals i no formatives”, van fer que, en una dècada, l'índex d'immigració es disparés del 5% al 22%. Des del Centre de Formació d'Adults Fondo del mateix municipi, on 90 persones fan formació instrumental bàsica, constaten que l'alumnat és sobretot immigrat i femení, força jove. “Històricament ha estat així; suposo que és perquè els homes han rebut una formació lectoescriptora superior a la de les dones”, comenta Fèlix Camarero, director del centre.

On també han apreciat que la necessitat d'aprendre a llegir i a escriure es concentra en la població immigrada és al Centre de Formació d'Adults Flora Tristan de Cornellà de Llobregat. Segons el director, José Luis Mardones, “hi ha molta gent que hi va sense un bagatge mínim, sense coneixements de base. La diferència entre una persona analfabeta que no ha tingut cap contacte amb l'escola i una altra que no coneix el català però que té una mínima formació pot ser abismal”.

Tant el Pacte Nacional per a la Immigració (mesura 34) com la llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya (article 12) recullen la necessitat de facilitar l'alfabetització. En aquest sentit, el programa Lletres per a tothom, que des del 2011 té com a objectiu promoure l'alfabetització en català de les persones adultes estrangeres, l'any passat va arribar a 321 persones de divuit municipis catalans. “La nostra prioritat –diu Xavier Bosch, director general per a la Immigració de la Generalitat– és tant l'aprenentatge d'una llengua com la socialització.” Els alumnes d'aquests cursos són, en un 90%, dones: “Acostumen a tenir poques possibilitats de sortir de casa, pertanyen a cultures que tendeixen a no promoure gaire el paper de la dona i només coneixen la seva llengua de manera oral.”

Entre la població autòctona catalana, però, les dones adultes (especialment a partir de 65 anys) també tenen menys nivell d'instrucció que els homes. A la vida han trobat mecanismes per defensar-se, però no ha estat fins que s'han jubilat, fins que les obligacions familiars els ho han permès o fins que han enviudat que han vist la necessitat d'alfabetitzar-se o formar-se. Aquesta circumstància fa anys que es manté. Si el 2001, a Catalunya hi havia un 41,2% de dones de 65 anys i més que eren analfabetes o que no tenien estudis (entre els homes, un 32,6%), el 2011 suposaven el 36,7%, nou punts per sobre, encara, que els homes (27,8%).

“L'analfabetisme no desapareix, ni de bon tros. Hem de lluitar contra l'estereotip que només es dóna entre la gent gran, perquè, si fos així, ja faria temps que estaria eradicat”, opina Maria Àngels Serrano, professora d'alfabetització de l'escola d'adults de la Verneda-Sant Martí de Barcelona. Segons ella, avui és tan o més important tenir en compte l'analfabetisme funcional. És a dir, la població que no té els estudis primaris acabats (sabria llegir, però no comprendria què llegeix o no sabria resumir-ho, per exemple) i que, entre el col·lectiu gitano, per posar un cas, arriba al 75%.

Amb tot, la crisi i la falta d'oportunitats laborals ha portat la població de 16 anys i més que no té estudis als centres de formació d'adults. “Si fa uns anys, la feina de baixa qualificació amb salaris alts fomentava que la gent abandonés abans l'escola, ara s'està retornant a la formació”, assenyala Aina Tarabini, professora de sociologia a la UAB. “Crec que el focus s'hauria de posar en aquesta població jove que abandona els estudis; majoritàriament nois, d'origen immigrat i d'un àmbit socioeconòmic desafavorit”, comenta. Des de l'Escola d'Adults Can Marfà de Mataró, constaten que el perfil d'alumnes de centres com el seu ha variat molt últimament: “Entre la població autòctona, no hi ha analfabets absoluts, però sí força gent, jove i adulta, amb moltes mancances que ve a la recerca de segones oportunitats com ara poder obtenir un graduat d'ESO o preparar-se per a un cicle superior.” En els quatre centres de formació d'adults públics de Mataró, aquest curs que s'acaba s'hi han matriculat 936 alumnes. Pere Galvany, regidor d'Ensenyament del municipi, comenta: “La sensació que tenim, des de fa anys, és que estem fent un esforç molt gran perquè aquest percentatge de gent que no sap llegir o escriure no existeixi.” A Catalunya, en aquest moment, hi ha en total 206 centres de formació d'adults, entre públics i privats.