Osona/Ripollès

Una Olla en plena ebullició

Aquest diumenge es disputa l'Olla de Núria, la prova reina entre les curses de muntanya. El creixement espectacular d'aquesta modalitat competitiva i la proliferació de proves i dates comença a posar en risc la supervivència d'algunes d'elles.

El nom­bre de cur­ses no para de créixer i cada moment en van apa­rei­xent de noves, mal­grat que algu­nes no arri­bin a una xifra rao­na­ble d'ins­crits que com­pensi haver de mar­car un cir­cuit de dese­nes de quilòmetres per l'alta mun­ta­nya o d'altres hagin vist dava­llar la seva par­ti­ci­pació.

Dar­rere d'aquest feno­men hi ha el deno­mi­nat efecte Kilian, que pro­voca la volun­tat d'emu­lar les ges­tes amb cada cop més ressò mediàtic del prin­ci­pal atleta de mun­ta­nya de tots els temps, Kilian Jor­net.

Però el ceretà “és únic”, alerta el pre­pa­ra­dor físic Jaume Palau, que reco­neix que “fa uns anys la gent s'abo­cava en les mit­ges mara­tons i mara­tons i ara aquest boom ha pas­sat a la mun­ta­nya”, en molts casos sense pren­dre les pre­ven­ci­ons necessàries.

L'evo­lució d'aquest feno­men genera un estat d'alerta a tots els nivells. Entre molts orga­nit­za­dors hi ha una certa pre­o­cu­pació de la qual no s'escapa ni la mateixa UE Vic, orga­nit­za­dora de l'Olla de Núria, que es dis­puta aquest diu­menge.

En prin­cipi, hau­ria de ser qui menys ho hau­ria de fer perquè aquesta és la prova amb més pres­tigi –amb dos tri­omfs del mateix Jor­net el 2009 i 2010, un rècord que aquest diu­menge podrien batre els gua­nya­dors dels dos últims anys, Marc Pin­sach i Marta Gar­cia– i tenen el doble de sol·lici­tuds que pla­ces dis­po­ni­bles, ampli­a­des a 700 des que es van supri­mir els avi­tu­a­lla­ments per con­ver­tir-se en una cursa d'auto­su­ficiència.

Però alhora per les seves carac­terísti­ques reque­rei­xen una logística més com­pli­cada, amb tot el mate­rial que ha de pujar pel cre­ma­llera i havent de pagar un dia de pensió com­pleta a les 75 per­so­nes necessàries per tirar-la enda­vant.

Per poder-la dis­pu­tar molts par­ti­ci­pants hau­ran de fer nit al Ripollès, cir­cumstància que també suposa un bene­fici pel sec­tor turístic en una comarca on aquests mesos de juny i juliol hi haurà hagut com a mínim una cursa per set­mana.

L'entorn ripollès, on s'orga­nit­zen cur­ses de tota mena de distàncies i carac­terísti­ques, és també un llamí per a empre­ses d'esde­ve­ni­ments espor­tius que veuen un negoci rere aquest feno­men.

En aquest sen­tit l'atleta i impul­sor de l'Espor­tiu Ripoll Aleix Fàbre­gas cen­sura “les empre­ses de fora que s'apro­fi­ten del Ripollès per fer diners” i denun­cia que “els ajun­ta­ments són molt fle­xi­bles” i “fins i tot donen més faci­li­tats” als de fora que als de casa.

A nivell intern, al Ripollès s'orga­nitza un cam­pi­o­nat propi que “s'intenta que pugui ser molt asse­qui­ble i tot­hom hi pugui córrer”, segons Fàbrega, però creu que cal­dria coor­di­nar-se amb la resta d'orga­nit­za­dors que fan pro­ves a la comarca perquè “no pot ser que a la Vall de Cam­pro­don es facin qua­tre cur­ses en vuit dies”.

El que també exi­gi­ria és que per córrer pro­ves “a par­tir de 40 o 50km fes falta un cer­ti­fi­cat mèdic o un currículum espor­tiu” perquè “algun dia engan­xa­rem mal temps i pas­sarà alguna desgràcia”.

En aquest sen­tit, Jaume Palau, tot i que defensa que s'orga­nit­zin cur­ses que “són un repte per molta gent”, con­si­dera que “tot­hom ha de conèixer els seus límits” i que és impres­cin­di­ble posar-se en mans d'algun expert abans de córrer encara que sigui “a nivell recre­a­tiu” que ofe­reixi asses­so­ra­ment en matèria d'equi­pa­ment, ali­men­tació i pre­pa­ració.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.