Un ERO sense precedents
L'anunci de l'Ajuntament de Roda de Berà d'optar per un expedient de regulació ha generat controvèrsia sobre qui ha d'aprovar el procediment i com ho ha de fer. Dos municipis de les Canàries i un de Sevilla ja ho han provat, amb sort diversa
Si finalment prosperen les intencions d el'Ajuntament de Roda de Berà d'aplicar un ERO temporal durant un any a una trentena de treballadors del consistori, aquest municipi de la costa del Tarragonès es convertiria en el primer de tot Catalunya en fer servir un instrument d'aquest tipus per reduir (ni que sigui de forma temporal) la seva plantilla. Ser els pioners, però, està comportant molta feina extra als implicats en aquest procés, ja que no es té cap referent en l'administració pública catalana que indiqui, exactament, com s'ha de procedir per aprovar un ERO en un ajuntament.
Qui ha d'aprovar l'ERO?.
De moment, la secretaria de l'Ajuntament rodenc defensa que la potestat d'aprovar l'ERO abans de fer-lo arribar a Treball correspon a l'alcaldessa, la socialista Maite Huerta, ja que són seves les competències en contractació i acomiadament de treballadors. L'oposició, evidentment, reclama que passi pel ple. Des de CiU (el grup majoritari al consistori), es considera que un ERO equivaldria a una modificació de la plantilla, un àmbit que és potestat del plenari. Els convergents, però, es comprometrien a aprovar la proposta d'expedient, si aquesta tingués el vistiplau de l'assemblea de treballadors.
Fixar-se en l'experiència dels dos únics ajuntaments de l'Estat espanyol que han aprovat un ERO tampoc no resol el cas. Un d'ells el va aprovar mitjançant una resolució d'alcaldia, però el segon ho va fer a través del ple.
És viable un ERO en un Ajuntament?.
De moment, el comitè d'empresa ha mostrat bona predisposició per arribar a un acord, però la direcció del sindicat majoritari, CCOO, s'hi ha oposat. La direcció d'UGT, que té un únic representant al comitè, també va manifestar-se ahir en contra d'una mesura d'aquest tipus a un ajuntament.
L'experiència a la resta de l'Estat
Els dos únics ajuntaments de l'Estat espanyol que han aconseguit que la comunitat autònoma a què pertanyen els aprovés un ERO es troben a les illes Canàries, i tan sols un d'ells l'ha arribat a aplicar de forma efectiva. Es tracta del municipi de Barlovento, al nord de l'illa de la Palma, en què, a principis d'any, van fer servir aquest mecanisme per acomiadar 17 treballadors. Segons van explicar ahir fonts municipals, tots els treballadors es dedicaven a l'execució d'obres públiques, i la decisió es va prendre a causa de la situació econòmica crítica en què es trobava el consistori. Abans d'aconseguir el vistiplau del govern autonòmic, l'ERO va ser tramitat a través d'un decret d'urgència, i finalment el ple va aprovar per unanimitat aquesta mesura.
L'altre municipi en què es va arribar a aprovar un ERO (en aquest cas, per decisió directa d'alcaldia) va ser Gáldar, a l'illa de Gran Canaria. En aquest cas, 250 treballadors del consistori van veure reduïda a la meitat la seva jornada laboral. L'expedient finalment no es va arribar a aplicar, ja que, com a alternativa, els treballadors van optar per abaixar-se el sou fins a l'any 2012, entre un 3% i un 10%.
On les coses són més complexes és a Valencina de la Concepción, a Sevilla. Allà, l'Ajuntament volia aplicar un ERO que suposava l'acomiadament de 21 treballadors i la reducció de la jornada de cinc més. La Junta d'Andalusia, però, va rebutjar la mesura per no considerar-la suficientment justificada. Ara el consistori està a l'expectativa de la resolució del recurs que han presentat contra la decisió de la Junta.