Càstig exemplar a l'Estat
L'ONU considera culpable l'Estat espanyol de no haver protegit una víctima de violència de gènere i la seva filla, de set anys, morta pel pare en una visita sense supervisió
Women's Link va fer la demanda
El Comitè de Nacions Unides per la Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Cedaw) ha condemnat l'Estat espanyol per no haver actuat de forma diligent en la protecció d'una dona víctima de violència de gènere i, sobretot, de la seva filla, de set anys, assassinada de dos trets al cap pel seu pare en una visita sense supervisió, en una localitat de Madrid, el 24 d'abril de 2013. El pare es va suïcidar.
“Després d'onze anys de cercar justícia, hi ha un pronunciament que no només em satisfà a mi, sinó que es converteix en una oportunitat perquè no hi hagi més dones i nens que hagin de passar pel que la meva filla i jo vam viure”, va explicar ahir la mare, Ángela González Carreño. Tot i el dolor, González no es va rendir malgrat que el Ministeri de Justícia i el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional li van tancar les portes i no li van donar la raó en una “cadena d'errors i vulneració de drets fonamentals”. Va presentar una demanda a l'ONU contra l'Estat a través de l'ONG Women's Link Worldwide, el setembre del 2012.
La condemna inclou una reparació i una indemnització a la mare, i des de l'entitat reclamen una “disculpa pública” de l'Estat espanyol. “Esperem que l'Estat espanyol vegi aquesta condemna com una oportunitat per asseure's a la taula i debatre què va fallar en el cas de l' Ángela, que és el que falla en l'actualitat, i a debatre com s'implementen de forma efectiva i es doten de continguts les recomanacions del comitè europeu”, va subratllar l'advocada de l'ONG Paloma Soria. L'Estat espanyol té ara sis mesos per respondre al re-queriment de l'ONU.
L'ONG va insistir que és una condemna “històrica” perquè és el primer cop que un tribunal internacional condemna l'Estat espanyol per la seva negligència en matèria de violència de gènere. En el dictamen, l'ONU assenyala que l'Estat espanyol “ha fet front” a la violència de gènere amb la formulació de normes, com la llei contra la violència de gènere de 2004, però assenyala que persisteixen costums i practiques per part de jutges, fiscals, treballadors socials i altres agents que constitueixen discriminació a les dones.
González va fugir de casa el 1999 quan la nena tenia tres anys a causa dels maltractaments. Des de llavors va posar més de trenta denúncies, en les quals sol·licitava que es garantís que les visites del pare a la filla fossin vigilades. Després de molt insistir, un jutge va aprovar que les visites fossin vigilades per un assistent social. Dos anys i mig després, una altra resolució judicial va permetre al pare veure a la seva filla a soles. Les visites sense control van començar el 31 d'octubre de 2002. Sis mesos després va matar-la. “En aquests moments, Ángela està assimilant que per fi ha aconseguit que un tribunal reconegui que les autoritats van ser les responsables de l'assassinat de la seva filla”, va cloure la seva advocada de Women's Link.
Les reaccions no van trigar i Amnistia Internacional va ser de les primeres a considerar “molt positiva” la resolució de Nacions Unides. Amnistia Internacional va assegurar que les víctimes de violència de gènere continuen trobant-se “obstacles” a l'Estat espanyol, deu anys després de la posada en marxa de la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. També va alertar al Cedaw dels “dèficits” de formació dels professionals del sector jurídic i del rendiment de comptes en casos de mala praxi.
Per contra, la directora general de l'Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats, Carmen Plaza, va destacar ahir el “compromís absolut del govern espanyol” en la lluita contra la violència de gènere, i va afegir-hi que s'ha “avançat notablement” en la normativa per protegir als menors. Va indicar que l'any 2012 es va aprovar l'estratègia contra la violència de gènere, que se suma a la llei integral del 2004.
Dijous, el pitjor dia per a Andrea
“Saps quin és el pitjor dia de la setmana, mama? Els dijous.” Amb aquesta frase de la seva filla Andrea, Angela González explicava el seu esfereïdor testimoni el 2004 a El Mundo. Un jutge havia determinat que la nena estigués amb el seu progenitor, Felipe Rascón, una tarda a la setmana, però vigilada per un assistent social. Dos anys després, un altra resolució judicial va revocar la vigilància. La mare relatava que va patir disset anys de maltractaments, sobretot psíquics. Van casar-se tres dies abans del naixement d'Andrea, i després d'un episodi violent, vist
per la nena quan tenia tres anys, va fugir amb la menor d'aquell infern. Va denunciar-lo diversos cops per amenaces, però no es va sentir protegida per les autoritats.