La negreta, la més saludable

Entre el mar i les mun­ta­nyes de Pra­des s'hi amaga un ter­reny ric en el crei­xe­ment de fruits secs, però si n'hi ha un que des­taca per sobre de tots els altres és l'ave­llana de Reus. Un fruit que té segles d'història en aques­tes ter­res del Camp. I és que pels volts de l'any 1200 ja hi ha constància que els page­sos havien de pagar un 10% de la seva collita al bis­bat, i ho feien amb una part de les ave­lla­nes que reco­llien de les seves ter­res. Així doncs, aquells que pen­sa­ven que l'ave­lla­ner for­mava part del pai­satge més modern d'aques­tes con­tra­des s'equi­vo­quen, perquè l'ave­llana ha estat des de fa cen­te­nars d'anys una part molt impor­tant de l'esce­no­gra­fia dels que han vis­cut i viuen al Camp de Tar­ra­gona. Ara bé, la curi­o­si­tat d'aquest fruit tan preat és que pot créixer a qual­se­vol lloc del món, tot i que els grans pro­duc­tors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Cata­lu­nya i a Ore­gon (Estats Units d'Amèrica). El que sí que és cert és que els ave­lla­ners esta­ven anys enrere més situ­ats a les zones més mun­ta­nyo­ses de les comar­ques del Baix Camp i de l'Alt Camp, però que de mica en mica van anar bai­xant fins a la plana de Reus, d'on ve el seu nom. Ara bé, la Deno­mi­nació d'Ori­gen Pro­te­gida Ave­llana de Reus ha assu­mit el nom de la capi­tal del Baix Camp no tant per la seva situ­ació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tin­gut, des de sem­pre, un pes específic en la deter­mi­nació dels preus d'aquest fruit.

El vent és un dels fac­tors que influ­ei­xen més en la seva qua­li­tat. És un arbust de fulles rodo­nes i ser­ra­des i aguanta molt bé el fred. Jus­ta­ment, durant l'hivern és quan comença a flo­rir, i a prin­ci­pis de març ja bro­ten els pri­mers fruits, però no és fins als mesos de setem­bre i octu­bre que es recull la collita. La vari­e­tat d'ave­llana més impor­tant que es pot tro­bar a les ter­res del Camp és la negreta, tot i que se'n poden tro­bar fins a vui­tanta, i està con­si­de­rada com l'ave­llana autòctona. Es carac­te­ritza per tenir molt rigor i un gust molt espe­cial. De fet, la negreta té una gran con­cen­tració d'olis, que bàsica­ment són els que aju­den a rebai­xar el coles­te­rol de qui se les menja; és a dir, que a banda de ser un ali­ment tra­di­ci­o­nal, té un com­po­nent salu­da­ble que encara la fa més valu­osa.

El 90% de la pro­ducció d'ave­llana de l'Estat espa­nyol es fa al Camp de Tar­ra­gona. Anu­al­ment se'n cullen entre 20.000 i 25.000 tones, de les quals un 80% es des­tina a usos indus­tri­als per fer pas­tes, el 15% es ven com a ave­llana tor­rada i el 5% res­tant, amb closca.