Infraestructures

Ni pisos ni equipaments

L'any 2008 Incasòl va projectar dues Àrees Residencials Estratègiques a Vic però l'esclat de la bombolla immobiliària ho va encallar tot i actualment les 42 hectàrees estan abandonades

A Manlleu Incasòl hi va planificar una de les ARE més grans de Catalunya però que no es va acabar fent perquè els manlleuencs i l'Ajuntament s'hi van negar des del principi

Viladrau, Calldetenes i Vic tenen projectes dibuixats guardats al calaix

Dos dels pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos que s'havien de fer a la comarca d'Osona són les dues Àrees Resi­den­ci­als Estratègiques (ARE) al terme muni­ci­pal de Vic, ano­me­na­des el Gra­ell i la Bòbila. Tot i que el 2010 l'Ins­ti­tut Català del Sòl i l'Ajun­ta­ment de Vic cons­tituïssin el Con­sorci urbanístic per desen­vo­lu­par aquests dos sec­tors resi­den­ci­als, amb la mei­tat de par­ti­ci­pació per cada una de les admi­nis­tra­ci­ons, tota dos pro­jec­tes estan avui per avui , atu­rats.

En aquests moments l'únic ras­tre que queda del moment que es van defi­nir els car­rers són les tapes de cla­ve­gue­ram que estan escam­pa­des ja sense sen­tit i mig col­ga­des per arbus­tos i males her­bes. L'ARE que està més aban­do­nada és la del Gra­ell. A la de la Bòbila hi ha alguns page­sos que hi con­ti­nuen cul­ti­vant. De fet, hi ha una pla­ta­forma d'enti­tats que sota el nom "Recu­pe­rem el Gra­ell" reclama que aquests ter­renys tor­nin a tenir un ús social i agrícola.

L'ARE de la Bòbila, situ­ada a l'oest del nucli cen­tral de Vic, té una superfície de 22,14 hectàrees on hi estava pre­vist cons­truir-hi 1.502 habi­tat­ges, dels quals 753 havien de ser en dife­rents règims de pro­tecció. La Bòbila deli­mita amb la car­re­tera de la Guixa, el riu Mèder, la C-17 i l'actual avin­guda 11 de setem­bre. I és pre­ci­sa­ment en aquesta avin­guda on l'ARE pre­veia ubi­car-hi dife­rents equi­pa­ments per a la ciu­tat com ara els nous jut­jats i el Cen­tre d'Atenció Primària.

La Bòbila havia de tenir con­ti­nui­tat amb l'ARE del Gra­ell. Amb una superfície de 20 hectàrees, tenia capa­ci­tat per a 1.326 habi­tat­ges, 669 dels quals amb dife­rents règims de pro­tecció. La seva orde­nació estava pre­vista entorn a dos grans espais lliu­res. Per una banda, una àrea de pro­tecció pai­satgística adja­cent a l'auto­via C-17 que es com­par­ti­ria amb l'ARE de la Bòbila. I per altra banda, comp­tava amb un parc lineal de l'antiga sèquia que hagués inte­grat tres masies: el Clos, Sant Llo­renç i el Gra­ell.

Jean Nou­vel

L'arqui­tecte Jean Nou­vel, pare de la torre Agbar de Bar­ce­lona, havia de cons­truir 361 habi­tat­ges de luxe a Vic. Ho va anun­ciar amb bombo i pla­te­ret l'immo­biliària Life Pro­mo­med. Les obres havien d'enge­gar l'any 2007 però no es va fer cap movi­ment perquè els ter­renys van resul­tar ser "inun­da­bles". En el seu moment, es va pre­veure una inversió total d'uns 100 mili­ons d'euros. La pro­moció s'havia d'alçar sobre el solar de 35.811 metres qua­drats que ocu­pen les naus de Can Genís i Rius, a hores d'ara mig ater­ra­des.

El solar de la Caserna

El solar de l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil, tes­ti­moni de l'atemp­tat que va fer ETA el maig de 1991, està pre­vist que es con­ver­teixi en una bibli­o­teca. Fa anys que se'n parla i l'últim pas es va fer aquest març quan el ple va donar llum verda al pro­jecte. Es va acor­dar con­vo­car un con­curs entre arqui­tec­tes per fer l'avant­pro­jecte de l'edi­fici. El seu cost s'havia xifrat en 5 mili­ons d'euros.

LES XIFRES

361
habitatges
són els que tenia previstos de construir el conegut arquitecte Jean Nouvel a Vic l'any 2006.
2.273
pisos és el que preveia l'Àrea Residencial Estratègica que Incasòl havia de fer a Manlleu el 2008.
2.828
domicilis
s'havien de construir a les Àrees Residencials Estratègiques de la Bòbila o el Graell de Vic.

Manlleu va dir "no" a la seva ARE

L'any 2008, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) va projectar a Manlleu una de les Àrees Residencials Estratègiques més grans que s'havien de fer a Catalunya, amb una extensió de 45,4 hectàrees. La voluntat era construir-hi 2.273 habitatges nous entre l'estació del tren i l'ermita de Sant Jaume, dels quals la meitat estava previst que fóssin amb algun tipus de protecció. S'havia arribat a calcular que amb aquesta ARE la població de Manlleu (poc més de 20.000 ciutadans l'any 2008) sumaria 6.000 habitants de cop.

Els manlleuencs i el consistori s'hi van oposar. Mig miler de persones van fer una manifestació amb el lema "ARE no!" i el govern va amenaçar en dimitir en bloc si la Generalitat ho tirava endavant. De res va servir, doncs, que Incasòl intentés convèncer a l'Ajuntament de que si feia realitat l'ARE, rebria el 15% de l'aprofitament del sector. Al cap d'un any i amb la primera proposta tombada, Incasòl no es va rendir i va proposar-ne una altra de menys extensió que preveia construïr 631 habitatges entre el Poquí i Can Porat. La ciutat va tornar a dir "no".



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia