Vallès Oriental

El grup de rock Incunables, de Granollers, Montornès i Bigues i Riells, preparen una maqueta i el segon disc

Cantaran en català per primer cop

Xavi Marín, de Granollers, és el nucli del grup de rock Incunables, que després de treure el primer disc, ara fa un any, està treballant en una maqueta amb el punt de mira en un segon disc que, per primer cop, inclourà temes en català.

El primer disc el van editar a través de crowdfunding (micromecenatge) i no descarten tornar a optar per la mateixa via de finançament per treure el segon disc. “Vam aconseguir 600 euros, suficients per cobrir la gran part de despeses que comporta editar un disc”, explica Marín. Volen treure el disc a la tardor i tenen pensat demanar la mateixa quantitat de diners.

El de Granollers és el guitarrista i la veu cantant del grup que assaja a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert i que ha actuat a diferents locals del Vallès Oriental, com el bar musical Principal de Granollers, la sala El Molí Nou de la Roca i el restaurant braseria El Tibidabo de Canovelles. Marín compta amb la col·laboració del bateria Gabriel Beltrán, de Bigues i Riells, i amb el baixista Robert Raya, de Montornès.

Des del gener que existeix aquesta nova formació, amb l'objectiu de donar-li un enfocament més hard rock a la banda, en què destaquen uns ritmes de guitarra potents sobre una base rítmica contundent i, sobretot, un directe molt enèrgic. Incunables, però, va néixer l'any passat, quan van treure el disc amb el mateix nom que el grup i format per 12 temes propis.

UN AIRE A LOQUILLO

Tot i la variació estilística per la qual estan apostant aquest any, les cançons que estan preparant continuaran recordant als grups amb qui fins ara els han comparat. “Ens han dit que sonem una mica com Loquillo y los Trogloditas, com Barricada en els seus inicis, Extremoduro i Marea”, explica Marín. Concretament la influència de Loquillo es pot observar en la primera cançó del disc, Decirles cuatro palabras. També es veu reflectit en Bluesy –una cançó emotiva i malencòlica– i en Virutas, en què es troben bastants canvis de ritme i que, segons Marín, podria ser la cançó més elaborada del disc. “És normal que algú li trobi aquestes semblances perquè el rpimer cantant de rock que vaig sentir de petit va ser el Loquillo, suposo que alguna cosa se't queda, ja sigui la pronunciació, la manera de moure's sobre l'escenari...”, apunta Marín.

De moment, no han presentat cap videoclip però no tanquen portes.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.