L'Ebola espanta Europa
L'evidència que el virus d'Ebola salta fronteres tan ràpidament ha alarmat els països del nord
La mortalitat a l'Àfrica per aquesta greu epidèmia és encara lluny de les provocades per la sida, la malària o infeccions respiratòries
“De cop, mirem cap a l'Africa perquè ens fa por que ens contagiïn l'Ebola. Normalment, no hi mirem, perquè la fam no es contagia.” Aquest ha estat un dels missatges que han corregut per les xarxes socials les últimes setmanes. Per si no resulta prou contundent, n'hi ha d'altres que el complementen: “Ebola, 2.278 morts des de l'any 1976; malària, 1.726 morts al dia; sida, 4.110 morts al dia.” O una altra dada, que aporta Carlos Mediano, vicepresident de Medicus Mundi Internacional: “Més de 800 dones moren cada dia al món per problemes vinculats a l'embaràs i al part.” S'ha vist que és el brot d'Ebola més mortífer de la història i per això les ONG han llançat un SOS internacional. Aquestes mateixes ONG, però, recorden que les principals causes de mortalitat a l'Àfrica són la sida, la malària, les infeccions respiratòries i les diarrees. Malalties que no causen l'alarma als països del nord que ha provocat ara el brot l'Ebola.
“S'ha generat alarma social perquè ens hem adonat que la malaltia viatja i, sobretot, per la por a la possibilitat que ens afecti –raona Mediano–. El nombre de morts, però, no és comparable al de la malària. És clar que la malària no és una amenaça per a la nostra salut.”
No és nou que la gran majoria de l'anomenat primer món només es preocupa per una malaltia o un virus quan pot afectar-lo. I aquest ha estat el cas de l'Ebola. Encara que Metges Sense Fronteres (MSF) va llançar l'alarma al març, la comunitat internacional pràcticament no va moure fitxa fins fa uns dies, coincidint amb les evacuacions de dos religiosos sanitaris nord-americans i d'espanyols –el missioner Miguel Pajares va morir a Madrid al cap de sis dies i la religiosa que el va acompanyar no està infectada. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar la situació d'emergència el 8 d'agost, quan ja hi havia gairebé un miler de morts i quatre països afectats.
El brot més mortal
Els primers casos d'infeccions van ser en una remota zona boscosa de Guinea Conakry, però ben aviat es van escampar cap a nuclis de població. “Vam veure des del principi que seria d'una gran magnitud”, recorda el delegat de Metges Sense Fronteres a Catalunya, Toni Luna. I així va ser. És la major epidèmia d'Ebola de la història a l'Àfrica i l'OMS va reconèixer, divendres –una mica tard, segons els cooperants que són a la zona–, que l'epidèmia està desbordant qualsevol previsió.
Fa temps que ho diu Metges Sense Fronteres: “Va arribar un moment que vam quedar desbordats –explica Luna– i ens hem centrat en l'atenció sanitària.” Això vol dir que la sensibilització, la pedagogia sobre mesures de seguretat i la formació de personal la fan altres entitats, com ara Unicef.
“Avisàvem des del març i no ens feia cas ningú. Ni l'ONU, ni els governs... No es va produir cap reacció externa fins que hi va haver persones blanques infectades”, es lamenta Luna de forma contundent, mentre insisteix en les condicions brutals i la falta de recursos amb què han de treballar sovint els cooperants, una situació agreujada, en aquest cas, per l'estigma que la infecció de l'Ebola provoca tant per al malalt com per a tota la família.
Aquesta sensació de sentir-se sols quan es treballa a l'Àfrica no fa defallir les ONG. “Sap greu, perquè sembla que totes les vides no valguin el mateix, però tenim molt clara la nostra feina”, assegura el delegat de MSF a Catalunya. I insisteix, com Mediano, a recordar que, segons l'OMS, el 2012 hi va haver 620.000 morts per malària, el 77% dels quals eren menors de 5 anys. “No hi ha alarma, perquè és una amenaça que es queda a l'Àfrica. Amb l'Ebola, com que viatja, ens ha entrat el pànic.”
“Hem d'acceptar que, en un món més globalitzat, les malalties salten fronteres. Els anteriors brots d'Ebola es van quedar en aldees petites”, explica el vicepresident de Medicus Mundi Internacional, que calcula que aquest brot superarà els morts de tots els anteriors.
Des de l'Agrupació de Petites i Mitjanes ONG, el president, Rafael Jariod, també ha criticat que es generi tanta alarma al voltant de l'Ebola. “La sequera en aquests països africans serà més letal que no pas el virus. Fa un mes i mig que ha començat l'època de pluges i encara no hi ha plogut. No hi haurà aigua i, per tant, tampoc vegetals ni carn per alimentar-se”, adverteix.
Les ONG que fa anys que treballen a l'Àfrica –i sobretot els cooperants que posen noms i cares a les xifres estadístiques de malalts i morts– tenen clar que s'han de dedicar més recursos i esforços a millorar les fràgils estructures del sistema de salut i fer més pedagogia per sensibilitzar la població. “Quan s'acabi aquesta epidèmia, ens hem de posar a treballar tots per construir un sistema de salut més global”, apunta Mediano. I Luna hi afegeix que espera que, un cop passi l'alarma, “els països del nord no mirin cap a un altre costat, fins que un altre problema de l'Àfrica els esclati als nassos”.
Un sistema d'atenció a la salut més global vol dir deixar de fer com ara, que es tracta d'anar apagant focs: sida, malària, Ebola... Els cooperants estan d'acord que cal una estratègia més global i amb més recursos. “Si ara posem una tireta i prou a l'Ebola, no servirà de res –diu Mediano–. Hem de buscar solucions sanitàries globals més eficients i més eficaces, encara que el resultat sigui a mitjà termini.”
Si hi ha feina a millorar el sistema de salut, els que coneixen el continent africà també reclamen que es canviï la mirada viciada i molt parcial que se'n té des d'Europa: no és només pobresa i malaltia. “Podem aprendre de les poblacions africanes la seva capacitat per gaudir de la vida”, coincideixen des de MSF i Medicus Mundi.
LES FRASES
LES XIFRES
Un possible cas a Alacant
La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va activar ahir al vespre de manera preventiva el protocol d'actuació establert arran de la sospita que un pacient ingressat a l'hospital de Sant Joan d'Alacant estava infectat pel virus d'Ebola. Segons van informar fonts del govern valencià, el pacient, que tenia un quadre clínic i epidemiològic que podia correspondre a aquesta malaltia, es mantenia ahir al vespre clínicament estable en una àrea d'aïllament del centre.
El malalt havia estat atès inicialment a les dependències d'urgències de l'Hospital General d'Alacant i, arran dels símptomes que manifestava, va ser traslladat a l'hospital de Sant Joan, un centre de
referència per a casos d'Ebola al País Valencià, juntament amb l'hospital La Fe de València.
Els responsables del centre de Sant Joan van fer analitzar les proves del pacient a l'Institut de Microbiologia i, en el moment de tancar aquesta edició, estaven esperant els resultats de l'anàlisi, que han de descartar o confirmar el cas.
Segons la Conselleria de Sanitat valenciana, amb l'activació d'aquest protocol “la població està protegida d'un possible contagi”.
